El canvi climàtic està acidificant i alterant la qualitat de les aigües de l’alta muntanya pirinenca

La problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Un estudi preliminar liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica revela que l'acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s'està incrementant de manera alarmant pel canvi climàtic. El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes

 [foto] 

L’estudi, «Acidificació de les masses d’aigua d’alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat» (AMiCC) s’ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona)

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques. Segons els investigadors, «els resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l’augment dels processos de drenatge àcid natural».

L’acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Els investigadors destaquen la importància d’iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. «La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l’aigua, és àmpliament coneguda», assenyalen.

L’estudi ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.

Comparteix-me:

El Port de Tarragona avança amb la creació de plantes fotovoltaiques

La nova planta generarà 300 kWp de potència d’electricitat verda, que es destinaran a cobrir part de la demanda energètica del recinte portuari...

El consum de biomassa a Catalunya va créixer un 19% l’any 2025

L’aprofitament de la biomassa és una eina que contribueix a mitigar el canvi climàtic, fomenta la prevenció d’incendis i millora l’estat dels boscos. Entre el 2012 i el 2025 s’han...

Convocats els ajuts del Pla d’assegurances 2026 per les produccions agrícoles, ramaderes, forestals i aqüícoles

El Govern aposta per l’assegurança agrària com a instrument principal per a la gestió dels riscos climatològics, i destina 20 M€ a la subvenció del seu cost. Els ajuts no...