La versió més extensa i completa de les al·legacions jurídiques al PLATER que estan preparant i que compta amb la incorporació d’informes de nombrosos experts s’han presentat el 15 de juliol i s’han posat a disposició d’entitats, ajuntaments i ciutadania
L’Ajuntament de Girona va acollir, el passat 7 de juliol, una roda de rremsa en la que van intervenir tres alcaldes en representació del grup Oposats al Plater que estan creant la futura Associació de Municipis per la Reforma del Plater “AMRP”: Marina Brusi, alcaldessa de de Sant Jordi Desvalls; Àlex Terés, alcalde de Vilademuls i Xavier Sánchez, alcalde de Viladesens. També hi va intervenir Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos i Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa
Els alcaldes signants del Manifest d’Oposició al PLATER estan a favor d’una transició energètica ben feta
Els alcaldes, que defensen la transició energètica per necessària i imprescindible, reconeixen que Catalunya necessita un model energètic de futur, però afegeixen que també que necessita un pla que reguli la implantació de les energies renovables amb criteri, equitat i sentit comú.
El que no comparteixen els alcaldes signants del Manifest que s’oposa al PLATER és la manera com s’ha elaborat el pla i diuen que un pla d’aquesta transcendència s’hauria d’haver construït comptant amb la ciutadania, els ajuntaments i el territori, ja que són els agents que coneixen els pobles, el seu patrimoni i les seves necessitats.
Els opositors al PLATER han explicat que la urgència no justifica una planificació sense consens ni transparència, i afirma que aquest pla conté massa interrogants, i uns criteris de definició i aplicació, sobre els que no s’ha informat ni als municipis, ni a la ciutadania.
Es crea l’Associació de Municipis per la Reforma del PLATER (AMRP)
Aquesta associació neix de la unió d’aquests ajuntaments que comparteixen una mateixa preocupació, que passa no només per aturar un PLATER que consideren injust sinó que vol ser part de la solució. Vol convertir-se en una entitat jurídica forta, amb els recursos necessaris per afrontar tot el que pugui venir. I, sobretot, vol disposar dels millors estudis i del millor coneixement tècnic per poder presentar una proposta alternativa.
La nova associació diu «sí» a una planificació energètica justa, equilibrada, participada i respectuosa amb el territori. Un model que escolti els municipis, que reparteixi els esforços de manera equitativa i que garanteixi que la transició energètica sigui també una transició democràtica.
Crida als ajuntaments que no han signat el Manifest
El Manifest d’Oposició al PLATER ja ha estat aprovat als plens de 263 municipis de Catalunya de 34 comarques diferents.
El grup d’alcaldes que s’oposen al PLATER fa una crida a tots els ajuntaments que encara no s’han decidit a adherir-se al Manifest i parlen de la necessitat de fer aquest pas, no per una qüestió política ni partidista, sinó per una qüestió de país, de territori, i de defensar allò que és de tots.
Com a representants dels municipis, els alcaldes tenen la responsabilitat d’escoltar i defensar el que la ciutadania demana. Per això, s’emplacen a sumar esforços, deixar de banda les diferències i treballar per defensar el territori i construir un futur millor.
Pels impulsors del Manifest, «cal ser solidaris, caminar junts i fer sentir una sola veu per defensar una planificació que reparteixi els esforços amb justícia, que escolti el territori i que no converteixi sempre els mateixos municipis en la zona de sacrifici del país».
Unió de Pagesos reivindica que la terra no és un producte financer
La coordinadora general d’Unió de Pagesos de Catalunya, Raquel Serrat, recorda que Unió de Pagesos defensa la implantació d’energies renovables quan es tracta d’instal·lacions de petita dimensió, amb una correcte planificació i amb el consens del territori, la priorització de la instal·lació de plaques solars a les teulades de les edificacions i a les zones antropitzades, amb connexió ja existent a la xarxa, i l’adequació de línies obsoletes i, la prioritza de l’autoconsum i la generació distribuïda.
UdP recorda que «la terra és un dret, no un negoci» i que per això s’oposa a l’ocupació de sòls agraris i exigeix, en la línia del que marca la Llei d’Espais Agraris, que el projecte del PLATER inclogui correctament l’Anàlisi d’Afectacions Agràries. La coordinadora general afirma que UdP combatrà els projectes que impliquin grans ocupacions de terreny agrari.
Raquel Serrat recorda que defensaran les petites i mitjanes explotacions agràries i ramaderes arrelades al territori i assenyala que moltes d’aquestes explotacions, amb terres arrendades de propietaris que no tenen cap vinculació directa amb la pagesia, es poden veure fàcilment temptats a acceptar contractes d’empreses energètiques que els prometen uns ingressos econòmics amb els quals la pagesia no pot competir. Serrat diu que amb el PLATER pagesos i ramaders es podem quedar sense terres de treball i que la sobirania energètica no pot posar en risc la sobirania alimentària. Serrat recorda que la pagesia produeix aliments, no parcel·les d’inversió.
La coordinadora d’UdP recorda que la finalitat final del PLATER és «segons diuen, determinar la producció d’energia eòlica i fotovoltaica de cada municipi en funció de la seva capacitat d’acollida tenint en compte criteris de solidaritat territorial per assolir els objectius en l’àmbit global». I denuncia que «es veu que uns han de ser més solidaris que altres i, curiosament, en contra de tot sentit comú, aquells que tenen més demanda energètica (urbans) son els que han de ser menys solidaris». Per Serrat, això «no és equilibrat ni equitatiu».
Serrat va tancar la seva intervenció dient que «Unió de Pagesos no deixarem que l’any 2050 siguem sobirans energèticament però depenguem de països tercers per poder menjar. La terra no és un producte financer»
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa exigeix una planificació de les renovables al servei de la ciutadania
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es va iniciar a mitjans de 2020 per coordinar les actuacions de nombroses plataformes que sorgien en el territori català a partir de la onada de projectes de macrocentrals eòliques i fotovoltaiques iniciada en 2019.
Totes les entitats i plataformes que en formen part defensen que cal avançar cap a una transició energètica al servei de la ciutadania, que sigui respectuosa amb el territori, democràtica i participativa, que no degradi el patrimoni natural, que respecti les superfícies agràries i que sigui realment efectiva contra el canvi climàtic.
La XCTEJ defensa que cal una planificació de la implantació de les renovables ben feta, que posi el servei a la ciutadania en el centre i que cal dissenyar-la amb la participació dels ajuntaments i de la gent que viu en el territori, tal i com porta reclamant aquesta plataforma des del 2021 als diferents governs de la Generalitat.
La Xarxa denuncia que el PLATER és «una proposta de planificació dissenyada des d’una òptica centralitzada, amb una greu manca de transparència i clarament sobredimensionada», que preveu uns consums elèctrics desproporcionats.
Per la Xarxa, lluny d’ordenar el desplegament de les renovables de forma equilibrada, «el PLATER consolida el model actual basat en grans centrals promogudes per corporacions especulatives i preveu la destrucció de grans superfícies de boscos i conreus sense prioritzar l’aprofitament dels nombrosos espais edificats i els sòls artificialitzats»
Des de la Xarxa es convida la ciutadania, les entitats i els ajuntaments preocupats per combatre el canvi climàtic i alhora vetllar per un futur digne per a les persones a oposar-se aquest PLATER «exercint el dret democràtic de presentar al.legacions.»
