La Comissió proposa d’establir un mínim denominador comú per a les sancions de delictes ambientals. En aquells casos en què els delictes causin o puguin causar la mort o lesions greus a algú, els estats membres han de preveure com a mínim penes de presó de fins a deu anys. El projecte de directiva també proposa d’altres sancions, com ara la recuperació de la natura, l’exclusió de l’accés al finançament públic i la contractació pública o la retirada de permisos administratius.

La proposta també busca de fer que els procediments i investigacions penals pertinents siguin més eficaços. S’hi preveuen mesures de suport per als inspectors, la policia, els fiscals i els jutges en matèria de formació, eines d’investigació, coordinació i cooperació, així com la millora de la recopilació de dades i les estadístiques. La Comissió proposa que cada estat membre elabori una estratègia nacional que garanteixi un plantejament coherent en tots els nivells d’aplicació de la normativa i la disponibilitat dels recursos necessaris.

La proposta contribuirà a la investigació i enjudiciament transfronterers. Els delictes ambientals sovint afecten diversos països (per exemple, en el cas del tràfic il·lícit d’espècies) o tenen efectes transfronterers (per exemple, en el cas de la contaminació transfronterera de l’aire, l’aigua i el sòl). Les autoritats judicials i policials només poden actuar davant d’aquests delictes si cooperen de manera transfronterera.

La Comissió continuarà ajudant els estats membres amb una plataforma per als debats estratègics dels professionals judicials i policials, així com suport financer. Finalment, donat que els delictes ambientals són un fenomen d’abast mundial, la Comissió continuarà fomentant la cooperació internacional en aquest àmbit

El vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha declarat: «La destrucció intencionada del medi natural amenaça la nostra supervivència com a humanitat. Permetre que els infractors actuïn impunement soscava els nostres esforços col·lectius per protegir la natura i la diversitat, lluitar contra la crisi climàtica, reduir la contaminació i eliminar els residus. Cal que les violacions greus s’enfrontin a una resposta seriosa, i la proposta que presentem avui prepara el terreny perquè hi pugui ser.»

La vicepresidenta de Valors i Transparència, Vera Jourová, ha declarat: «El medi ambient no sap de fronteres i els delictes que el malmeten tenen efectes en més d’un estat membre. Ens hem de servir de tots els mitjans disponibles per protegir el medi ambient a escala de la Unió. El dret penal n’és un, i aquesta proposta donarà a les autoritats policials i al poder judicial les eines necessàries per actuar de manera més eficaç contra els delictes ambientals arreu de la Unió.»

El comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevicius, ha declarat: «Els delictes ambientals produeixen danys irreversibles i a llarg termini sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient. Tot i això, és molt difícil d’investigar-los i enjudiciar-los, i a més les sancions solen ser minses. És per això que hem de reforçar el nostre dret penal ambiental. En un moment en què la comunitat internacional debat sobre el delicte d’ecocidi, disposar d’una elevada protecció ambiental és important no només per a les generacions actuals sinó també per a les futures, per això redoblem els esforços per lluitar contra la degradació ambiental.»

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha declarat: «No hi ha temps per perdre. Ens hem d’assegurar que la nostra normativa per lluitar contra els delictes ambientals és adequada i els objectius són prou ambiciosos per generar un canvi efectiu. Amb aquesta nova directiva, tenim una altra eina potent per protegir el medi ambient i, en última instància, el nostre planeta. La proposta d’avui incorpora allò que hem après i l’experiència que hem acumulat al llarg dels últims anys i abordarà directament les causes profundes que han impedit que la protecció del medi ambient fos tan eficaç com caldria».

Rerefons

L’efecte de la delinqüència ambiental sobre el medi natural a Europa i arreu del món es manifesta en forma de nivells creixents de contaminació, la degradació de la vida silvestre, la reducció de la biodiversitat i la pertorbació de l’equilibri ecològic.

La delinqüència ambiental és molt lucrativa —pot arribar a ser tan rendible com el tràfic il·lícit de drogues— però les sancions en són molt més baixes i es persegueix molt menys sovint. Aquests factors la fan molt atractiva per als grups de delinqüència organitzada.

La proposta contribueix al Pla d’acció per a la contaminació zero, al Pla d’acció per a l’economia circular i a l’Estratègia sobre biodiversitat per al 2030 i fomenta l’estat de dret mediambiental.

La proposta d’avui arriba després que el 2020 la Comissió publiqués la seva avaluació de la Directiva sobre els delictes ambientals de 2008 (Directiva 2008/99/CE relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el dret penal). Els resultats de l’informe indicaven que el nombre de casos que es van poder processar fou reduït; les sancions, insuficients per tenir efecte dissuasiu; i la cooperació transfronterera, exigua.

La proposta de la UE coincideix en el temps amb la represa de campanyes que promouen una reforma del codi penal internacional per a la inclusió de l’ecocidi com un dels crims contra la humanitat ja que un dels problemes de base és precisament la dificultat de jutjar els delectes ambientals per la via penal enlloc de la civil

El principal problema amb que es troben les entitats com Protectores de la Tierra amb la seva campanya “Stop ecocidi”, és que els ens assenyalats com a ecocides puguin ser les persones amb noms i cognoms, titulars d’empreses o presidents de països que no compleixen amb la legalitat vigent en tema ambiental i que puguin ser processades per la via penal i no civil com és fins ara.

Que l’ecocidi sigui considerat un crim internacional i s’afegeixi als quatre crims internacionals contra la humanitat i contra la pau (el genocidi, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i el crim d’agressió) i pugui ocupar el seu lloc com a crim internacional ja denunciat als drets humans és una qüestió que es ve estudiant des de fa temps.