Les conclusions del projecte exposen que, de les espècies bivalves analitzades, el 85 % dels musclos i el 53 % de les ostres havien ingerit microplàstics. Els peixos marins dels estuaris (mújol blanc, mullera platejada i mullera brasilera) estaven afectades en un 75 %, mentre que, a les zones costaneres properes a les desembocadures, el 86 % del lluç europeu i el 85 % de la llagosta noruega contenia microplàstics. La contaminació per nanoplàstics pot ser encara més problemàtica que per microplàstics i pot representar un risc més gran per als organismes aquàtics, ja que poden travessar la membrana cel·lular i danyar-los en major mesura.
“La contaminació és omnipresent als estuaris i a les costes adjacents, tant a les zones mediterrànies, tropicals com temperades”, indica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB i coordinadora del projecte, que recorda que la quantitat de partícules acumulades al sediment ha augmentat a les darreres dècades al mateix ritme que la producció mundial de plàstics i que, des de l’any 2000, les partícules dipositades al fons del mar s’han triplicat.
Aquesta pol·lució suposa una amenaça global addicional per als sistemes d’esculls de corall a tots els nivells de profunditat, ja que provoca una reducció del creixement
La contaminació és especialment elevada a prop dels centres urbans i de les àrees d’abocament de les depuradores d’aigües residuals, des d’on s’aboquen microfibres, el tipus de microdeixalla més comuna a les desembocadures. Quan arriben al fons marí, les partícules no es degraden per manca d’erosió, oxigen i llum. “Els plàstics de la dècada del 1960 romanen encara al fons del mar, i deixen empremta de la contaminació humana”, indica Michael Grelaud, oceanògraf de l’ICTA-UAB i també coordinador d’aquest projecte subvencionat per JPI-Oceans, en què han participat universitats d’Itàlia, Portugal, el Brasil i Espanya.
Les partícules que no es dipositen al fons marí poden ser transportades pels corrents i marees a centenars de quilòmetres en pocs mesos. “Un microplàstic procedent de la desembocadura de l’Ebre, a la Mediterrània nord-occidental, pot arribar a Sicília, a Itàlia, en tan sols sis mesos”, indica Ziveri.
Els investigadors incideixen que la bioremediació (consistent a l’ús d’organismes vius per eliminar els contaminants de l’aigua) és una de les poques opcions viables per reduir la pol·lució dels entorns marins costaners. “Els experiments al laboratori van demostrar que diferents espècies d’animals filtradors van eliminar gairebé el 90 % dels microplàstics presents”, conclou.
