De fet, l’estudi constata que aquesta calma provocada pel canvi climàtic afecta el moment de la caiguda de les fulles de forma comparable a com ho fan la temperatura o les precipitacions, els factors més controlats fins ara en els estudis fenològics. “Amb aquest estudi alertem que les dinàmiques dels vents s’han d’introduir el més aviat possible als models que s’estan fent servir arreu del món per mesurar els efectes del canvi climàtic en els ritmes de la naturalesa”, afegeix Peñuelas.
L’estudi ha analitzat 183.448 observacions fenològiques a 2.405 emplaçaments, mesures a llarg termini de vapor d’aigua, de diòxid de carboni i 34 anys de dades de satèl·lit que mesuren la verdor del paisatge. A més, s’han comparat les diferències interanuals que s’han viscut en aquests llocs en el moment de caiguda de les fulles (la fenologia de la tardor).
Vents, claus en el cicle del carboni
Ara mateix, la frenada dels vents sembla tenir efectes positius sobre la producció neta dels boscos i la vegetació. Un fet positiu per mitigar el canvi climàtic, doncs com més creix la vegetació més CO2 retira de l’atmosfera per produir troncs, branques i fulles. Aquest fet es deu a que, per una banda, com més temps tenen fulles les plantes més temps fan la fotosíntesi. De l’altra, el treball demostra que la disminució dels vents redueix l’evapotranspiració, la qual cosa es tradueix en menys pèrdues d’aigua del sòl i, en conseqüència, en condicions de creixement més favorables a finals de la tardor. A més, amb menys vent hi ha menys refredament de les superfícies de les fulles i es podrien, per tant, reduir els danys per gelades.
De fet, les terres no urbanitzades de les altes latituds septentrionals (> 50 °) són actualment un gran embornal de carboni, però han experimentat un gran augment de la temperatura de l’aire. Per aquest motiu, en aquests ecosistemes la productivitat neta anual ha augmentat any rere any, entre d’altres motius perquè la primavera s’ha avançat i perquè les fulles ara cauen dels arbres més tard.
Tot i aquestes bones noticies, els experts alerten que el clima futur pot ser més variable, amb majors canvis en la temperatura, els vents i les precipitacions. “Predir com canviaran les velocitats del vent amb un clima canviant segueix sent un repte, però les proves suggereixen que les velocitats de vent seran més extremes en diverses regions, encara que la velocitat mitjana anual segueixi disminuint. La combinació de vents extrems i crònics tindria un impacte significatiu en el creixement de les plantes, i aquestes conseqüències per a la captació regional i global de carboni podrien arribar a ser negatives i tan importants com les derivades de les variacions de temperatura i precipitació”, alerta Peñuelas. De fet, l’estudi ha donat lloc a un algoritme útil pels models que prediuen l’evolució del cicle de carboni que dibuixa un escenari totalment contrari cap al 2100, on la caiguda de les fulles podria avançar-se un altre cop per culpa d’aquests vents extrems donant un efecte de bola de neu (o retroalimentació positiva) que agreujaria el mateix canvi climàtic.
