El Govern preveu aprovar el projecte de la nova Llei d’alta muntanya durant el primer trimestre de 2025. El text es troba actualment en període de participació ciutadana i es concep com un instrument de foment i dinamització territorial, tot partint de la seva singularitat i abordant qüestions com ara la despoblació, les dificultats d’accés a l’habitatge o la manca d’infraestructures i serveis, tal com ha explicat el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga, en el marc del 13è Congrés Europeu de la Muntanya que té lloc a Puigcerda. Mentre, el secretari general per al Repte Demogràfic, Francés Boya, ha destacat la importància d’apostar per la tecnologia i la investigació com àmbits de desenvolupament en àrees rurals.
Puga ha destacat que les dificultats d’accés a un habitatge ha arribat a convertir-se en una “emergència nacional” i que aquesta “es dona de forma més acusada” en zones de muntanya. Per aquest motiu, ha dit que el Govern té la voluntat de destinar-hi recursos en aquest àmbit i apostar per la construcció d’un parc d’habitatge protegit. En aquest sentit, l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió, ha apuntat que a la capital cerdana es troben que hi ha més de 130 pisos “aturats” perquè als promotors no els hi surt a compte econòmicament construir-los.
Per la seva banda, Boya ha destacat el paper dels territoris de muntanya com a “palanques de mitigació del canvi climàtic” i ha defensat que aquestes tinguin un tractament “singular”. També ha instat a totes les administracions de la zona del Pirineu a “treballar plegats i fer xarxa per desenvolupar territoris”. Finalment, ha dit que cal buscar un equilibri entre el pes del turisme i altres activitats econòmiques, però, ha aclarit, sense renunciar-hi. En aquesta línia, creu que aquest pot “donar embranzida” a d’altres sectors.
El XIII congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya, compta amb més de 250 inscrits en representació de diferents governs i de les principals associacions, organitzacions agràries i ramaderes, membres de la societat civil i d’ONG, així com instituts de recerca d’aquests territoris. Per aquesta cita ceretana, el programa del Congrés se centra en posar en comú solucions pràctiques i estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de les economies de muntanya.
