[foto]
Aquest és un del fotograma del vídeo que la DO Terra Alta publicava el 7 d’abril a YouTube, en una campanya que pretén conscienciar i fer entendre que a la Terra Alta la gent viu del vi i no dels molins, i denunciar la massificació en la presentació de projectes de parcs eòlics en aquesta zona
El video de la campanya “No hipotequem el nostre paisatge. Prou massificació eòlica a la Terra Alta!” està conformat per missatges curts com el que recull la frase “Volem que aquesta terra doni vins i no molins”, i dades com el nombre de persones que viu a la comarca (11430), el nombre de persones que viuen del vi a la zona (1200 famílies que viuen de la terra i el vi) o el nombre de projectes eòlics i de molins que preveuen aquests projectes (96 nous molins, que s’aferirien als 148 ja exisgtents), unes instal·lacions que arrassarien amb el paisatge actual que dona vida a la comarca.
El 23 d’abril del 2019, ara fa 2 anys, la DO Terra Alta ja exigia a la Generalitat l’aturada real dels tràmits per les 3 noves centrals eòliques a la comarca. En un comunicat, la DO lamentava i manifestava la seva preocupació per la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels anuncis d’aprovació definitiva dels tres Plans Especials Urbanístics de les tres noves centrals eòliques que es projectaven a la comarca,
El gener del 2019 responsables de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta i altres representats de la ciutadania i empresariat local es van reunir amb el President de la Generalitat de Catalunya i la Consellera d’Empresa i Coneixement per defensar el paisatge i el model econòmic de la Terra Alta, basat en l’agricultura i el turisme. Aleshores, el propi President va verbalitzar l’oposició del Govern a la massificació eòlica. Durant la trobada, els responsables polítics van demanar temps per negociar amb les empreses promotores i buscar alternatives.
Prop d’un centenar de persones denunciaven a mitjans de març la massificació eòlica de la comarca en una acció i reivindicativa feta al celler Bernavi a Vilalba dels Arcs, un dels afectats per la construcció del parc eòlic del Barranc. L’acte servia també com a presentació de l’Associació Terra Alta Viva que aplega entitats, empreses i persones a títol individual de la comarca
L’Associació Terra Alta Viva, que alerta d’una quinzena de nous projectes presentats a la comarca amb gairebé un centenar de molins, i rebutja la instal·lació dels parcs dels Barrancs, Punta Redona i Tres Termes que es van començar a tramitar amb l’antic decret de renovables a l’ampar de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) treballa ara en la presentació d’informes tècnics i desfavorables contra les catorze centrals eòliques projectades al territori amb el nou decret energètic, el del desembre del 2019 (16/2019).
El tràmit de les centrals Els Barrancs i Punta Redona, que es remunten a fa més de 10 anys, van estar paralitzats fins l’any 2018 en que les empreses els van reactivar. A partir d’aquí, el departament de Territori va aprovar, el març del 2019, els plans urbanístics especials dels tres projectes presentats (Els Barrancs, Punta Redona, més el del parc Tres Termes).
A causa de les protestes i l’oposició de la comarca, el Govern va comprometre’s a reubicar els parcs o a indemnitzar les empreses, amb la derogació de l’antic decret de les ZDP en favor de l’actual 16/2019 que no te, però, efecte retroactiu. Potser per això, i malgrat el contenciós administratiu interposat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta i sense el permís d’obres de l’Ajuntament de Batea, el passat mes de març es reprenien els treballs per a la instal·lació dels molins eòlics al parc Els Barrancs.
Tal com passa a les comarques veïnes, l’oposició als projectes de grans parcs eòlics i/o solars, no significa que s’estigui en contra de les energies renovables. El que es demana és un canvi en el model energètic on la producció de l’energia es generi al m’axim d’aprop al lloc de consum
Tal com ve passant a les protestes que s’estan portant a terme també a comarques veïnes com el Camp de Tarragona o el Priorat per aturar la implantació de grans parcs eòlics i solars a la zona, l’Associació Terra Alta Viva aclareix que no està en contra de les energies renovables, però reclamen un canvi del model energètic, més localitzat a les zones on hi ha el consum i que no suposi la destrucció del patrimoni històric, cultural i natural que constitueix la riquesa i el futur de la comarca.
Actualment, la Terra Alta té nou parcs eòlics i 148 molins en funcionament que produeixen el 25% de l’energia renovable del país.
[foto]
La Terra Alta, una comarca de terres enlairades situada al marge dret del riu Ebre
Amb una extensió de 743,36 km², la comarca tarragonina de la Terra Alta te una població de 11430 persones repartida entre els 12 municipis que conformen aquesta comarca de gran varietat paisagística Arnés, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Gandesa – la capital -, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, La Pobla de Masaluca, Prat de Compte i Vilalba dels Arcs.
Emmarcada en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre, la Terra Alta limita amb les comarques de la Ribera d’Ebre al nord-est, amb el Baix Ebre al sud-est, i amb el Baix Aragó i el Matarranya a l’oest. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. La Terra Alta és una comarca sense rius importants, de fet només toca el curs de l’Ebre en la punta de l’extrem nord, en l’aiguabarreig amb el Matarranya, a l’embassament de Riba-roja.
El camp és la base econòmica de la Terra Alta, amb el 42% de la seva superfície conreada, un percentatge important tenint en compte que la meitat meridional és un territori muntanyós, amb vessant abruptes, on es fa difícil treure un bon rendiment de la terra. Hi ha molt poc regadiu, només l’1,5% del total conreat. El secà és dominat per la vinya (15.000 ha), el 43% del total de secà. Una vinya que dona un vi de qualitat i de graudació alta.
Segueix en importància l’ametller que s’ha estès els darrers anys, en substitució de l’olivera que va sofrir una forta davallada a partir de mitjans del sègle XX.
[foto]
