[foto]
L’Ajuntament de Girona vol connectar tots els espais verds i fluvials que envolten la ciutat per tal d’apropar la natura a la ciutadania
La iniciativa, dissenyada pel consistori i el paisatgista Martí Franch sota el nom de “Girona Vora” i que compta amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona, proposa crear una gran infraestructura natural al voltant de Girona d’unes 600 hectàrees. Això significaria multiplicar per vuit els parcs urbans existents a la ciutat i equivaldria a una superfície de vint vegades el parc de la Devesa. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha definit la proposta com “un dels projectes principals de transformació de la ciutat” i ha subratllat que està cridada a ser “un dels equipaments més importants de Girona”. “Esperem que el Projecte Vores sigui un llegat que el nostre govern deixi a la ciutat, perquè hem cregut i apostat des del principi per la sostenibilitat. A més, aquesta proposta aportar un valor afegit extraordinari a la nostra ciutadania i ens ajuda a explicar molt bé la nostra idea de ciutat: una ciutat feta des dels barris i per als barris”, ha afegit.
L’objectiu del projecte és gestionar aquells espais que es troben entre el medi natural i el medi urbà (espais “vora”) de la ciutat per posar en valor els seus atributs ambientals, paisatgístics i patrimonials. La finalitat és apropar aquests indrets a la ciutadania amb l’objectiu que esdevinguin espais d’oci, d’esport i de descoberta de la natura.
Els barris tenen un paper important en el desenvolupament del projecte. De fet, la proposta s’ha ideat de forma conjunta i amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona. El representant de la Federació, Romà Monreal, ha explicat que el projecte neix de la proposta dels camins de barri per i que s’ha treballat per donar-hi forma a través dels següents criteris “fer d’enllaç i continuïtat entre els barris, aprofitar camins existents, el confort i la qualitat dels camins i els valors de paisatge i racons de barri”.
En la mateixa línia, Martí Franch ha assenyalat que “pràcticament tos els barris de la ciutat estan a menys de 10 minuts de la natura i això és un potencial enorme per exercir com a model de salut”. El paisatgista gironí ha destacat el valor d’indrets de la ciutat com la mina del Calvari, el bosc d’aurons, els camps d’oliveres o la muntanya de la O. “Avui en dia el discurs en l’àmbit del paisatgisme és que s’ha d’invertir en infraestructura verda multifuncional, a prop de la gent perquè en pugui fer ús”, ha afegit Franch.
El projecte “Girona Vora” divideix la ciutat en 13 zones, anomenades bucles, que són les que la proposta pretén unir. Dins d’aquests sectors, s’han identificat un total de 30 parcs naturbans, que són els següents: parc fluvial del pla de Campdorà, parc de les deveses del Pont, parc de la riera Bullidors, parc del puig d’en Roca, parc de l’areny de Sant Ponç, parc de les ribes del Ter, parc de la Devesa, parc de les deveses d’en Bru, parc fluvial dels aiguamolls de Santa Eugènia, parc de la sèquia Monar, parc del riu Güell, parc agroforestal de la Pabordia, parc de la Torre de Sant Lluís, parc del Castell, parc de la Torre de Sant Narcís, parc de la Torre Suchet, parc Arqueològic, parc de les pedreres de la Torre Alfons XII, parc dels Caputxins, parc del Palco dels Sastres, parc del barranc de Pineda, parc fluvial de l’Onyar i parc del puig de Montilivi.
El 2014 des de l’Ajuntament, conjuntament amb el despatx del paisatgista Martí Franch, es va començar una prova pilot per posar en marxa el Projecte Vores i es va treballar a la platja fluvial del riu Ter. Des de llavors les brigades municipals apliquen la gestió diferenciada en el manteniment dels espais naturals de al ciutat, com l’entorn de Torre Gironella.
