L’efecte d’aquestes actuacions i l’anàlisi de 185 inventaris en boscos gestionats ha permès determinar que els treballs forestals que s’han dut a terme no afecten negativament a la biodiversitat. Per contra, les pràctiques incorporades a aquests treballs tindran un efecte directe sobre l’increment d’alguns grups d’organismes bioindicadors del bon estat de salut del boscos, com ratpenats o insectes saproxílics que viuen a les cavitats dels arbres i ocells grimpadors, entre d’altres, així com plantes i fongs.
Per a mesurar aquests paràmetres, els impulsors del projecte han desenvolupat una eina pròpia que avalua la capacitat que tenen els boscos per acollir diferents (IBP), un instrument de suport a la planificació i la gestió forestal, dissenyat per especialistes per a facilitar la integració de criteris de conservació de la biodiversitat en la gestió multifuncional dels boscos. Aquesta eina és fruit de diversos anys de treball entre científics i experts del món de la conservació i gestió forestal, i una de les seves virtuts és que està pensada per ser utilitzada per persones no expertes en coneixements naturalístics. L’IBP es basa en l’avaluació que es fa sobre el terreny, amb un exercici d’entre 20 i 40 minuts, dels 10 factors de l’estructura i hàbitats associats al bosc que influeixen de forma més significativa en la biodiversitat que pot acollir el bosc.
Els efectes del canvi climàtic, una de les principals amenaces del bosc
Els socis del projecte han presentat els resultats finals del Life Biorgest en una jornada celebrada a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, on s’ha posat de manifest que els efectes del canvi climàtic son una de les principals amenaces per a la conservació dels boscos. I que la gestió forestal sostenible, integrant pràctiques conservació de la biodiversitat, és una de les millors eines per fer-hi front. Tenint en compte que a Catalunya el 80% de la superfície forestal és de propietat privada, els silvicultors son una figura clau per aquest objectiu de conservació. De fet, Catalunya ja és un referent en l’impuls de la gestió forestal sostenible, i el projecte també ha servit per evidenciar que cal seguir facilitant consensos entre els silvicultors i els professionals forestals i de la conservació de la natura, posant en valor els serveis ecosistèmics dels boscos no retribuïts i incorporant incentius que contribueixin al pagament d’aquests serveis ambientals i socials del bosc.
Les conclusions del projecte també posen el focus en l’impacte positiu de la biodiversitat en l’adaptació del bosc al canvi climàtic i el rol dels boscos madurs en la conservació d´aquesta biodiversitat.
Impacte socioeconòmic molt positiu
En paral·lel, s’ha presentat l’informe d’avaluació socioeconòmica del projecte, un document que conclou que la implementació del Life Biorgest ha suposat la contractació de 68 persones per a la realització de les seves accions, i ha comptat amb la participació de 623 persones a les seves 15 sessions formatives realitzades sobre terreny i també telemàticament. L’informe també destaca l’impacte tècnic i científic, ja que al llarg del projecte s’han publicat 40 articles. Per aquest estudi s’han tingut en compte 52 indicadors d’aspectes com l’ocupació, l’impacte sobre l’economia local, la formació, l’impacte tècnic i científic, la difusió del projecte, així com la seva rellevància en el marc normatiu i de planificació. En aquest darrer àmbit, cal destacar que els resultats del Life Biorgest han permès establir les bases sobre la millor manera d’incentivar i fomentar la silvicultura integrativa, amb la publicació d’ajuts a la propietat forestal, i també han contribuït a l’establiment de propostes per un canvi en les directrius de gestió per l’ordenació de les forests de Catalunya.
Amb les accions dutes a terme al llarg dels 5 anys de Life Biorgest, s’ha assolit l’objectiu principal del projecte, que és reforçar el paper de la propietat forestal com un actiu per a la conservació i millora de la biodiversitat
El Life Biorgest ha estat coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya i ha comptat amb la participació del Centre de la Propietat Forestal (CPF), el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i el Centre National de la Propriété Forestière (CNPF), a França. El projecte ha estat cofinançat pel programa Life de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
D’aquesta manera, el projecte integra un equip pluridisciplinari de propietaris forestals, administració, científics i experts del món de la conservació i gestió forestal del bosc. I aquí rau una altra de les virtuts d’aquest projecte, que ha aconseguit reunir i sumar sinèrgies entre l’administració, centres de recerca, entitats de conservació i propietaris forestals, sota la premissa de sumar esforços per millorar la biodiversitat dels nostres boscos.
