Greenpeace ha llançat avui la campanya “Salvar l’Àrtic és salvar molt més” en la qual es mostren els efectes que tindria la seva desaparició, a pesar que ens separin més de 5.000 quilòmetres de distància. L’organització ha presentat l’informe L’Àrtic i els efectes del canvi climàtic a Espanya on es destaquen algunes de les possibles conseqüències de la desaparició del gel marí i continental de l’Àrtic al món i els seus potencials efectes a Catalunya. L’informe evidencia la retroalimentació entre el canvi climàtic i el desglaç en el Polo Nord.

Si les temperatures mundials augmenten més de 2ºC no solament l’Àrtic desapareixerà, sinó que la Península Ibèrica i els seus dos arxipèlags s’enfrontaran a pèrdues d’espècies, augments de plagues i en general, possibles impactes en importants sectors econòmics

Per tot això, Greenpeace llança a través de www.salvaelartico.es el projecte de formar una gran cadena humana per demanar que en l’Assemblea General de Nacions Unides es declarin les aigües internacionals de l’Àrtic com a espai protegit amb prohibició d’activitats d’explotació petrolífera i pesca industrial. Els que vulguin unir-se poden manar un sms amb “Ayuda Artico” i rebre una geolocalització per ficar-la en la web i visualitzar el lloc “simbòlic” de l’Àrtic que protegeixen. Els primers a unir-se a aquesta cadena i “viatjar” a l’Àrtic han estat Alejandro Sanz, Juan Ramón Lucas, Wyoming, Thais Villas, Gonzo, Dani Mateo, Coque Malla, Rebeca Jiménez, Sergio Peris-Mencheta i Nicolás Coronado.

Segons l’informe, l’Àrtic podria quedar lliure de gel marí durant l’estiu dins de 10 o 20 anys
Els efectes paral·lels a la desaparició de l’Àrtic que Greenpeace ha analitzat sobre la base de pronòstics són: Efectes en flora i fauna. Els models bioclimàtics prediuen que al llarg del segle XXI el 50% d’espècies forestals com l’avet o l’alzina evolucionen cap a una situació crítica, fins i tot amb el risc de desaparició passada la meitat de segle. Per exemple, la surera i la devesa extremenya és una espècie amb un futur crític en gairebé tota la seva àrea de distribució, desapareixent a mitjan segle de Catalunya. D’altra banda, Greenpeace assenyala la desaparició de l’hàbitat potencial de l’ós bru a Astúries, León, Cantàbria o Pirineus entre 2041 i 2070. A més espècies exòtiques o invasores com les meduses o el musclo zebra, que ja causen estralls en el llevant o el delta de l’Ebre, podran tenir unes temperatures molt favorables per a la seva expansió.

Impactes en sectors econòmics. Els impactes en l’agricultura se senten amb especial intensitat a la regió Mediterrània. La combinació de temperatures cada vegada més altes i els canvis en el cicle hidrològic presenten ja un greu problema. Per exemple els processos de maduració del raïm per al vi es veuran afectats i amb ella la qualitat dels vins. Un altre dels sectors econòmics que es veuria afectat és la indústria del turisme. Per al turisme d’interior, en un escenari entre 2070 i 2100 podria veure’s reduït la idoneïtat climàtica per a turistes a la primavera i estiu a tan sol la meitat nord de la península. I per al turisme de neu, Greenpeace destaca la pèrdua de les estacions d’esquí per sota dels 2.000 metres d’altitud entre 2020 i 2050. Sent per a aquestes dates només possible la pràctica d’aquest esport en algunes estacions del Pirineus.

Escenaris d’alt risc. Alguns dels possibles efectes pronosticats per a aquest segle tindran conseqüències directes en els plànols social, econòmic i sanitari. Són, per exemple, l’augment de la mortalitat associada a les ones de calor i fred (que s’estimen cada vegada més duradores), els impactes directes derivats de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, grans incendis forestals,..), la deterioració de la salut vinculada a l’augment de la contaminació atmosfèrica o les malalties alimentàries o infeccioses transmeses per vectors que abans no sobrevivien. A més els grans incendis forestals de més de 500 hectàrees cremades són més freqüents i augmentarien la seva ràtio per a l’horitzó 2071-2100. Finalment, malalties infeccioses podrien accelerar el temps d’incubació del mosquit tigre i la seva capacitat vectorial d’infecció i es crearien les condicions favorables perquè el mosquit de la malària reaparegués en zones com les del delta de l’Ebre.

El desglaç de l’Àrtic, provocat pel canvi climàtic agreuja al seu torn les conseqüències del canvi climàtic a tot el món i a Espanya, ja que:

El gel àrtic és reflector de la llum del sol, de manera que en desaparèixer més calor solar és absorbit per l’oceà i distribuït pel planeta.
El efecte del fonament del gel continental àrtic contribueix a la pujada del nivell del mar.
L’Àrtic regula el corrent oceànic otermohalina que distribueix la temperatura del mar dels oceans.
L’alteració de l’Àrtic produeix alteracions en els patrons climàtics, a través del corrent de doll, que produeixen bloquejos en esdeveniments meteorològics extrems com a tempestes o sequeres.
El desglaç allibera gasos d’efecte hivernacle com el metà.

El 2011 ja s’havia perdut el 75% del gel marí de l’àrtic en temporada estival, en comparació dels nivells màxims existents des que es tenen dades per satèl·lit (1979)

Encara que la recomanació científica és de mantenir l’escalfament global per sota d’un augment dels 2ºC o fins i tot per sota d’1,5ºC, la realitat es que l’augment de la temperatura mitjana global és ja de 0,7ºC, aconseguint a Europa els 0,9ºC i a Espanya 1,5ºC. Amb aquest augment de temperatures l’Àrtic gelat desapareixerà a l’estiu. I al seu torn, el nostre país s’enfrontarà a un important augment de la temperatura mitjana estacional, sent aquest màxim a l’estiu (de fins a 6ºC), i mínim a l’hivern (entre 2 i 3ºC).

“Hem de ser conscients que en salvar l’Àrtic salvarem molt més. És la batalla mediambiental més important del moment perquè està en joc un dels pocs llocs del planeta on encara existeix un equilibri mediambiental i perquè el que succeeix en l’Àrtic ens afecta a tots”,- ha declarat Pilar Marcos, responsable de la campanya de l’Àrtic. -“Si aconseguim frenar el desglaç de l’Àrtic i protegir les seves aigües internacionals, frenarem algunes de les conseqüències que l’activitat humana està causant en tots els racons del planeta”