El PPOL comportarà determinacions que poden afectar a 70 municipis costaners i a 21 municipis interiors, i abastarà tota la longitud de costa catalana, així com 22,2 quilòmetres mar endins (el domini públic maritimoterrestre emergit i el mar territorial) i un quilòmetre terra endins (la zona d’influència del domini públic)
Aquest Pla constitueix una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà tant l’àmbit terrestre com el marí, al temps que abordarà la gestió del litoral des de múltiples fronts, com ara els diversos usos i activitats, els reptes d’adaptació costanera al canvi climàtic o la regeneració d’ecosistemes i de paisatges costaners. Serà un instrument innovador perquè posarà en comú tot allò que fem a la costa per passar de decisions fragmentades a una direcció compartida del litoral.
Impulsat pel Govern, el PPOL vol contribuir a la recuperació dels ecosistemes i paisatges costaners, així com a l’adaptació de la costa catalana al canvi climàtic, per tal de fer realitat a Catalunya les directrius del Protocol de gestió integrada de les zones costaneres (GIZC) adoptat el 2008 i ratificat el 2011, però que no s’ha arribat a implementar de forma efectiva. D’acord amb això, el Pla tracta aspectes molt diversos:
- l’accessibilitat al mar i la mobilitat al llarg de l’itinerari de camins de ronda litorals,
- les rutes d’adaptació climàtica dels diferents àmbits costaners,
- els àmbits amb més potencial i vulnerabilitat ecològica i paisatgística a protegir i restaurar,
- la classificació de les platges segons la seva capacitat de càrrega i el risc per a les vides humanes,
- els criteris per autoritzar activitats, serveis de temporada i concessions… entre altres.
El PPOL abasta tots els municipis del litoral català, distribuïts al llarg dels 692 km de costa, des d’Alcanar fins a Portbou. En total en són 91, 70 costaners i 21 afectats per la zona d’influència del DPMT definida per la Llei 8/2020
El Pla actua sobre tots aquells processos territorials, ambientals i d’ús del domini públic maritimoterrestre (DPMT) que es produeixen al litoral català i que, per la seva naturalesa, tenen el seu origen o les seves repercussions dins l’àmbit territorial del pla. Això inclou tant l’espai terrestre com el marí.
El criteri fonamental que justifica l’abast del PPOL és l’existència del domini públic maritimoterrestre. Sense DPMT no caldria PPOL, perquè és el caràcter limitat, públic i altament demandat d’aquesta franja costanera el que fa necessària una ordenació i gestió integrada.
Des del febrer està publicat el document d’objectius i proposits generals del PPOL
Al portal participa.gencat.cat es va publicar el dia 16 de febrer el document d’objectius i propòsits generals del futur Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL), que s’elaborarà conjuntament amb tots els actors del litoral per comptar amb un full de ruta consensuat que guiarà cap a quin model de costa aposta Catalunya fins l’any 2100.
El Pla treballarà, per primer cop, per a una gestió integrada de tota la franja litoral, incloses les aigües territorials, les platges i la primera línia de costa terrestre. Abastarà tant l’àmbit terrestre com el marí, al temps que abordarà la gestió del litoral des de múltiples fronts, com ara els diversos usos i activitats, els reptes d’adaptació costanera al canvi climàtic o la regeneració d’ecosistemes i de paisatges costaners. Serà un instrument innovador perquè posarà en comú tot allò que fem a la costa per passar de decisions fragmentades a una direcció compartida del litoral.
Aquest primer document del PPOL és el punt de partida del debat i, com a tal, exposa els objectius que haurà d’abordar, enumera els diversos instruments que es crearan i que es posaran a l’abast de tots els agents del litoral i apunta diferents escenaris futurs cap a on, fruit del debat públic, es podria decidir encaminar el litoral. Serà al llarg de l’elaboració del PPOL que es concretarà cap a quin escenari vol tendir cada àmbit costaner i com es tradueix això en la gestió quotidiana del litoral i en les decisions i accions a emprendre.
Els cinc objectius a abordar
Aquest primer document estratègic sobre l’abast i fonaments del PPOL identifica cinc objectius generals que haurà d’abordar al llarg de la seva redacció:
- Reduir progressivament els riscos naturals i antròpics del litoral.
- Recuperar la geomorfologia, els ecosistemes i els paisatges costaners
- Compatibilitzar l’impuls de l’activitat econòmica, social i cultural del litoral i del medi marí amb la conservació del medi natural i la reducció dels riscos costaners.
- Fer més efectiva, transparent i participativa la governança del litoral.
- Assegurar la generació, la disponibilitat i la difusió del coneixement científic i tècnic.
Del procés de debat i participació pública amb administracions, entitats i ciutadania, en sortiran diversos escenaris que resumiran cap a on, de manera acordada, volem que evolucioni el litoral català.
La tramitació
El passat 5 de febrer es va iniciar a les Terres de l’Ebre la seva presentació als ajuntaments i les entitats de les vegueries costaneres. El 6 de febrer va tenir lloc l’exposició al Penedès, l’11 de febrer a les Comarques Gironines, el 12 de febrer a la vegueria de Barcelona i, finalment, el dia 17 de febrer es va presentar al Camp de Tarragona.
Un cop acabades aquestes presentacions institucionals, s’obre la participació ciutadana, que es desenvoluparà mitjançant jornades, debats i al portal participa.gencat.cat.
Es preveu que el PPOL s’aprovi inicialment a principis del 2027. Aleshores se sotmetrà al preceptiu període d’informació pública i consulta als ajuntaments i altres administracions amb competències al litoral, juntament al tràmit d’avaluació ambiental estratègica, amb la voluntat d’aprovar-lo definitivament el primer semestre de 2028. Un cop aprovat i en vigor, el PPOL s’haurà de revisar passats deu anys, tot i que la voluntat és actualitzar-lo de manera continuada per tal que empari la gestió de la costa fins l’any 2100.
La restauració ecològica i ambiental de la zona humida de les Madrigueres, al terme municipal del Vendrell (Baix Penedès), al barri marítim de Sant Salvador, que la Generalitat ha finalitzat, és un exemple dels usos del PPOL
Es tracta d’un projecte de restauració, dels pocs que tenen una continuïtat des de l’interior fins a la costa. El document d’objectius defineix els objectius generals, identifica els instruments que es crearan i planteja diversos escenaris de futur. Aquest és l’únic espai del litoral penedesenc que no ha estat urbanitzat i una de les poques zones humides litorals que queden entre el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat. La intervenció s’emmarca en el Programa d’infraestructura verda de Catalunya, per reforçar la connectivitat ecològica, la funcionalitat dels ecosistemes i la resiliència del territori davant el canvi climàtic.
La de les Madrigueres ha estat una actuació destinada a recuperar els valors naturals i paisatgístics d’un espai litoral, d’unes 30 hectàrees de superfície, situades entre el mar, la riera de la Bisbal, la via del tren i un camí, amb un elevat potencial ambiental, i que havia patit un procés continuat de degradació. L’espai queda separat per la carretera que comunica Coma-ruga amb Calafell per la costa, en una zona interior i una de litoral.
Les Madrigueres, situada en sòl públic, titularitat de l’Ajuntament del Vendrell, constitueix un espai d’interès ambiental rellevant dins del litoral del Baix Penedès, però presentava una alteració important com a conseqüència de diversos usos i transformacions per l’acció humana acumulats al llarg del temps. Aquesta situació havia afectat tant la qualitat ecològica de la zona humida com la seva integració paisatgística, fet que feia necessària una actuació global de restauració ambiental.
Visita de la consellera Silvia Paneque a la zona de les Madrigueres
