[foto]
Segons el Baròmetre de la Bicicleta del 2022, l’ús de la bicicleta arribava a màxims històrics el 2022, amb un creixement generalitzat de més de 4 punts respecte a la darrera edició, del 2019, prèvia a la pandèmia. Concretament, un 57,1 % de les persones residents a Espanya d’entre 14 i 79 anys utilitza la bicicleta amb alguna freqüència, cosa que significa que les persones que utilitzen la bicicleta al conjunt del país ja són prop de 20 milions de persones
El mateix estudi confirma que la intensitat d’ús de la bicileta ha crescut en gairebé 10 punts. És a dir, que ha augmentat de manera significativa el nombre de persones que utilitza la bicicleta de manera habitual, i ja són més d’11 milions de persones les que usen la bicicleta setmanalment.
“El Baròmetre de la Bicicleta del 2022, el major estudi a escala estatal sobre aquest mitjà de transport, constata una tendència a l’alça de la mobilitat amb bicicleta. Principalment, en desplaçaments quotidians, ja sigui anar a la feina, al centre d’estudis o altres feines diàries. Tot just ara, amb la demanda creixent i amb una clara aposta ciutadana per un canvi d’hàbits, no podem ni hem de retrocedir. No toca treure ni reduir les alternatives de mobilitat neta, saludable i sostenible que s’han creat els darrers anys”, apunta Poveda, que recorda també que la crisi sanitària sorgida arran de la pandèmia de la covid-19 ha modificat significativament els hàbits de mobilitat, incrementant els desplaçaments amb bici de forma global
Sobre la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB)
Més de 750 municipis de tot Espanya estan integrats ja a la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), associació referent nacional de la mobilitat amb bicicleta. Liderada actualment per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, la RCxB és present a les principals taules de presa de decisions sobre mobilitat sostenible del país.
El president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), Antoni Poveda, reclama un consens polític sobre l’impuls de la bicicleta i les infraestructures ciclistes, com a opció de mobilitat sostenible habitual per a la ciutadania, i demana que no es desmantellin els carrils bici a Espanya, una infraestructura clau. Poveda realitza aquesta petició just en un moment de canvi de representants polítics als consistoris espanyols, com a resultat de les eleccions municipals, i davant de declaracions contràries a mantenir carrils bici, que han generat certa incertesa sobre el futur de la infraestructura ciclista i que no han passat per un debat social.
“La bicicleta ha de ser un motiu de consens polític, més enllà de qualsevol color i de qualsevol sigla, com ja passa a altres països europeus, on tots els partits polítics donen suport al seu ús i que s’han convertit en veritables referències de la mobilitat activa i sostenible”, exposa Poveda, que recorda la contribució d’aquest mitjà de transport als reptes principals relacionats amb la contaminació, el soroll, la salut i l’energia que afrontem actualment com a societat. “Hem avançat molt en els darrers anys i ha costat molt arribar fins aquí, amb els serveis i infraestructures de bici que tenim actualment a les diferents ciutats espanyoles. La bici no pot formar part de cap estratègia electoral ni de política. Cal fer una profunda reflexió sobre el model de ciutat abans de desfer el que ja s’ha construït”, afegeix.
“La bicicleta i les seves inversions s’han de considerar un element estratègic, amb un clar i ampli consens polític que permeti consolidar ciutats més segures, més sostenibles i més saludables”, apunta el president de la RCxB, que recorda que tant ajuntaments com diputacions, àrees metropolitanes i governs autonòmics han realitzat inversions i projectes a favor de la bicicleta al nostre país. A més, el Consell de Ministres va aprovar fa 2 anys l’Estratègia Estatal per la Bicicleta, un instrument de planificació liderat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), amb més de 100 accions a favor d’aquest mitjà de transport .
“A més a més, aquest consens permetrà alinear les polítiques públiques en matèria de mobilitat del nostre país amb les polítiques públiques dels països de la UE. En aquest àmbit, ens ha de permetre abordar els compromisos estatals i internacionals, com ara els objectius de desenvolupament sostenible, l’acord de París sobre el canvi climàtic o els objectius de la UE per descarbonitzar el transport i avançar cap a maneres més sostenibles i saludables”, afegeix.
