95,7 hectàrees, aquesta és la superfície de cobertes verdes que podria arribar a tenir Barcelona si esgotés el creixement potencial d’aquest sistema constructiu

Què és una coberta verda? L'Ajuntament de Barcelona contempla la possibilitat d'augmentar la superfície de cobertes verdes? Per què? Què ens aporten? En aquest article, la Clara Ramoneda ens acosta al concepte de "coberta verda" concebuda com la pell de d'un edifici. Tal i com ella mateixa s'hi refereix a "Diseño de fachadas ligeras" el cos humà el podem comparar amb un edifici. La nostra pell és el que entenem com envolvent en un edifici, i fa les mateixes funcions: protecció de agressions exteriors, protecció de la climatologia, transpirar... La façana i la coberta formen part de la pell de l'edifici.
Clara Ramoneda
Enginyera d’Edificació

Què és una coberta verda?

La classificació de les cobertes es pot fer depenent de:

  • Sistema constructiu i materials
  • Geometria
  • Funcionalitat final: transitable o no transitable.

Aquesta podria ser una de les classificacions possibles.

La coberta verda acostuma a ser formada per:

  • Suport de formigó i formació de pendents
  • Capa separadora (geotèxtil)
  • Làmina impermeabilitzant
  • Capa separadora (geotèxtil)
  • Aillament tèmic
  • Drenatge
  • Vegetació

Coberta verda extensiva invertida

Aquesta secció mostra els diferents elements que la componen, les variants de cobertes verdes vindran determinades depenent de l’ordre de la col·locació d’aquestes capes (invertida o convencional) i de requeriment de manteniment (extensiva o intensiva).

Les cobertes invertides són les que l’aïllament protegeix la làmina impermeable. Existeix la possibilitat que les cobertes verdes no requereixin la col·locació d’aïllament ja que amb 30cm aprox de gruix de terres es pot equivaldre a una capa d’aïllament. L’aïllament acostuma a ser poliestirè extruït el qual no altera les seves propietats aïllants amb el contacte amb l’aigua, pel fet de ser de cèl·lula tancada.

La capa 6, el drenatge, conegut col·loquialment com a “ouera”, està dissenyat per permetre la retenció d’aigua pels períodes en que no plou, a l’hora assegura un bon drenatge i airejament de manera que garanteix un balanç entre aigua i aire.

Aquesta capa pot ser de material reciclat com per exemple de fibres de polipropilè o amb panells de polietilè reciclat.

OXIGENACIÓ I HUMIDIFICACIÓ El substrat acostuma a tenir poc gruix. Aquesta capa se li demana: retenció d’aigua, permeabilitat, capacitat d’airejament i resistència a l’erosió, a més de ser el suport de la vegetació. Ha de proporcionar els nutrients essencials a les plantes (nitrogen, fòsfor, calci, magnesi…) i tenir una estructura i PH correctes.

Una de les parts més importants d’aquestes cobertes, és l’elecció de les plantes. Hauran de ser resistents a les condicions climàtiques del lloc i haurien de necessitar poc manteniment, recomanables que siguin perennes, i així podrem tenir la coberta verda durant tot l’any i sense fulles seques.

Coberta verda extensiva

Les cobertes verdes extensives són les que requereixen menys manteniment. Tenen molt poc gruix de terra (76mm i 12cm) i ha de predominar el contingut mineral. Amb aquestes restriccions també acoten més el tipus de vegetació que s’hi podrà plantar. Aquesta tipologia de cobertes són les més adients per la rehabilitació ja que suposa molt poc augment de sobrecàrrega addicional per l’estructura existent.

La ciutat de Barcelona, que actualment compta amb 3,5 hectàrees de cobertes verdes repartides en 54 terrasses i terrats d’immobles de la ciutat, podria augmentar la seva superfície de cobertes verdes -en edificis existents- en 65 hectàrees de cobertes potencials en edificis d’equipaments públics, més 30,7 hectàrees més situades en edificis privats com hotels, museus, clíniques, centres educatius, etc. Això donaria un total de 95,7 de cobertes verdes a la ciutat.

Coberta verda intensiva

Aquests tipus de cobertes necessiten un manteniment regular ( reg, fertilització…). A diferència de les extensives tenen més gruix de terres (mínim de 152 mm) i per tant necessiten més matèria orgànica.

Aquestes cobertes es projecten en noves construccions ja que tenen un pes considerable, i ha d’estar calculat com una sobrecàrrega important.

Com intervenen en l’eficiència energètica dels edificis?

La coberta és la part de l’edifici que pateix més els canvis tèrmics, està sotmesa a grans fluctuacions tèrmiques i gran exposició solar.

Us en recordeu d’aquella sensació d'”ofeg” quan entreu a un pis situat sota coberta?? Les cobertes planes, antigament algunes tenien una cambra ventilada que afavoria l’aïllament tèrmic però algunes tenien un mínim aïllament o inexistent.

La coberta enjardinada dur a terme les funcions habituals d’una coberta convencional

  • protecció
  • impermeabilització
  • aïllament tèrmic
  • aïllament acústic

i a més d’aquestes funcions li suma:

  • protecció a la radiació solar
  • augment inèrcia tèrmica

Aquest augment d’inèrcia tèrmica redueix les pèrdues i els guanys excessius d’energia a través de la coberta.

A l’interior de l’edifici es perceb amb un augment de les condicions de confort i, a llarg termini, un estalvi energètic en climatització.

Com intervenen en les condicions ambientals i en la visual de la ciutat?

En primer lloc salta a la vista la millora de l’estètica dels edificis, ja que la coberta passa a ser un espai viu la qual anirà canviant amb les estacions, seran lloc de pas per algunes aus i/o insectes…

A Barcelona l’increment de cobertes verdes ajudaria a augmentar la superfície de verd urbà. Per altre banda es pot considerar una millora del microclima de l’entorn, ja que les plantes aporten humitat i milloren la qualitat de l’aire al absorbir CO2 i proporcionar O2. Milloren la qualitat de l’aire amb l’absorció de pols, partícules contaminants i CO2.

Inclús es pot arribar a plantejar com una zona d’esbarjo, o una zona de cultius etc.

Cal destacar la seva influència en l’amortiment dels sorolls, les plantes actuen com a absorbidors acústics dels sorolls procedents de la ciutat o de l’aire.

Convivència cobertes verdes amb panells solars o fotovoltaics:

Una altre factor a tenir present es que les cobertes son també el suport idoni per d’altres instal·lacions vinculades directament a la millora de la eficiència i estalvi energètic com els captadors solars per a la producció d’aigua calenta i electricitat o també els sistemes de recollida d’aigua pluvial. Per aquesta motius caldrà valorar en cada cas la viabilitat i opcions per compatibilitzar les diferents alternatives.(www.sostenible.cat)

D’acord amb tot això, la coberta verda ideal per Barcelona seria:

  1. Extensiva: poc pes, poc manteniment, baix consum hídric
  2. Vegetació de tipus Mediterrani de fulles perennes i baixa capacitat al·lergògena

Clara Ramoneda
Enginyera d’Edificació

Comparteix-me:

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...