Per a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) 1a Cimera per a l’abandonament dels combustibles fòssils celebrada a fianls d’abril a Santa Marta (Colòmbia) fixa una propera data per seguir treballant en l’objectiu d’abandonar aquests tipus de combustibles contaminants i finits i serveix com a punt de partida per a una segona trobada

Mentre s’espera l’informe de la cimera que es publicarà al juny, des de l’ODG destaquen com a punts importants sobre la trobada que:

• Ha servit com a espai pels 57 països participants per tal d’abordar directament la causa principal del canvi climàtic: la crema de combustibles fòssils. L’ODG reconeix que la voluntat d’abandonar-los també s’emmarca en el nou context polític que ha fet evident que la dependència fòssil genera inestabilitat al sistema econòmic. Així, d’una banda es justifica per la necessitat d’autonomia energètica i seguretat econòmica, i de l’altra es desencalla el tabú que impera als espais de les COP. Segons l’ODG, ara cal veure si es poden traslladar les converses a la COP31 de Turquia, en què hi participaran més de 190 països.
• S’ha engegat un procés que té com a propera cita una segona Cimera a Tuvalu, co-presidida per Irlanda, on es treballara en tres eixos: fulls de ruta a escala nacional, canvis al sistema financer, alineació entre producció i consum de combustibles fòssils.
• S’ha reconegut l’existència de barreres estructurals a la transició, com els subsidis a la indústria fòssil, les clàusules de resolució de controvèrsies entre inversors i estats (ISDS: Investor-State Dispute Settlement), el deute extern dels països, o la falta de finançament. Però falta concreció sobre com abordar-les.
• Alguns països han demanat la necessitat d’un instrument internacional vinculant per dur a terme la transició (que han anomenat «Fossil Fuel Treaty»), és a dir, que pugui «governar la producció i abandonament dels combustibles fòssils», però no s’ha acordat com a tal ni establert un calendari concret per negociar-lo.
• S’ha establert un consell assessor científic per acompanyar els països en la transició. Cal veure com es relaciona i si es trepitja amb la feina del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
• Els 14 estats membre de la UE que hi han participat no reconeixen la seva responsabilitat històrica ni la necessitat de reduir la seva demanda energètica per possibilitar la transició. Si realment es vol avançar en l’abandonament dels fòssils, cal que s’estableixi un calendari clar i vinculant per dur-lo a terme.
• La Cimera dels Pobles prèvia a la trobada dels Estats va llençar una declaració que situa la crisi climàtica com a conseqüència del capitalisme, el colonialisme i el militarisme, alhora que exigeix que el Nord global assumeixi el seu deute ecològic amb els territoris del sud global.

Per l’ODG, algunes preguntes sense resoldre són com s’amplia l’abast de la cimera a la resta de països perquè realment serveixi de catalitzador per a una transició realment justa? o si participarà la Xina, el principal emissor mundial però també dels líders en el desplegament de tecnologies renovables, en la propera trobada a Tuvalu?

Els propers mesos es presenten com a decissius per veure si els governs concreten els següents passos per avançar en la transició i confirmar la trobada de Santa Marta com l’inici del procés de trencament amb el sistema fòssil de manera justa.

El Govern de Catalunya ha participat en la cimera internacional de Colòmbia per liderar l’abandonament dels combustibles fòssils des de l’àmbit subnacional

El de Catalunya ha estat un dels governs subnacionals actius en la definició de solucions concretes per reduir la dependència del petroli, el gas i el carbó, aportant instruments pioners com els pressupostos de carboni sectorials.

En aquesta trobada, Catalunya ha tingut un paper protagonista gràcies al lideratge tècnic de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental (DGCCQA), del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que ha estat l’encarregada d’elaborar els documents i propostes que serveixen de base per a la discussió internacional.

La delegació catalana ha estat encapçalada pel delegat del Govern als Estats Andins, Antoni Vicens, que ha actuat en coordinació directa amb la direcció general per defensar un full de ruta cap a la descarbonització que ja ha estat reconegut en l’àmbit global. Aquest treball tècnic s’ha dut a terme conjuntament amb The Climate Group i la coalició Under2, consolidant Catalunya com un dels referents mundials en l’impuls de polítiques climàtiques des de l’àmbit regional.

Lideratge subnacional

La delegació catalana ha posat de manifest que els governs subnacionals són actors crítics per traduir l’ambició climàtica global en resultats tangibles, ja que és en els territoris on s’executen les polítiques de mobilitat, energia i transformació industrial.

El delegat de Catalunya ha participat en diverses taules rodones d’alt nivell, inclosa una sessió sobre la gestió dels “trade-offs” o equilibris necessaris en la transició, on s’ha abordat com compaginar la descarbonització amb la creació de llocs de treball i l’equitat social. Catalunya ha presentat a la cimera les seves eines estratègiques per a la transició, entre les quals destaquen:

• Pressupostos de carboni: Un instrument de planificació pioner a escala regional per establir límits d’emissions vinculants que busca reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per afrontar el canvi climàtic.
• Estratègia Ferroviària de Catalunya: Per, entre d’altres objectius, traspassar el transport de mercaderies de la carretera al tren, reduint dràsticament la demanda de combustibles fòssils.
• Impuls al vehicle elèctric: Com a sector clau, atès que el transport és el principal emissor de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya.

Amb aquesta participació, la Generalitat consolida el seu paper com a referent internacional en polítiques climàtiques, compartint experiències com l’Assemblea Ciutadana pel Clima o el PLATER (Pla territorial sectorial per a les energies renovables), instruments que busquen la participació social i el consens territorial en el desplegament de les energies netes.