La proposta d’ampliació de l’espai protegit, que integra les noves àrees que han emergit del procés de consulta pública prèvia, ha obtingut el vistiplau de la Junta Rectora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

La proposta aprovada suposa un increment global de la superfície protegida de prop del 10%, passant de les 40.852 hectàrees actuals a un total de 44.429 hectàrees.

• Protecció estricta: El Parc Nacional (zona central) augmenta en 2.261 hectàrees que fins ara eren zona perifèrica. Això representa un increment del 16% respecte a la superfície actual de conservació màxima.
• Zona Perifèrica de Protecció (ZPP): Aquesta àrea creix un 5% amb la incorporació de 3.577 hectàrees noves. Aquests terrenys formen part de la Xarxa Natura 2000 (XN2000) i del PEIN, i passaran a ser gestionats directament pel Parc Nacional, garantint una major permeabilitat ecològica amb l’entorn.

Impacte territorial i biodiversitat

L’ampliació permet incorporar sectors d’alt valor natural i paisatgístic a les quatre comarques implicades, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça.

L’objectiu és ampliar l’espai de protecció estricta cap al sector sud-est del Parc Nacional, incorporant una bona part de la capçalera de la Vall Fosca i l’entorn de Mainera als municipis de la Torre de Capdella (EMD d’Espui) i Sort. Així mateix, es planteja incrementar la superfície de la ZPP mitjançant la incorporació de la capçalera de la Noguera Ribagorçana i del lac Redon, al municipi de Vielha e Mijaran, completar el perímetre pel seu sector occidental, a la vall de Besiberri, al municipi de Vilaller (EMD de Senet), així com al seu extrem sud-est, als termes municipals de Rialp (EMD de Caregue) i la Torre de Capdella.

Addicionalment, la proposta aprofita per modificar els límits de la ZPP al terme municipal d’Espot, de manera que s’exclogui una part dels terrenys ocupats per una estació d’esquí i s’incorpori un nou sector d’interès per a la fauna amenaçada.

Conservació i desenvolupament

La proposta s’encamina cap a un model de gestió que combina la conservació estricta de la biodiversitat amb el desenvolupament sostenible de les valls pirinenques. En concret, persegueix:

• Incrementar la superfície mitjançant la incorporació de terrenys que actualment ja formen part de la ZPP, i ampliar aquesta darrera amb terrenys confrontants inclosos a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
• Incorporar la capçalera de la Vall Fosca (EMD d’Espui, la Torre de Capdella), que inclou una gran diversitat d’ambients dominats per prats d’alta muntanya, roquissars, així com estanys i torberes de l’estatge alpí.
• Proporcionar continuïtat i connectivitat al Parc Nacional al sector de Peguera-Mainera i la muntanya de Llessui, al municipi de Sort, amb una bona representació de carenes, roquissars i un sistema lacustre de gran interès.
• Integrar la vall de Besiberri (EMD de Senet, Vilaller) dins la ZPP, fet que permetrà completar el perímetre en aquest sector occidental del Parc Nacional i incorporar nous valors a l’àmbit protegit, com ara rodals amb presència de teix (Taxus baccata), així com estanys d’alta muntanya.
• Incorporar Rialp (EMD Caregue, Pallars Sobirà) com a nou municipi vinculat al Parc Nacional mitjançant la inclusió del sector nord del seu terme municipal (Portella, Bedollar) a la ZPP, on hi ha una bona representació de bedollars i vegetació de ribera associada al riu de Caregue.
• Augmentar la representació del terme municipal de Vielha e Mijaran a la ZPP mitjançant la incorporació de la capçalera de la Noguera Ribagorçana i del llac Redon, una zona d’elevat interès pels seus hàbitats i paisatges, així com per constituir una àrea de distribució d’espècies amenaçades com l’os bru i el gall fer.
• Modificar els límits de la ZPP a Espot per excloure els terrenys parcialment ocupats per l’estació d’Espot Esquí i incorporar els terrenys de la Solaneta d’Espot, on cria el trencalòs.
• Millorar la representativitat dels sistemes naturals presents al Parc Nacional, incorporant ecosistemes característics com les zones humides i els estanys d’alta muntanya, així com els matollars supraforestals.
• Reforçar la conservació mitjançant la incorporació d’àrees de distribució d’espècies de flora i fauna amb diferents nivells d’amenaça, com la perdiu blanca i el trencalòs, considerades en perill d’extinció.
• Millorar la representativitat dels sistemes naturals presents, incorporant ecosistemes característics del Parc, com les zones humides i els estanys d’alta muntanya; els matollars supraforestals, els prats d’alta muntanya, les estepes llenyoses d’altitud i els tarterars; els sistemes naturals singulars d’origen glacial i periglacial, així com les formacions i els relleus singulars de muntanya i alta muntanya.
• Augmentar la capacitat per mantenir els processos ecològics, mitjançant la incorporació de noves superfícies que reforcen la connectivitat ecològica i milloren la funcionalitat del sistema natural.
• Consolidar la protecció exterior, millorant la permeabilitat ecològica amb l’entorn immediat i evitant discontinuïtats que puguin comprometre la conservació dels hàbitats i les espècies.
• Garantir la incorporació de terrenys en estat natural o seminatural, sense presència de nuclis habitats, d’acord amb els criteris establerts al Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Aquesta ampliació reforçaria el compromís institucional amb la conservació del patrimoni natural, alhora que es generarien noves oportunitats per al desenvolupament sostenible del territori i milloraria la coherència territorial i ecològica del conjunt del Parc Nacional.

La proposta és el resultat del procés iniciat formalment el passat mes de maig quan la Generalitat va sol·licitar al Ministeri l’impuls d’aquesta ampliació. En aquell moment es va obrir una consulta pública a través de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN) per recollir el parer de la població i els agents locals

Un cop analitzades i incorporades les aportacions procedents d’aquest diàleg amb el territori, la Junta Rectora ha validat un document que reforça la coherència territorial del Parc. El procés continuarà ara amb l’elaboració d’un avantprojecte de llei que haurà de ser aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat.