Els aiguamolls i zones humides són zones de la superfície terrestre que estan temporalment o permanentment inundades. Pel que fa als tipus d’aiguamolls ha: els continentals, formats per marismes, llacs, rius, planícies d’inundació, riberes i pantans i embassaments; els costers, formats per marismes d’aigua salada, estuaris, manglars, llacunes i esculls de coral; i les zones humides artificials, com els estanys piscícoles, els arrossars i les salines.

Els episodis de pluja, com els d’aquest mes de gener a Catalunya, contribueixen a reomplir les zones humides del territori, que actuen com a reservori d’aigua davant d’episodis més secs

Malgrat la seva importància, les zones humides estan desapareixent un ritme alarmant. Des del 1700 s’han perdut prop del 90% de les zones humides del món. Concretament, des de 1970, s’ha perdut aproximadament el 35% d’aquests ecosistemes a nivell mundial, principalment a causa de l’activitat humana, com el drenatge per a l’agricultura o per a la urbanització, la contaminació de diversos tipus o la introducció d’espècies exòtiques invasores. A Espanya, entre el 60% i el 70% del patrimoni húmit original ja havia desaparegut a la segona mitad del sègle XX.

El Dia Mundial dels Aiguamolls o de les Zones Humides es celebra el 2 de febrer perquè en aquesta data de l’any 1971 es va adoptar l’anomenada Convenció sobre els Aiguamolls de Ramsar, ciutat iraniana situada a la riba del mar Caspi. Es tracta del primer tractat relatiu a la conservació i l’ús racional dels aiguamolls que es va fer al món i inclou una llista (la llista de Ramsar) amb les zones humides del planeta que han de conservar-se. Una llista que l’any 2024 incloîa 2.435 zones humides de 171 paísos amb una superficie de 254.685.425 hectàrees

Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són àrees naturals de praderes humides, torberes, pantans, marismes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar l’any 1982, i fins a gener l’any 2022 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional76 zones humides amb una superficie de 313.083 hectàrees, entre les que destaquen parcs nacionales com Doñana (Huelva) i Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) o llacunes com Villafáfila (Zamora) i Gallocanta (Saragossa). A Catalunya la llista de Ramsar inclou el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (Lleida), el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i l’Estany de Banyoles (Girona) i el Delta de l’Ebre (Tarragona).

La celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls o Zones Humides el 2 de febrer es ve fent, als països signants del Tractat de Ramsar, des de l’any 1997, per recordar la importància d’aquests ecosistemes que cobreixen entre un 4% i un 6% de la superfície de la Terra i un dels més productius des del punt de vista biològic, per la biodiversitat que acullen, ja que són l’hàbitat del 40% de totes les espècies conegudes de plantes i animals.

Actualment, una bona part de las espècies de fauna en perill d’extinció, depenen de les zones humides. Hi ha tres espècies de peixos (fartet, samaruc i espinos) que depenen gairebé exclusivament de llacunes i marismes de les zones de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia i les Illes Balears).

Els aiguamolls són molt importants per combatre el canvi climàtic i els seus efectes devastadors i fer un toc d’atenció sobre la conservació d’aquests ecosistemes únics de gran riquesa natural i vitals per a l’ésser humà i l’economia del nostre país

La importància de les zones humides és que són ecosistemes que contenen gran diversitat biològica, regulen el cicle de l’aigua i del clima i generen recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen un refugi per a la fauna i flora silvestre. Els aiguamolls també ajuden en el control d’inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua.

Amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls, tant les administracions, com les organitzacions i entitats i la societat civil promouen i organitzen actes i activitats encaminades a augmentar la conscienciació i la sensibilització de la ciutadania sobre els valors dels aiguamolls i les zones humides del planeta i els beneficis que reporten, per tal de fomentar la seva conservació i restauració

Des de la federació d’Ecologistes en Acció es convida la ciutadania a sumar esforços i visibilitzar la urgència de restaurar els aiguamolls aprofitant l’impuls polític del Pla Nacional de Restauració, que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està elaborant en coordinació amb els diferents territoris i comunitats. En aquest sentit, des d’Ecologistes en Acció es reclama:

• Un llistat Nacional de Zones Humides Susceptibles de Recuperació, per priorizar actuacions ambicioses i coherents per incloure-les en un futur Pla Nacional de Restauració.
• L’actualizació i conclusió inmediata de l’Inventari Nacional de Zones Humides, després de més de 20 anys de retard.
• La derogació de l’article 111.6 de la Llei d’Agües, que permet la desecació de zones humides declarades insalubres o per motius d’interès públic general.
• La partició o delimitació de zones humides alterades, garantint la correcta identificació i protecció del domini públic hidráulic.
• L’establiment de programes de reducció d’impactes de l’agricultura i ramaderia intensiva, per evitar la contaminació i el deteriorament continu.

Quan s’hi actua, les zones humides responen: la vida torna, la biodiversitat es recupera i es restaura la memòria col·lectiva. A Catalun ya en tenim alguns exemples com els Aiguamolls de la Pletera, a Girona, on es va recuperar un sistema llacuna costaner que havia quedat sepultat sota restes d’urbanització, tornant la funcionalitat ecològica i la connectivitat amb el riu Ter. A Galicia també hi ha l’exemple de la torbera de Camp de Lamas, a la Corunya, on l’eliminació d’espècies invasores i la restauració de la hidromorfologia del terreny han permès que aquest ecosistema únic recuperi la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i refugi de biodiversitat.

La Pletera