El programa HBM4EU, que a més de les analítiques ha dut a terme una avaluació d’expertes de 168 articles, ha posat sobre la taula els aspectes següents: – Efectes de còctels químics:
– Evasió de la normativa: La investigació ha detectat amb freqüència evidències de l’anomenada substitució inapropiada, que consisteix en la pràctica de canviar la producció d’una substància regulada per una altra substància molt similar que no està regulada i amb probabilitats de ser igual de nociva. Per exemple, s’ha detectat un augment dels nivells de BPS, substitut del BPA, en mostres humanes.
– Manca de dades: En la majoria dels casos, el grup d’investigació d’HBM4EU no ha aconseguit establir llindars de risc per a la salut a causa de «dades insuficients en toxicitat». És a dir, que els organismes oficials no tenen prou informació sobre els riscos potencials dels productes sobre els quals han de regular. I això és així perquè els mecanismes de control són insuficients i perquè moltes empreses sovint proporcionen dades poc fiables.
– Retardants de flama: S’ha detectat que el 99% de la població infantil de la mostra estava contaminada per almenys un metabòlit d’un retardant de flama, i que el 64% del total, de 7 països dels 28, també estaven contaminats per un segon metabòlit, un sospitós carcinogen.
– Ftalats (plastificants del plàstic): S’ha detectat que el 17% de la població infantil i adolescent pateix risc d’exposició a barreges de tòxics reproductius ftalats.
– Bisfenols: Exposició interna «pronunciada» a BPA arreu d’Europa, sent les mares i els infants la població més exposada.
– PFA: Tota la població jove de la mostra estava contaminada, una quarta part per sobre del nivell de risc per a la salut.
La lluita per la regulació
Segons l’European Environmental Bureau i CHEM Trust, gran part d’aquesta exposició és conseqüència d’una normativa europea i insuficient, que permet l’ús de químics de forma incontrolada en productes de consum habitual, com la roba, les joguines, aparells elèctrics o mobles.
Aviat farà tres anys que el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va prometre que “com a norma, l’ús de les substàncies més perilloses estaria prohibit en productes de consum”. Això passava per la revisió de la Llei de seguretat química de la UE, el REACH.
Però aquesta revisió encara no ha arribat, tot i que s’havia previst per a final del 2022, degut a les pressions de la indústria química alemanya. Ara, Corporate Observatory Europ ha tingut accés a l’esborrany de l’avaluació d’impacte sobre la que s’abordarà la reforma de la Llei i ha fet saltar les alarmes. Sembla que la Comissió Europea planteja prohibir com a màxim el 50% dels productes i només es fixa un mínim d’un 1%.
La mateixa avaluació d’impacte reconeix, però, que a trenta anys vista, els beneficis per a la salut humana compensarien més de deu vegades els costos directes per a la indústria química derivats de la prohibició d’aquests productes químics més perillosos.
Reaccions de les entitats
Les entitats de referència en la lluita contra la presència de tòxics en els productes de consum es mostren alarmades davant les dades i la deriva de la revisió de la llei.
Tiatiana Santos, Cap en polítiques químiques d’European Environmental Bureau, denuncia que «el fracàs de la UE en el control de químics perillosos està escrit en la sang i orina contaminada de tota la població europea. Cada dia de retard causa més sofriment, malalties, i inclús morts prematures. Davant unes eleccions de la UE properes, és moment de despertar-se i posar la gent per damunt d’uns quants interessos a curt termini del lobby».
Per la seva banda, Stefan Scheuer, cap de política europea de Chem Trust, afirma que «l’evasió sistemàtica de la regulació per part de les empreses químiques posa en perill les persones i el planeta, passant de vendre un producte químic nociu a un altre. La presidenta Von der Leyen ha de complir els seus compromisos i tirar endavant lleis més exigents sense deixar perdre més temps.»
