El Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha escollit aquest matí Josep Enric Llebot nou president de l’organisme, prenent el relleu a Ruben Farelo. Llebot és catedràtic de física de la matèria condensada al departament de Física de la UAB. Ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG), director del Centre d’Estudis Ambientals, i director del departament de física i vicerector de política econòmica i organització de la UAB. Entre el 2011 i el 2016 ha estat Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ha estat Secretari Científic, president de la Societat Catalana de Física, membre del consell de la divisió de física ambiental de la Societat Europea de Física, i membre de la Unió Americana de Geofísica i de la Societat Meteorològica Americana.
Actuacions executades i projectades Durant la reunió del Patronat s’ha aprovat el programa d’actuacions de cara al 2017. En destaca la millora de l’accés de Sant Maurici com a via principal i vial de seguretat; la consolidació i manteniment de l’equip de gestió, especialment als centres d’Espot i Llessui (Pallars Sobirà) i Senet (Alta Ribagorça), per garantir el bon funcionament dels equipaments; la participació en projectes internacionals com Green, Replim, Florapyr i LimnoPirineus; i el compliment dels objectius de la Q de Qualitat dels serveis d’ús públic i del Sistema de Gestió Ambiental.

Finalment, s’han presentat les principals actuacions executades aquest any. En matèria de protecció i conservació del patrimoni natural s’han fet nombrosos inventaris i censos d’isard, cabirol, cérvol, gall fer, perdiu blanca i trencalòs, entre d’altres. S’ha realitzat el seguiment d’espècies i sistemes naturals, com l’ós bru, ropalòcers, quiròpters, la processionària, o espècies de flora. S’ha dut a terme l’excavació arqueològica de l’Abric d’Obagues de Ratera, i s’han declarat arbres d’interès local. També s’ha anat fent el seguiment de la qualitat de l’aigua de les fosses sèptiques i de boca dels refugis; s’ha revisat l’impacte ambiental de plans i projectes i de la capacitat d’acollida de zones del Parc; i s’ha fet gestió cinegètica de l’isard. El parc ha continuat amb la gestió d’hàbitats, la restauració d’àrees degradades, i les tasques d’educació ambiental.