JOSEP FERRER / Viladecans
Per Valladares «no té gaire sensatesa invertir en una infraestructura que contravé els principis bàsics de sostenibilitat ambiental, social i econòmica i a més és una inversió que ha d’anar a càrrec del Govern perquè és clar que rendible no serà». Ampliar un aeroport com el de Barcelona-el Prat «no té cap sentit, només és una oportunitat política», sentencia el divulgador científic.
Per Valladares no té molt sentit que els governs apostin per reduir les emissions de CO₂ establint zones de baixes emissions i alhora es plantegin ampliar aeroports. Això només passa pel que ell anomena «la trampa de les escales temporals». Segons el científic «per poder sobreviure en el curt termini has de fer concessions en la teva estratègia perquè els polítics no són extraterrestres, són dels nostres i per poder pagar les seves factures i viure el dia a dia s’han d’assegurar uns mínim i això els porta a establir acords, a vegades amb el sector privat o amb altres socis, que no són els companys ideals de viatge». Això fa que «hi hagi fortes contradiccions en una estratègia sostenible i verda a llarg termini» perquè els governs de torn han d’intercalar «projectes molt poc sostenibles a curt termini».
Aquestes contradiccions polítiques canviarien si els polítics pensessin en períodes llargs de temps i no només en períodes de quatre anys. «Hem d’anar cap a una altra manera de fer política en què un període de quatre anys cedís el relleu a un altre període de quatre anys amb independència del color polític», afirma del tot convençut Fernando Valladares.
