JOSEP FERRER / Viladecans

Per demostrar aquest compromís Viladecans ha preparat un ampli calendari d’activitats ciutadanes i activarà el programa Viu Verd “una innovadora iniciativa municipal per potenciar una ciutat més saludable de la mà de la ciutadania i de diferents organitzacions”, segons explica l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales.

Viladecans fa més de vint anys que està plenament implicada en la millora del medi ambient des de l’àmbit urbà. Una prova d’això són les diferents accions dutes a terme fins ara com l’Agenda 21 o l’adhesió al Pacte d’Alcaldes el 2008, renovat el 2021 amb el nou Pacte pel Clima i l’Energia. El reconeixement a tot aquest procés va arribar el 2023 quan la Comissió Europa li va atorgar, exaquo amb Treviso (Itàlia), el premi de “Ciutat Fulla Verda Europea” o “Green Leaf” pel 2025 per a ciutats de menys de 100.000 habitants. “Això no és un bolet que surt d’un dia per l’altre sinó que a Viladecans portem més de dues dècades de treball sistemàtic i persistent amb accions actuals i pensant en un futur”, recorda el tinent d’alcaldessa de Mobilitat, Neteja i Recollida de Residus i Foment de la Ciència i Divulgació Científica de l’Ajuntament de Viladecans, Jordi Mazón Bueso.

El guardó està dotat amb 200.000 euros i a l’hora de concedir-lo la Comissió Europea ha analitzat set indicadors mediambientals: la qualitat de l’aire i l’aigua, la biodiversitat, les àrees verdes, l’ús sostenible de la terra, els residus i l’economia circular, el soroll, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació al canvi climàtic.

Amb els 200.000 euros del premi Viladecans ha organitzat durant tot aquest 2025 un ampli programa d’activitats de sensibilització mediambiental com xerrades, trobades científiques, jugateques ambientals, itineraris per l’entorn natural de la ciutat, campanyes de comerços sobre malbaratament d’aliments i residus plàstics, plantada popular d’arbres, trobades amb ciutats Green Leaf i la participació activa en el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, de l’Aigua, del Clima, del Medi Ambient o dels Ocells, entre altres.

Programa Viu Verd

Al llarg d’aquest any Viladecans començarà a desenvolupar el programa Viu Verd, una original proposta que ha rebut 2,8 milions d’euros dels fons europeus i que es fa amb l’ajut d’organitzacions com el Barcelona Institut for Global Health, l’ONG Plant for the Planet o l’Institut Català d’Ornitologia. “Viu Verd vol expandir el verd urbà per cuidar les persones i, alhora, empoderar-les per cuidar el verd urbà i servirà com a pas previ per crear el pla de renaturalització de la ciutat”, segons s’indica des de l’Ajuntament de Viladecans.

El programa que comença ara i s’hauria d’acabar d’executar el 2030, té com a objectius augmentar la resilència davant del canvi climàtic per garantir una ciutat amb qualitat de vida; contribuir al fet que la natura urbana sigui un element de benestar físic i psíquic per a la ciutadania; potenciar la biodiversitat dels espais verds actuals per elevar el seu valor ambiental i social; exemplificar la importància d’un disseny urbà compromès amb la vida saludable; situar la sensibilització i acció ciutadana com a eix motor d’una ciutat sostenible i saludable; i sobretot definir el Pla de Renaturalització seguint la regla 3-30-300 que preveu que cada persona ha de poder veure almenys tres arbres des de casa, tenir el 30% de cobertura vegetal al seu barri i ser a 300 metres d’un parc. Un dels objectius “és que el 2030 a la ciutat tinguem 30.000 arbres, 10.000 més dels que tenim ara”, indica Jordi Mazón.

El projecte Viu Verd també promou una major presència d’elements naturals dins de la trama urbana i també la millora de la qualitat dels espais verds existents per afavorir-ne la biodiversitat. Els primers projectes que es desenvoluparan seran el nou eix verd a Ponent, la potenciació de la natura en parcs i jardins i en la façana de l’autopista i la creació de nous hàbitats per a la natura.

El món local bàsic per fer front al canvi climàtic

El divulgador científic i professor universitari Fernando Valladares s’ha implicat en els actes de difusió de Viladecans Ciutat Fulla Verda Europea o Green Leaf, projecte que considera “una gran oportunitat que demostra que des d’una ciutat es poden proposar coses diferents i de la que se n’ha de sentir orgullós, s’ha de treure pit”. En la seva opinió, “les accions promogudes pel món local són les que ens poden treure del problema perquè el local té una gran virtut i és que encaixa en el nostre sistema emocional” i si els ajuntaments són capaços “de gestionar bé les emocions més possibilitats hi ha de mobilitzar-nos a tots i totes per a fer un món diferent i per aconseguir realment un mode de vida sostenible”.

Fernando Valladares: “Al món al qual anem els avions no tenen cabuda”

En el recurrent debat sobre la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, atiat aquestes darreres setmanes per la compra de la Casa Gomis del Prat de Llobregat per part del ministeri de Cultura, situada en el paratge natural de la Ricarda, en el Delta del Llobregat, el divulgador científic, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor d’Ecologia de la Universitat Rei Joan Carles (URIC), Fernando Valladares ho té molt clar: “Al món al qual anem els avions no tenen cabuda”.

Per Valladares “no té gaire sensatesa invertir en una infraestructura que contravé els principis bàsics de sostenibilitat ambiental, social i econòmica i a més és una inversió que ha d’anar a càrrec del Govern perquè és clar que rendible no serà”. Ampliar un aeroport com el de Barcelona-el Prat “no té cap sentit, només és una oportunitat política”, sentencia el divulgador científic.

Per Valladares no té molt sentit que els governs apostin per reduir les emissions de CO₂ establint zones de baixes emissions i alhora es plantegin ampliar aeroports. Això només passa pel que ell anomena “la trampa de les escales temporals”. Segons el científic “per poder sobreviure en el curt termini has de fer concessions en la teva estratègia perquè els polítics no són extraterrestres, són dels nostres i per poder pagar les seves factures i viure el dia a dia s’han d’assegurar uns mínim i això els porta a establir acords, a vegades amb el sector privat o amb altres socis, que no són els companys ideals de viatge”. Això fa que “hi hagi fortes contradiccions en una estratègia sostenible i verda a llarg termini” perquè els governs de torn han d’intercalar “projectes molt poc sostenibles a curt termini”.

Aquestes contradiccions polítiques canviarien si els polítics pensessin en períodes llargs de temps i no només en períodes de quatre anys. “Hem d’anar cap a una altra manera de fer política en què un període de quatre anys cedís el relleu a un altre període de quatre anys amb independència del color polític”, afirma del tot convençut Fernando Valladares.