[foto]
L’estudi estableix que a Catalunya hi ha com a mínim 33.861 hectàrees a on es podria instal·lar gairebé 20.000 MW que produirien prop de 30.000 GWh/any d’energia fotovoltaica “sense que hi hagi cap o un mínim impacte ambiental”, segons ha indicat Fernando Prieto, director de l’Observatori de la Sostenibilitat i coautor de l’estudi. Si es complís amb aquest pla “hi hauria un estalvi en emissions de 16 milions de tones de CO2 i podria produir energia per a 8 milions de persones, generant uns 30.000 llocs de feina”
A parer de Prieto “és molt més intel·ligent posar plaques solars en els sostres d’edificis i en zones ja degradades com autopistes, antics abocadors, zones mineres, pedreres o infraestructures lineals que fer-ho en zones forestals, agrícoles o d’interès per a la seva conservació”. Segons l’informe, Catalunya, que només produeix el 14% de l’energia renovable que necessita, “hauria d’augmentar aquest percentatge implantant renovables sense impacte ambiental i amb el màxim acord de la gent”.
Per incrementar aquest percentatge l’estudi recomana que es comenci per les teulades d’edificis d’habitatges, pàrquings, zones comercials i industrials. En concret a Catalunya s’han comptabilitzat 1.377.843 sostres dels quals “un 84% són viables per instal·lar plaques solars”, segons Prieto. Això vol dir que el potencial estimat és de 25.000 hectàrees que podria produir al voltant de 22.000 GWh/any
El president d’IPCENA i de la Federació d’Ecologistes de Catalunya, Joan Vázquez, ha afirmat que la Generalitat està vulnerant la legalitat catalana, ja que la llei de 2017 de canvi climàtic, “en l’article 19, recomana la instal·lació de les energies renovables en espais degradats, per no afectar els espais vitals per a l’agricultura i la biodiversitat”. En comptes de seguir la seva pròpia llei el govern català “la vulnera constantment en aprovar grans macrocentrals de renovables lluny dels espais de consum i cap d’ells, de mida mitjana o gran, està ubicat en espais degradats. Més del 90% es plantegen en zones renovables”.
Pel degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Jordi Fabrellas “sembla que no haguem après de la pandèmia perquè estalviar no vol dir recular segles sinó que vol dir utilitzar el que tenim al nostre abast de forma més eficient energèticament” i ha demanat a l’administració que ajudi a assolir aquests objectius “dissenyant plans “renove” que permetin fer la renovació”.
La representant de la Xarxa per a la Sobirania Energètica, Andrea Vides de Dios ha destacat que “l’aprofitament d’espais antropitzats per a la implementació de renovables té també la potencialitat d’apropar la gestió de l’energia als municipis, de forma distribuïda i evitant els monopolis de les grans empreses” i considera que fer processos participatius dins els municipis “és clau per assolir una sobirania energètica ciutadana que fomenti una transició energètica ecològica, planificada, atenent i prioritzant els usos reproductius i comunitaris de l’energia”.
Aus i ratpenats
Xavier Jiménez, de Gepcc-EdC, ha remarcat el greu impacte que tenen les macrocentrals de renovables sobre la diversitat aportant com a exemple dues dades. L’any 2012 els 18.000 parcs eòlics que hi havia a l’Estat espanyol “provocaven anualment entre 6 i 18 milions de morts d’aus i rats penats”; i l’any 2021 el 42% d’animals morts o ferits que van ingressar en els centres de recuperació de fauna d’Aragó “eren causats per l’impacte amb els aerogeneradors.”. Davant d’aquestes dades “convida” a les multinacionals energètiques “a prendre consciència de l’abast d’aquest impacte” i que proposin projectes “ubicats en espais degradats”.
Peticions
Montserrat Corberó, membre de la Xarxa per una Transició Energètica Justa, ha indicat que la transició energètica “és cabdal pel nostre present i futur i depèn de nosaltres que es faci correctament” i ha plantejat les peticions que les 93 entitats integrades a la Xarxa fan arribar a les administracions.
Com accions concretes demanen a la Generalitat que faci un estudi detallat de totes les superfícies degradades i antropitzades on es pot instal·lar fotovoltaica; que es prioritzi la instal·lació de renovables en els espais degradats i antropitzats; que no es subvencionin els macroprojectes impulsats per multinacionals energètiques que tindran un elevat rendiment econòmic; i que les ajudes Next Generation es destinin exclusivament als projectes d’autoconsum i els que aprofiten els espais degradats i antropitzats.
