Catalunya és un país de boscos, (sense saber-ho) diu des de fa anys el científic, especialista en medi ambient i expert en boscos Martí Boada
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2020, un 64% del territori català estava ocupat per terrenys forestals: uns 2 milions d’hectàrees de prats, matollars i sobretot (1,2 milions d’hectàrees) boscos (pinedes de pi blanc, alzinars, concentracions de pi roig a cotes més elevades o fagedes d’alt valor ecològic). La resta de superfície eren conreus (30%) i zones urbanes i carreteres (5%).
En 6 anys, la proporció pot haver variat una mica, i probablement la superfície forestal hagi augmentat encara més en detriment de les zones de conreu, ja que quan s’abandonen els cultius els boscos van agafant el terreny. I si no hi ha pastures que s’alimentin de la neteja del sotabosc, aquest va creixent tant en alçada com en densitat, el que representa un perill quan hi ha un incendi. I si a més, hi ha cases construïdes dintre del bosc o properes a les zones forestals, això representa un perill afegit.
Tanmateix, el canvi d’activitat humana dels darrers anys, amb la reducció del l’activitat del món rural, l’agricultura i la ramaderia, el bosc salvatge, desequilibrat i vulnerable va guanyant terreny trencant el paisatge de mosaic, substituint els camps de cultiu abandonats i les antigues pastures. Aquest paisatge continu i no de trencadís augmenta la possibilitat de propagació del foc en cas d’incendi.
Segons dades actuals del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), el 77% dels boscos són de titularitat privada
En un comunicat recent enviat arran dels incendis forestals que s’han produït a Catalunya les darreres setmanes, el CFC subratlla que els boscos no són només espais naturals, sinó també territoris vius, gestionats per centenars de persones que hi destinen recursos i esforços. I que uuan un incendi afecta aquests espais, no només es perden valors ecològics, sinó que també es posa en risc la seguretat de les persones i es malmeten anys de treball, inversions, infraestructures i un patrimoni familiar que es transmet de generació en generació i forma part de la identitat del territori.
El Consorci Forestal de Catalunya considera que “els darrers anys han estat marcats per un increment de les restriccions a la gestió forestal, sovint vinculades a polítiques de conservació mal orientades, així com per la paràlisi de l’administració forestal i l’infrafinançament de les polítiques adreçades al bosc” i defensa el replantejament de les polítiques forestals i de prevenció d’incendis que proposa el Govern, a través del nou Pla General Forestal i de l’Estratègia per a la gestió forestal. En aquest sentit, el CFC considera que aquest nou Pla “ha de ser una prioritat de país i ha d’interpel·lar el conjunt de la societat”.
Com a entitat representativa del sector forestal, el CFC demana al Govern “passos decidits per fer realitat un canvi de paradigma en les polítiques de gestió forestal, de conservació del medi natural i de prevenció d’incendis” i es posa a disposició del conjunt d’administracions per avançar en aquesta direcció.
