Segons Jordà, conservar el medi i la biodiversitat “està molt bé eh”, com ha repetit tres vegades, però no li sembla tan bé quan es tracta de protegir espècies protegides per llei, a vegades en què l’explotació forestal es veu frenada per aquesta causa, aparentment poc rellevant per la Consellera. També ha parlat de la falta de dinamisme a l’hora d’obtenir les declaracions d’impacte ambiental per tal de fer “atacs o neteges” als boscos. En la línia del seu discurs, ens preguntem si també li semblen una “absurditat absoluta” aquestes declaracions d’impacte ambiental i preferiria procedir sense tantes traves ambientals.
Les diverses entitats d’EdC compartim les preocupacions en relació a problemàtiques com l’abandonament rural i el risc d’incendis, però rebutgem culpabilitzar la conservació de la natura a aquestes problemàtiques. La solució no implica desprotegir encara més espais naturals i espècies amenaçades. El problema és de base i molt més complex, i no creiem que es puguin aconseguir millores amb punts de vista com el que ha exposat la consellera Jordà. El missatge transmès en l’entrevista ha sonat retrògrada i una invitació a incomplir amb la legalitat.
En l’entrevista la Consellera Jordà es posiciona en contra de totes les polítiques de conservació de la biodiversitat, els plans de recuperació d’espècies amenaçades, les directives europees de conservació de les espècies prioritàries i dels espais naturals, les lleis de conservació de la biodiversitat i, en definitiva, contra tot allò que pugui posar traves a l’explotació forestal que sembla ser una de les prioritats màxima del Departament que dirigeix.
Aquest posicionament no és propi d’una persona amb les responsabilitats de Govern com té la senyora Jordà. Aquestes declaracions no la fan mereixedora de seguir dirigint el Departament d’Agricultura ni de seguir formant part del Consell Executiu de la Generalitat.
Veiem també amb preocupació que el relat de la Consellera Jordà, en relació als incendis forestals, s’acabi convertint en una d’aquelles mentides que, a força de repetir-les, acaben semblant realitats. No qualsevol treball en un bosc és prevenció d’incendis. Massa sovint ens trobem actuacions forestals altament agressives, en les que s’incompleix tota la normativa de protecció de la biodiversitat, executades sota la falsa excusa de la prevenció dels incendis forestals, justament el que ara la Consellera Jordà defensa públicament. És el cas, per exemple, de la recent tallada forestal d’un bosc al Parc Natural dels Ports, a la zona de Refalgarí, vora el refugi de la Font Ferrera, al terme de la Sénia (Montsià) que ha estat denunciat pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Aquí el DARPA, ha tallat un bosc públic protegit, propietat de la Generalitat, d’un altíssim valor ecològic, en contra dels criteris del Parc Natural i infringint els seus informes, d’obligat compliment, afectant espècies protegides de flora i fauna, tallant els arbres de major interès econòmic (molts arbres de més de 200 anys) i desconfigurant l’estructura d’un bosc adult, preparat per poder superar els incendis forestals, convertint-lo en un bosc feble i altament vulnerable als incendis. Novament, un fals argument d’actuacions per fer front als incendis forestals, ha servit per justificar una actuació que sols ha perseguit treure la millor i major quantitat de fusta possible, a costa d’uns elevats impactes ambientals i infringint la normativa.
Tampoc podem obviar de parlar d’un tema cabdal i de màxima importància, es tracta del destí de les ajudes, finançades en bona part per Europa, anomenades subvencions a la gestió forestal sostenible, que serien una eina molt important per la realització de tasques forestals sostenibles i que, en realitat, acaben finançant actuacions i projectes encaminats a l’extracció d’arbres de valor econòmic pel sector de la fusta i la biomassa i l’execució d’infraestructures, sovint amb uns impactes ambientals severs i amb una finalitat més que dubtosa, per sobre del finançament d’actuacions de prevenció d’incendis forestals, de millora dels boscos, d’aconseguir boscos més madurs i resistents al foc, etc.
La responsabilitat de no fer un pla d’inversions en la millora de l’estat dels nostres boscos és un frau a Europa i una greu irresponsabilitat del Departament d’Agricultura on, a més, la participació ambiental i científica, en aquests projectes d’inversió pública, és del tot rebutjada, incomplint la normativa bàsica de participació social.
Per tots aquests fets i per les greus declaracions de la Consellera Jordà, demanem la seva dimissió. En cas que la Consellera no dimiteixi demanem que el President Torra la destitueixi de forma immediata. El Govern de Catalunya no pot seguir amb una Consellera que crida a l’incompliment de la normativa de conservació de la biodiversitat i els espais naturals.
També ens manifestem en contra del traspàs de competències de medi natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tal com demana l’actual consellera Jordà. No ens cansarem de reclamar la restitució d’un Departament de Medi Ambient, amb competències plenes, com a única manera d’aconseguir un progrés en les polítiques ambientals, cada dia més prioritàries en el món.
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).
ADENC
