abocadors i això s’ha d’evitar perquè el plàstic pot contenir components perillosos i la seva eliminació pot provocar emissions nocives i residus concentrats i contaminants. El Llibre Verd subratlla el paper essencial del plàstic en molts processos i aplicacions industrials i els beneficis econòmics potencials de reciclar-ne una major proporció. Com que la població mundial creix i els recursos naturals esdevenen cada vegada més escassos, el reciclatge dels plàstics serà una alternativa a l’explotació dels recursos verges. Per accelerar aquest canvi calen millors condicions marc per fomentar el disseny ecològic i la innovació ambiental, tenint en compte el reciclatge i la prevenció dels residus a l’hora de dissenyar productes de plàstic.
Actualment, la legislació europea sobre residus no aborda específicament els reptes concrets dels residus de plàstic. Els Estats membres han d’afavorir la prevenció i el reciclatge davant d’altres sistemes d’eliminació, como és el cas de tots els fluxos de residus esmentats a la Directiva marc sobre residus, però és evident que cal avançar més. El Llibre Verd vol recaptar dades i opinions a fi d’avaluar l’impacte dels residus de plàstic i definir una estratègia europea per atenuar-lo. Els interessats són convidats a aportar les seves opinions sobre si cal adaptar, i com, la legislació existent, a fi de gestionar els residus plàstics i promoure’n la reutilització, el reciclatge i la recuperació als abocadors. També es vol recaptar opinions sobre l’eficàcia d’uns possibles objectius de reciclatge i de mesures econòmiques com ara gravar o prohibir els abocaments o introduir sistemes de pagament per generació de residus. El Llibre Verd també es pregunta com millorar el disseny modular i químic del plàstic per augmentar-ne la reciclabilitat, com reduir els residus a la mar i si cal fomentar els plàstics biodegradables.
Propers passos
La consulta inclou 26 preguntes i estarà oberta fins a principis de juny de 2013. El resultat s’incorporarà el 2014 a una sèrie de noves mesures com a part d’una àmplia revisió de la política de residus que tindrà en compte, en particular, els objectius existents de recuperació i dipòsit als abocadors i una avaluació posterior de cinc directives sobre diversos fluxos de residus.
Antecedents
En poc més d’un segle, el plàstic ha esdevingut imprescindible per a l’enginyeria moderna i la producció de béns de consum de masses. En tan sols 50 anys, la producció mundial de plàstics ha passat de 1,5 milions de tones l’any el 1950 a 245 el 2008, i el més probable és que aquesta tendència es mantingui. El medi marí és especialment vulnerable als residus de plàstic, que formen el 80% de les enormes plaques de residus que hi ha als oceans Atlàntic i Pacífic i provoquen danys a les espècies marines, que s’hi poden enredar o els poden ingerir. La presència de residus plàstics fins i tot a les zones més llunyanes dels mars i les costes del món demostra que s’ha de pagar un preu per aquest excés. A més, el plàstic convencional conté un gran nombre i, en alguns casos, una gran proporció d’additius químics que poden ser cancerígens, provocar reaccions tòxiques o actuar com a disruptors endocrins.
La legislació vigent sobre residus ja inclou alguns elements estratègics per abordar el problema dels residus de plàstic al medi ambient. La Directiva marc sobre residus (2008/98/CE) se centra en aspectes com ara el concepte de cicle de vida, la prevenció més que el tractament dels residus, la responsabilitat ampliada del productor, el disseny de productes i l’eficiència i conservació dels recursos. A més, el Full de ruta per a una Europa eficient en l’ús dels recursos de 2011 i el Setè Pla d’Acció Mediambiental, proposat per la Comissió el 2012 i actualment en estudi al Parlament Europeu i al Consell, promouen la reflexió a més de considerar un objectiu europeu de reducció quantitativa dels residus marins.
