Tot això està canviant,i ja es comença a sentir una nova frase que algun dia potser es convertirà en un tòpic; “Qui contamina, paga.” A Catalunya, contaminar és extremadament econòmic. Tots podem fer-ho a un baix preu, o a vegades fins i tot gratuïtament. El sector industrial fins i tot pot rebre subvencions per contaminar.
Aquest és el cas de la indústria minera que extreu carbó per les centrals elèctriques (un dels sistemes energètics més contaminants del moment). Sense aquestes subvencions molts dels llocs de treball corren perill, i en nom del treball i de l’estabilitat econòmica, els governs atorguen subvencions destinades directament a la contaminació del planeta. Es podria crear llocs de treball subvencionant alternatives ecològiques i com a mínim no és tindria sobre la consciencia el llocs de treball perduts i la estabilitat econòmica. Però sembla que de moment es prioritza la subvenció a la contaminació.
Per això cal exigir als governs un compromís ferm de “zero subvenció a la contaminació”. Del contrari, les alternatives ecològiques no podran competir lliurement en el mercat. I no parlem només del sector elèctric. Ens referim a tots els sectors i a tots els nivells, des de la central elèctrica de carbó, passant per l’envàs d’una beguda en Tetrabrick fins a la reducció d’impostos per a l’ús de carburants fòssils en el sector professional.
Hem de començar a entendre que aquells que generen més residus o contaminació han de pagar més impostos i més taxes que la resta, ja siguin usuaris que generen més deixalles, o indústries que produeixen més envasos o cremen més benzina.
Abans del desembre d’enguany, el govern central ha d’aprovar la nova llei de Residus per complir els terminis establerts des d’Europa, però desgraciadament Europa només ha posat això, terminis. Així ens trobem en la mateixa situació que amb la llei de l’any 1998, “Feta la llei, feta la trampa”, un altre tòpic prou conegut, però adequat per l’esborrany de la nova llei de residus que no es basa en criteris ambientals ni prioritza la reducció de residus. I com sempre acabaran fent les coses a la inversa d’Europa, interpretant les directives europees a la seva manera, tal i com passa actualment amb la gestió d’envasos i el seu caòtic sistema de recollida mitjançant el contenidor groc.
Queden 4 mesos. Confiem en totes aquelles associacions que treballen per fer més sostenible aquesta futura llei i a tots ells els animem a continuar-hi treballant i els donem les gràcies per fer-ho.
