La ministra de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de Colombia Irene Vélez Torres va obrir la Conferència el 24 d’abril i va confirmar l’assistència de delegacions de Nacions Unides tant de la passada COP30 com de la COP31 que es celebrarà a finals d’aquest any
En un context de crisi climàtica cada cop més present, i de vulnerabilitat davant la dependència dels combustibles fòssils, aquesta cimera, que es celebra del 24 al 29 d’abril a Santa Marta (Colòmbia), representa una finestra d’oportunitat per abordar la urgència de trencar amb el sistema fòssil. Per aquest dilluns 27 d’abril, està prevista una Assemblea dels Pobles i una àmplia mobilització a favor d’una transició globalment justa
61 països han confirmat la seva participació en la cimera. Si bé els principals productors de combustibles fòssils en són absents, sí que hi són alguns exportadors rellevants com Mèxic, Austràlia, Canadà, Brasil i Noruega. També hi són presents els estats de la Unió europea, però amb diferents nivells de representació. En el cas de l’Estat espanyol, hi assisteix la Ministra de Transició Ecològica Sara Aagessen
La cimera no substitueix els espais multilaterals de negociació per abordar el canvi climàtic de les Nacions Unides, les COPs. Tanmateix, en un context d’erosió del multilateralisme i de bloqueig a l’abordatge efectiu de les causes de la crisi climàtica, pot servir de plataforma per a aquells Estats que volen avançar cap a l’abandonament efectiu dels combustibles fòssils. A diferència d’altres espais multilaterals, aquesta cimera no qüestiona si la transició s’ha de fer o no, sinó que fa un pas endavant i es proposa treballar el “com”.
Tres eixos estratègics
L’agenda de la cimera s’estructura al voltant de tres línies prioritàries:
- Superar la dependència econòmica dels combustibles fòssils, abordant reptes de dependència fiscal, seguretat energètica i reconversió productiva, i promovent economies diversificades i resilients.
- Transformar l’oferta i la demanda d’energia, mitjançant la progressiva substitució de fonts fòssils, la revisió de llicències d’exploració i explotació, el tancament responsable de llocs de producció i la reforma d’incentius i subsidis.
- Enfortir la cooperació internacional i el multilateralisme, impulsant mecanismes per tancar bretxes d’implementació i abordar barreres jurídiques que en dificulten la transició.
La cimera pretén abordarla dependència econòmica, l’oferta i la demanda, i els mecanismes de cooperació internacional. Més enllà, el resultat hauria d’alimentar el full de ruta per abandonar els combustibles fòssils que està treballant el govern de Brasil de cara a la COP31, així com el procés del segon balanç global que hauria de començar enguany.
Si bé és probable que no en surti un document acordat, s’espera que s’estableixi els propers passos per avançar en la transició. Així, el govern colombià preveu que tingui lloc una segona cimera per a deixar enrere els combustibles fòssils l’any vinent a Tuvalu, una illa del Pacífic, per seguir avançant en la feina començada a Santa Marta.
A banda dels governs, també hi ha unatrobada del món acadèmic, que es reuneix en un congrés científic, que s’espera que, a diferència de l’IPCC, conclogui amb un seguit de recomanacions polítiques per a la transició. També hi ha àmplia presència de la societat civil, organitzada a la Cimera dels Pobles per a un Futur Lliure de Combustibles Fòssils celebrada del 24 a 26 d’abril.
Hi ha programats més de 1.000 esdeveniments i s’han organitzat iniciatives com la flotilla climàtica, que navega pel Carib fins a arribar a Santa Marta per demanar un Tractat vinculant sobre Combustibles Fòssils.
QUIN SERIA EL MILLOR RESULTAT?
L’assistència dels països a Santa Marta llença un missatge de voluntat d’activar la transició, però no garanteix que aquesta es materialitzi. Per enviar un missatge clar, caldria que tots els participants mostressin la voluntat col·lectiva d’avançar en l’abandonament dels combustibles fòssils. La participació en la cimera hauria d’anar acompanyada de compromisos dels països a escala nacional.
Per tal que la cimera fos un èxit, caldria que tots els participants es posessin d’acord en un full de ruta per a una transició realment justa, que no es limiti a la substitució de les fonts d’energia fòssil per les renovables, si no que comporti una reestructuració integral del sistema econòmic i que inclogui:
- El reconeixement que per abandonar els combustibles fòssils cal necessàriament reduir la demanda energètica global, especialment dels països del Nord global. Alhora, s’ha de garantir el dret a l’energia per a una vida digna, per a totes les persones del planeta. Això implica que alguns territoris haurien d’incrementar el consum per sobre de l’actual
- El desmantellament de la indústria fòssil actual, acompanyat de mesures de pal·liació dels impactes per al personal que hi treballa, i un compromís ferm a la no-proliferació de fòssils: d’una banda, a no fer inversions en el sector de l’energia fòssil per no encadenar el nostre futur; de l’altra, a posar fi als subsidis als combustibles fòssils i a la creació de nous impostos que els penalitzin.
- L’eliminació de barreres estructurals a la descarbonització. Una de primordial és el deute extern, que obliga a aquells països amb reserves fòssils a seguir-los extraient i exportant per poder pagar els seus deutes. La cancel·lació del deute és un prerequisit per possibilitar la transició. Un altre és la fi del sistema de tractats de comerç i inversió, que opera pel conegut mecanisme ISDS, per mitjà del qual els inversors poden posar demandes amb xifres astronòmiques als Estats que emprenen acció climàtica quan aquesta posa en risc els seus beneficis.
- El reconeixement de les responsabilitats històriques dels països i la presa de mesures de reparació pels danys causats pertinents. Això ha d’anar acompanyat de l’aportació de finançament climàtic en format de subvencions directes, no préstecs, per a aquells territoris que en pateixen les pitjors conseqüències i que, en canvi, hi han contribuït menys.
Tot plegat, hauria d’anar acompanyat d’un calendari clar amb fites per avançar en el compliment dels compromisos. L’èxit de la cimera es mesurarà no només pels compromisos acordats, si no també per la capacitat d’impulsar un procés global més ampli per trencar amb el sistema fòssil.
Investigadors de la Universitat de Barcelona participen a la preconferència de Colòmbia
La comunitat científica ha tingut un paper destacat en la preconferència sobre ciència i política global celebrada el 24 i el 25 d’abril, i concebuda com l’espai en què el món acadèmic orienta les discussions polítiques posteriors d’alt nivell entre països. Els experts de la Universitat de Barcelona, juntament amb la Carbon Tracker Initiative, han coorganitzat i moderat el grup de treball en economia i dades, centrat en els reptes econòmics i en la disponibilitat i l’accés a les dades necessàries per a la transició energètica.
Marcel Llavero ha participat en l’elaboració d’un document impulsat per la comunitat científica internacional
Paral·lelament, l’investigador d’EXIT Marcel Llavero ha participat activament en l’elaboració d’un document impulsat per la comunitat científica internacional que sintetitza les principals recomanacions adreçades als governs. El document inclou dotze punts distribuïts en tres blocs, que responen als desafiaments de superar la dependència econòmica (distribuir de manera justa els costos i beneficis de la transició, evitar noves emissions, etc.); transformar l’oferta i la demanda (eliminar subvencions als combustibles fòssils, reduir el risc de les inversions en energia neta, etc.), i avançar en la cooperació internacional i la diplomàcia climàtica (integrar coneixement en la planificació d’una transició justa, revisar els marcs jurídics internacionals per limitar litigis, etc.).
