Quan plou després d’una sequera sembla que tot torna a la normalitat i que la vegetació es recupera. Tanmateix, algunes de les seqüeles de la manca d’aigua poden persistir durant l’any següent. És la conclusió d’un estudi que s’ha realitzat a escala mundial i que s’ha publicat recentment a Nature Communications, amb la participació del CSIC i el CREAF
Els resultats mostren que, si el sòl continua perdent humitat al llarg de l’any posterior a una sequera, la temperatura augmenta més del que disminueix quan recupera la mateixa quantitat d’aigua que havia perdut. En concret, quan el sòl perd una determinada quantitat d’aigua, la temperatura puja 0,13 °C i, quan el sòl recupera la mateixa quantitat d’aigua que havia perdut, la temperatura baixa només 0,06 °C. Això es deu, en part, al fet que les plantes no es recuperen al mateix ritme que l’aigua del sòl: després d’una sequera poden haver acumulat danys als teixits vegetals i la seva capacitat de transpirar i absorbir CO₂ triga a reactivar-se. Com a conseqüència, disminueix l’efecte de refredament de la vegetació i augmenta l’escalfament del planeta.
“En l’estudi observem les cicatrius que deixa la sequera un any després que hagi passat”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF. Segons l’investigador, el motiu és que les plantes absorbeixen aigua del sòl i la transporten fins a les fulles, on uns petits porus anomenats estomes regulen l’intercanvi de gasos i la pèrdua d’aigua. Quan hi ha prou aigua, els estomes es mantenen oberts i permeten que entri CO₂, necessari per a la fotosíntesi, i que una part de l’aigua surti de la fulla en forma de vapor mitjançant la transpiració. Aquest vapor d’aigua contribueix a dissipar la calor i a refredar la vegetació i l’aire que l’envolta. “El problema és que, després d’un estrès hídric sever, la maquinària vegetal queda tocada: es produeixen embòlies en els vasos conductors i les reserves de carboni es desvien a reparar danys en lloc de crear noves fulles. Per això, fins i tot quan el sòl torna a rebre aigua, la transpiració no es recupera al mateix ritme i l’efecte refrigerador queda minvat”, relata Peñuelas.
Aquest efecte prolongat de la sequera s’ha observat en més del 60 % de la superfície terrestre. Pel que fa als motius pels quals el sòl pot trigar més a recuperar la humitat, l’investigador assenyala que la sequera pot haver esgotat les reserves d’aigua de les capes més profundes, que necessiten temps i pluges continuades per recarregar-se. A més, quan el sòl està molt sec i les temperatures són elevades, part de l’aigua pot evaporar-se ràpidament o no arribar a infiltrar-se fins a les capes profundes. La pèrdua de vegetació també deixa el sòl més exposat al sol i afavoreix l’evaporació.
L’Amazònia, una de les zones més vulnerables
Les dades indiquen que les zones més afectades se situen a Amèrica del Nord, l’est de la Xina, l’Àfrica subsahariana i l’oest de l’Amazònia. «L’Amazònia actua literalment com l’aire condicionat de tot el planeta gràcies a l’ingent quantitat d’aigua que transpira a l’atmosfera”, destaca Peñuelas. “Així que, quan una sequera extrema fa disminuir la humitat a l’oest de l’Amazònia, els arbres redueixen bruscament aquesta transpiració i la selva no només deixa de refredar el món, sinó que frena la seva funció vital com a gran embornal de carboni, apropant l’ecosistema a punts crítics de no retorn”, alerta.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip ha analitzat dades climàtiques i d’humitat del sòl des de 1980 fins a 2024. Aquesta informació l’han combinat amb 17 models del sistema terrestre (ESM), que simulen les interaccions entre l’atmosfera, el sòl, la vegetació i altres elements, amb l’objectiu d’identificar l’efecte de la sequera un any després en la temperatura, la vegetació, la transpiració i l’absorció de carboni.
Afinar les projeccions futures
Els resultats de la recerca poden ajudar a millorar les projeccions futures de l’escalfament global. Segons Peñuelas, “els models haurien de tenir en compte que els efectes d’una sequera es poden prolongar durant els mesos posteriors i afectar la capacitat dels ecosistemes per regular la temperatura i absorbir CO₂”. D’aquesta manera, es representaria millor la resposta dels ecosistemes davant d’episodis climàtics extrems.
La publicació contribueix també al projecte europeu CONCERTO, que estudia com responen els boscos i altres ecosistemes terrestres al canvi global i als fenòmens climàtics extrems.
