La Generalitat va crear el Premi Ramon Margalef d’Ecologia l’any 2004 per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l’ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials.

En edicions anteriors, han estat premiats els científics Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm, David Tilman, Robert E. Ricklefs i, l’any passat, Josep Peñuelas, que va ser el primer català en guanyar aquest premi. El doctor Josep Peñuelas és professor d’investigació del Centre Superior d’Investigacions Científiques al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), on dirigeix el grup d’Ecologia Global. Actualment treballa en diferents camps d’ecosistemes vegetals terrestres.

Bases de participació
El Premi Ramon Margalef d’Ecologia té per objecte el reconeixement d’una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar.

El Premi pot ser atorgat tant a persones físiques com a persones jurídiques o a col·lectius de tot el món que hagin dut a terme una tasca rellevant en el camp de les ciències ecològiques.

Les candidatures les presenten institucions universitàries, escoles superiors, centres de recerca, acadèmies científiques o amb branques científiques i altres institucions de finalitat anàloga, persones guardonades amb aquest Premi en convocatòries anteriors i persones que hagin estat membres del Jurat. Excepcionalment, es poden admetre candidatures presentades a títol personal per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la ecologia. Les candidatures, argumentades (amb carta o nota raonada, signada per la persona responsable de la presentació de la candidatura), acompanyades d’un currículum, han de ser presentades abans del 19 de maig de 2017 i s’han d’adreçar a la Secretaria Tècnica del Premi Ramon Margalef, al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. El seu contingut pot ser enviat anticipadament per correu electrònic a la Secretaria del Premi [email protected].
Un cop presentades, les candidatures han de ser considerades en dues convocatòries més (tres en total), excepte si el/la proponent manifesta explícitament que la seva proposta no torni a ser considerada.

La dotació del Premi és de vuitanta mil (80.000) euros i una peça única i simbòlica en memòria de Ramon Margalef.

La periodicitat del Premi és anual.

El Jurat, assistit amb veu però sense vot pel secretari tècnic del Premi decidirà per majoria la candidatura guanyadora. La decisió del Jurat serà inapel•lable.

El Premi serà proclamat pel Consell de Direcció. El seu lliurament solemne i el corresponent acte acadèmic tindran lloc a Barcelona.

Ramon Margalef
Ramon Margalef traspassà el 23 de maig de 2004, acabats de complir els 85 anys. Ramon Margalef fou, durant molt de temps, el limnòleg, l’ecòleg marí i l’ecòleg, ras i curt, català i espanyol per excel·lència, ja que en tots aquests camps de la ciència fou pioner i figura senyera, amb una contribució immensa en àmbits de la ciència que abasten des de la limnologia i l’oceanografia biològica fins l’ecologia teòrica. La seva producció científica, es mesuri com es mesuri, és ingent. Així, el nombre d’articles científics publicats voreja els quatre-cents, i els llibres científics la vintena; els articles d’opinió i divulgació són també molt nombrosos. Malgrat que pocs dels seus articles aparegueren en revistes del Science Citation Index, durant molts anys Margalef va ser l’investigador espanyol més citat; compartia amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa el ser un dels tres científics espanyols més rellevants en les ciències de la vida, d’un total de 95 investigadors de tot el món. El llibre Perspectives in ecological theory (1968) i els articles “On certain unifying principles in ecology” (1963), “Life-forms of phytoplankton as survival alternatives in an unstable environment” (1978) i “From hydrodynamic processes to structure (information) and from information to process” (1985c) són clàssics pel que fa a les citacions, i el primer d’ells és considerat un dels deu articles clàssics en tota la biologia del segle XX.

Extret de “Margalef o la curiositat panòptica” de Joandomènec Ros