[foto]
La Xarxa CTEJ ha entrat en campanya electoral de les municipals del 28 de maig. Ho ha fet amb l’elaboració del document “Candidatures compromeses amb unes Renovables Democràtiques, Sostenibles i al servei de la Ciutadania”, text que compta amb el suport de MACROrenovablesNo, la xarxa de plataformes i entitats de tot l’estat espanyol “que treballem per una implantació de les renovables ètica, sostenible i al servei de la ciutadania”, segons ha indicat Montserrat Corberó, portaveu de la Xarxa CTEJ.
El document, que s’ha fet arribar als representants de les candidatures que es presentaran a les eleccions municipals del 28M, inclou un llistat de compromisos bàsics que cada plataforma local i territorial podrà adaptar a les especificitats de la seva zona i prioritats dels seus municipis. “Volem que a Catalunya s’implanti un nou model de renovables que prioritzi l’ocupació dels espais degradats i les superfícies antropitzades a través d’iniciatives ciutadanes, de l’administració i del teixit empresarial autòcton”, ha explicat Corberó. Un model, el proposat per la Xarxa CTEJ, en clara contraposició a l’actual i que a parer seu , en cas de seguir-se aplicant, “tindrà uns efectes negatius devastadors per al conjunt de Catalunya perquè destruirà milers d’hectàrees de conreus i boscos, superfícies captadores de CO? que és imprescindible per protegir i conservar per lluitar contra el canvi climàtic, perquè reduirà la ja migrada sobirania alimentària de Catalunya eliminant bona part de les millors terres de conreu i deixant l’energia en mans d’unes poques multinacionals que en controlaran el preu, entre molts altres aspectes perniciosos”, sentència Corberó.
Les línies mestres del document
La Xarxa CTEJ demana a les candidatures que la transició a les energies renovables sigui democràtica informant degudament als ciutadans afectats pels macroprojectes de renovables, que s’escolti i es consulti el seu parer i es faci efectiva la voluntat popular; que sigui sostenible amb models que no destrueixin ni boscos ni conreus; que es faci de forma responsable facilitant, des dels ajuntaments, l’autoconsum a les llars i les empreses, que es millori l’eficiència, es fomenti l’estalvi des de les instal·lacions municipals i s’impulsi la creació de comunitats energètiques; i ha de ser respectuosa amb tots els ciutadans evitant que el control de l’energia es concentri en unes poques multinacionals.
“Tindrem més energia, però menys aliments”
A la roda de premsa de presentació del document, Enric Sibina president d’ASSASA i membre de diverses plataformes de l’Anoia i la Segarra, va fer una crida els ajuntaments a no ser opacs perquè “molts no expliquen res a ningú, només als propietaris dels terrenys on s’han d’instal·lar els projectes i els veïns se n’assabenten quan el projecte es posa a exposició pública sense temps a presentar al·legacions” i demana que els ens municipals “adoptin una postura més responsable” perquè apostant per projectes en boscos i terrenys agrícoles farà “que tinguem més energia però menys aliments”.
Núria Altés, de Terra Alta Viva va ressaltar que la seva comarca fa una gran aportació a la producció d’energia renovable, en concret el 25%. “La Terra Alta fa 20 anys que tenim renovables, però perdem població perquè aquest tipus d’instal·lacions no generen llocs de feina. Les nostres terres estan plenes de renovables, però no hi ha gent als pobles”, va sentenciar i va demanar que “es faci un nou replantejament” a l’hora de tirar endavant nous projectes de renovables.
La roda de premsa la va cloure Raúl Domínguez d’IAEDEN i Naturalistes de Girona qui va destacar que si bé la demarcació de Girona “ha rebut fins al moment poques propostes per instal·lar macroprojectes de renovables” -una d’elles el Parc Eòlic Marí del Golf de Roses-, cal que el territori no abaixi la guàrdia i els municipis, com ja estan fent alguns, “s’impliquin en tenir un paper proactiu en regular la implantació de macrocentals i poder avançar cap a una transició energètica justa i integradora”.
