Cada temporada, des de fa dècades, milers d’embarcacions fondegen sobre les praderies de posidònia de la Costa Brava, tot i la normativa que ho prohibeix. Les àncores i les cadenes destrossen les praderies submarines que triguen dècades, fins i tot segles, a recuperar-se. La posidònia és el detector d’impacte i la seva desaparició és una alerta sobre la superació dels límits

La fedceració d’associacions i entitats Sos Costa Brava, fundada el 2018 a Pals amb l’objectiu de protegir el territori de la Costa Brava ha localitzat i documentat alguns casos en diferents punts de la costa que mostren la pressió sobre els ecosistemes marins que suposa la massificació d’embarcacions en el periode estival.

Alguns d’aquests punts són la badia del Golfet, a Palafrugell, on les embarcacions fondegen sobre zones sensibles del litoral, darrera el port de Llafranc, on hi ha praderies submarines de gran valor ecològic que també pateixen l’impacte del fondeig, la badia de Palamós, on conviuen boscos de Cymodocea i Posidònia amb embarcacions que hi fondegen, tot i tenir la capitania marítima a pocs metres, la cala Futadera, a Tossa de Mar, on la pressió de les embarcacions afecta un dels pocs racons del litoral de la Selva que encara manté un fons marí en bon estat, o la badia de Garbet, a l’Alt Empordà, on es repeteix aquest mateix patró en una de les cales més ben conservades de la Costa Brava.

SOS Costa Brava denuncia que aquests no són casos puntual, sinó exemples d’una problemàtica que es repeteix al llarg de tota la Costa Brava.

Seguretat i molèsties a banyistes i activitats vulnerables

La normativa és clara: la zona de bany en els espais no abalisats s’estén fins a 200 metres des de la platja o cala i fins a 50 metres de la resta del litoral rocós. Aquests espais estan pensats per al bany i per a activitats com nedar, fer snorkel o paddle surf. Però a moltes cales de la Costa Brava, la realitat és una altra. Aquestes zones s’omplen cada estiu d’embarcacions fondejades o en moviment constant, fins al punt que sovint es converteixen en autèntics camps de fondeig. Això dificulta o fa impossible banyar-se amb normalitat i posa en risc les activitats més vulnerables.

A més, hi ha normes bàsiques de seguretat que sistemàticament no es respecten. Les embarcacions no poden acostar-se a menys de 50 metres de nedadors o persones fent snorkel amb boia, ni tampoc de caiacs o paddles. Quan aquestes normes no es compleixen, el que hauria de ser un espai segur es converteix en un lloc ple de riscos. Les zones de bany són per a les persones, no per a les embarcacions.

Inacció institucional sistemàtica

El problema no és només que hi hagi infractors. La normativa existeix, impactes com el de l’ancoratge sobre posidònia és il·legal, i la Generalitat de Catalunya ofereix gratuitament l’app FanCat perquè qualsevol patró sàpiga en temps real on hi ha praderies marines. La informació existeix. La llei existeix. El que no existeix és qui la faci complir. Els responsables són dos. D’una banda, les embarcacions que incompleixen la normativa i de l’altra, les administracions que tenen l’obligació legal d’actuar i no ho fan.

Els ajuntaments de la Costa Brava no instal·len les boies de delimitació necessàries, no despleguen boies de fondeig ecològiques per protegir les praderies, no senyalitzen adequadament les zones protegides i no sancionen les infraccions que es produeixen temporada rere temporada.

La Generalitat de Catalunya no augmenta els recursos de vigilància al litoral, no exigeix als municipis que compleixin amb les seves obligacions de protecció i no fa efectiva la normativa que ella mateixa ha aprovat. L’app FanCat existeix, però publicar una eina gratuïta no substitueix la necessitat de vigilància.

Sense boies, sense vigilància i sense sancions, la normativa és paper mullat. I mentre no hi hagi pressió sostinguda i documentació sistemàtica sobre totes dues administracions, cap de les dues actuarà. És la inacció sistemàtica d’un model que anteposa la comoditat de les embarcacions a la protecció d’un ecosistema únic al món i a la seguretat de les persones que neden a les cales de la Costa Brava.

Protegim el verd que ens fa viure

Farem tres jornades de vigilància de cales durant l’estiu per documentar infraccions, recollir evidències i executar les denúncies pertinents. Amb les dades en mà, exigirem als ajuntaments de la Costa Brava i a la Generalitat de Catalunya que deixin de mirar cap a una altra banda i facin complir la normativa que ells mateixos han aprovat.