Les pluges continuades registrades durant l’hivern meteorològic han deixat els sòls catalans fregant el límit de la seva capacitat de retenció d’aigua, segons els mesuraments de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquesta situació de saturació es va assolir de forma simultània a totes les estacions equipades amb sensors de potencial hídric entre el 16 i el 17 de desembre i pràcticament es mantenen igual tres mesos després

Aquest estat tan proper a la saturació d’aigua, de forma tan general en el territori i de tanta durada en el temps, és un fet excepcional que evidencia la recàrrega dels sòls i dels aqüífers gràcies a un hivern amb unes precipitacions molt abundants.

Iniciem la primavera amb les reserves hídriques del sòl totalment plenes. Des d’un punt de vista agronòmic i forestal, és una gran notícia per a l’inici del cicle vegetatiu perquè l’aigua no actuarà com el factor limitant en els propers mesos. Aquest “coixí” d’humitat profunda, fruit d’una recàrrega excepcional, és la garantia que el territori disposarà d’una base hídrica robusta per afrontar la primavera amb resiliència.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va començar a desplegar el 2017 una Xarxa de Monitoratge de Sòls de Catalunya (XMS-CAT) que actualment està formada per 21 estacions repartides pel territori. Totes les estacions disposen de sensors situats a profunditats diferents que mesuren el contingut volumètric, és a dir, quanta aigua hi ha a cada capa de sòl.

A més, l’any 2023 es va incorporar en 6 d’aquestes estacions sensors de potencial hídric. Són les estacions de Bolvir (Cerdanya), Clot de les Peres (Pallars Jussà), Aguilar de Segarra (Bages), Torre del Lluvià (Bages), Vilosell (Garrigues) i Pobla de Cérvoles (Garrigues). Els sensors de potencial hídrid permeten mesurar l’esforç que ha de fer una planta per extreure aigua. Si aquest esforç arriba al 0 kPa es considera que la planta no ha de fer cap esforç perquè el sòl està saturat d’aigua.

Sòls al màxim teòric de saturació d’aigua

Durant les setmanes de pluges continuades, les 6 estacions que disposen de la doble tecnologia van mostrar tant un augment molt ràpid del volum d’aigua mesurat en els diversos nivells de profunditat com una caiguda del potencial hídric fins els 0 kPa. És a dir, van arribar al seu màxim teòric de saturació d’aigua.

Cal matisar que arribar a 0 kPa és un fenomen que se sol produir de manera habitual durant la primavera i la tardor, les èpoques on tradicionalment plou més. L’excepcionalitat d’aquest episodi és que la pluja ha estat tan contínua i generalitzada que tots els sensors d’aquestes 6 estacions han marcat 0 kPa alhora i, sobretot, de forma sostinguda en el temps.

Així, la saturació d’aigua es va enregistrar de forma gairebé simultània a les 6 estacions entre el 16 i el 17 de desembre de 2025 i encara a data del 13 de març es mantenia pràcticament així. Els sensors tant superficials com profunds de les estacions d’Aguilar, Bolvir, Cérvoles i el Vilosell continuaven marcant 0.0 kPa (saturació teòrica total d’aigua al terreny). Únicament a Torre Lluvià es començava a observar un tímid assecament a les capes profundes del sòl (-10.6 kPa). És a dir, la recàrrega subterrània d’aigua no ha estat un fenomen puntual i acotat en el temps sinó que està actiu avui mateix.

Tot i que teòricament aquest valor de 0 kPa indicaria que un sòl està saturat i que ja no pot absorbir més aigua, la realitat ha estat diferent. Així, la quantitat d’aigua mesurada a profunditats diferents del sòl continuava augmentant lleugerament després de cada episodi de pluja. Aquest comportament demostra que, fins i tot en situacions de pràctica saturació, el sòl ha mantingut la capacitat de drenatge i fins i tot una certa capacitat d’absorció, i evidencia la recàrrega de les reserves profundes d’aigua. Aquesta aigua en nivells profunds del subsol pot ser invisible a simple vista però és essencial per a la vida dels ecosistemes.

Per què és important l’aigua al sòl?

L’aigua del sòl es presenta en tres formes, cadascuna amb una dinàmica i una disponibilitat diferents:

• Aigua gravitatòria: drena ràpidament cap al subsol per l’acció de la gravetat després de la pluja. El seu paper és la recàrrega dels aqüífers.
• Aigua capil·lar: queda retinguda pels porus mitjans i és essencial per a les arrels i l’activitat microbiana.
• Aigua higroscòpica: forma una pel·lícula molt fina al voltant de les partícules del sòl, està tan fortament retinguda que no és disponible per a les plantes i actua només com a humitat residual de l’estructura del sòl.

DTER / Les tres formes d’aigua al sòl i la seva disponibilitat per a les plantes. L’aigua gravitatòria (blau fosc) drena cap al subsol; l’aigua capil·lar (blau mitjà) és accessible per a les arrels; l’aigua higroscòpica (blau clar) queda retinguda a les partícules del sòl i no és aprofitable.

Tot i que els sensors marquen 0 kPa —el valor que indica saturació total—, cal recordar que aquests instruments només “veuen” el que passa just al seu voltant. En realitat, estan envoltats d’aigua capil·lar, l’aigua retinguda als porus mitjans del sòl, i per això donen una lectura tan alta. Les lectures sostingudes de 0 kPa ens indiquen que el sòl ha arribat al seu màxim de reserves d’aigua disponible per a les plantes.

Però això no vol dir que el sòl estigui anegat ni que el drenatge s’hagi aturat. Quan un sòl s’humiteja i s’apropa a la saturació, la xarxa de porus s’obre i es connecta completament, assolint la seva conductivitat màxima. Els porus més grans continuen actius i l’aigua de les noves pluges drena cap a les capes inferiors. Quan els sensors profunds assoleixen valors pròxims a 0 kPa és quan s’alimenten de manera constant les fonts, rieres i pantans dies i setmanes després de l’episodi de pluja. No obstant, l’augment de la pressió de l’aigua als porus disminueix la resistència del terreny i algunes vessants es poden inestabilitzar.

L’anàlisi d’aquest episodi de pluges recurrents, entre el 13 de desembre de l’any passat i el 13 de març d’enguany, revela dades inèdites a la Xarxa. A l’estació d’Aguilar de Segarra (Bages), el sòl es va mantenir ininterrompudament en valors de saturació durant 88 dies consecutius a les dues profunditats, tant a 20 cm de la superfície com al metre de profunditat. A Bolvir (Cerdanya) es va observar una dinàmica similar, amb 87 dies de valors de saturació a les capes superiors i 77 dies a la capa del metre de fondària.

Aquest impacte no es va limitar a zones habitualment humides: en estacions de climes històricament més secs, com la de Vilosell i Cérvoles (les Garrigues), els valors de saturació superficial van persistir durant 71 dies en ambdós casos. En profunditat, però, la resposta va ser diferent: el Vilosell va mantenir els valors de saturació durant 71 dies a 75 cm, mentre que a Cérvoles la recàrrega va ser efectiva fins als 90 cm durant 40 dies. Aquest fet és igualment excepcional per a una estació de clima mediterrani sec.

Un hivern molt plujós

Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’hivern ha estat plujós o molt plujós a gran part del territori degut a un domini constant de les baixes pressions atlàntiques. El pas continu d’un front rere l’altre ha generat precipitacions extremadament abundants. El gran precedent d’un gener tan plujós és el de l’any 2020, marcat pel temporal Glòria.

DTER / Evolució de la pluja acumulada mitjana de les estacions de la XMS-Cat amb sèrie de dades >5anys. S’observa com la temporada 2025-2026 (línia vermella) supera clarament la franja de normalitat històrica (àrea blava), posant de manifest la importància de l’episodi.

L’anàlisi estadística de les dades corrobora aquesta excepcionalitat: a nivell global, la precipitació acumulada d’aquest hivern a la xarxa XMS-Cat se situa en el percentil 100 respecte als registres històrics de la mateixa època, confirmant-lo com el més plujós de la sèrie. Aquesta anomalia hídrica ha dut la humitat a nivells profunds a màxims històrics en pràcticament totes les estacions.

Aquest episodi meteorològic reforça la importància de disposar d’una xarxa de monitoratge avançada com la XMS-Cat, essencial per entendre la dinàmica hídrica real del territori, donar suport a la gestió hidrològica i agrícola, i generar coneixement clau per adaptar-nos a un clima cada cop més extrem.

La XMAS-CAT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) està en fase de desplegament, buscant nous emplaçaments representatius per millorar la cobertura a tot el país. La darrera estació que s’ha posat en marxa fa unes setmanes és la de Vilosell, a les Garrigues.