Els criteris d’aquesta guia s’agrupen en quatre grans àmbits que corresponen a les fases en què un projecte de via verda es desenvolupa, des que s’origina fins que s’executa i s’utilitza. Així, es presta especial atenció a la disposició, el disseny, l’execució i l’ús d’aquestes vies verdes. A més, per a cadascun d’aquests àmbits, els criteris s’han organitzat o bé pels elements més rellevants característics de les vies verdes, o bé per vectors ambientals, amb la qual cosa se’n facilita la consulta. També, en aquest sentit, s’inclou com a annex un resum de tots els criteris a mode de llista de control per facilitar el seguiment de la seva aplicació.

En l’elaboració de la guia ha participat tant el Departament com d’altres administracions promotores d’aquest tipus d’infraestructures. Entre d’altres, hi han col·laborat la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona, el Consorci Vies Verdes i el Consorci Besòs-Tordera.

La guia proposa evitar l’afectació als espais protegits i regulats per figures de gestió, per mantenir la integritat dels seus ecosistemes. Així mateix, en el cas de zones ambientalment sensibles, es recomana allunyar el camí dels trams en què la sensibilitat ambiental de l’entorn ho faci aconsellable, tot mantenint la connectivitat ecològica i les zones de refugi i tranquil·litat per a la fauna.

També s’aposta per aprofitar, sempre que sigui viable, aquells camins ja existents, evitant d’aquesta manera l’obertura de nous camins i la pertorbació d’hàbitats fins ara no freqüentats. En la mateixa línia es recomana minimitzar les afectacions a les lleres dels espais fluvials i respectar al màxim el cicle de l’aigua i la dinàmica natural dels rius.

Pel que fa als accessos d’entrada a aquestes vies, es recomana potenciar la ubicació de punts d’accés ben connectats amb transport públic i a peu i propers a poblacions i zones de serveis. Així mateix, en els traçats caldrà tenir en compte aspectes com ara el respecte a la integritat dels hàbitats boscosos i de marges de rius. Per exemple, en els casos concrets on la via hagi de transcórrer per dins d’un bosc de ribera, el camí s’allunyarà al màxim del riu, tot mantenint com a pantalla protectora de vegetació el bosc de ribera, matollar o canyissar entre el camí i el riu, per minimitzar els efectes de soroll i la presència humana a l’entorn fluvial.

Pel que fa a la senyalística, es fomentarà a través de plafons informatius, el coneixement i el respecte per part dels usuaris dels valors naturals. Es recomana que la seva ubicació es limiti als punts d’accés per evitar un impacte visual excessiu. En el cas dels elements constructius del camí i el mobiliari urbà, la guia demana que es prioritzin els materials d’origen natural, locals, de llarga durada i reutilitzables o reciclables.

Respecte a la il·luminació, la guia aposta per no instal·lar il·luminació artificial al llarg de les vies verdes ni als seus vials d’accés, fora d’espais urbans, a excepció degudament justificada, de trams curts que facin la funció de connexió entre nuclis habitats. Aquesta il·luminació serà en tot cas amb sensors de presència i durant unes hores concretes.

En les àrees d’estada i accés es preveuran espais adequats per a la recollida selectiva associats, i les papereres/contenidors hauran d’incorporar sistemes que protegeixin els residus del vent, així com de fauna comensalista.

Tenir en compte el canvi climàtic

En els projectes de vies verdes cal que s’incorporin elements d’adaptació al canvi climàtic, sobretot tenint en compte el risc raonable d’un major dèficit de recursos hídrics que, sumats a l’element estructural del dèficit en períodes de sequera típics del clima mediterrani ja viscuts a Catalunya, fan aconsellable preveure elements d’estalvi i gestió tals com ara la previsió de mesures de reducció dels consums d’aigua en períodes d’escassetat.

Altres mesures relacionades amb l’adaptació al canvi climàtic tenen a veure amb la preferència per actuacions de revegetació d’espècies que no requereixin un excessiu consum d’aigua o amb elevades taxes de fixació de CO?.