L’equip de seguiment del projecte Piroslife de reintroducció de l’os bru al Pirineu ha captat les primeres imatges d’exemplars a l’exterior de la cova, que confirmen el final de l’etapa d’hibernació d’aquesta espècie. Les fotografies i vídeos mostren una femella i els seus cadells de segon any a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
[foto]
Hibernació poc profunda
A diferència d’altres mamífers, com lirons o marmotes, la hibernació dels ossos és poc profunda. Així, redueixen el ritme respiratori i els batecs del cor, però desperten diverses vegades durant aquesta etapa, que coincideix amb l’inici del fred, la neu i l’escassetat d’aliment, entre finals de novembre i finals de març normalment.
Per tal de superar aquest període, durant l’any, acumulen greix, per comptar amb reserves suficients que els garanteixin la supervivència. Es reclouen en coves situades en zones aïllades de l’activitat humana i inaccessibles, i perden prop d’un terç del seu pes durant la hibernació.
Les femelles amb cadells, les últimes en sortir
Amb la pujada de temperatures, normalment cap al mes de març, es comencen a observar les primeres evidències de moviments d’aquests animals. Els primers en sortir de la cova són els mascles adults, seguits de les femelles adultes. Després desperten el mascles i femelles subadults, i per últim les femelles amb cadells.
Les que tenen cadells de segon any surten abans, de manera que les femelles que han tingut cadells a dins de la cova (de primer any) són les últimes en sortir. Es tracta de les femelles que comencen a hibernar ja prenyades, que donen a llum a finals de gener, i surten amb els cadells a partir de l’abril. A més, no acostumen a moure’s de la zona d’hibernació fins que els petits ja poden fer llargues caminades.
