L’estudi analitza com les persones experimenten, negocien i responen al canvi climàtic des de l’espai domèstic. La recerca, feta a partir de prop de 90 entrevistes i diversos grups focals de discussió, inclou àmbits com la despesa energètica, les tasques de cura i manteniment, el confort tèrmic o la gestió de l’aigua

L’estudi, fet per Mar Coll, investigadora del Grup de Recerca GRETA del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i publicat a la revista Geoforum, evidencia pèrdues econòmiques en entorns rurals, canvis en la despesa energètica, en les tasques de cura i de manteniment de la llar i en la conservació i gestió de l’aigua, o en l’impacte emocional en forma de tristesa o desesperació que provoquen les transformacions ambientals en entorns naturals propers.

En aquesta anàlisi es tenen en compte les respostes emocionals que provoca el canvi climàtic, i que poden comportar ràbia, impotència, ansietat, culpa, patiment i preocupació, entre d’altres, una dimensió emocional que segons l’autora és essencial per a una millor comprensió de com es viu la crisi en espais domèstics. ”La llar no és només un espai de vulnerabilitat davant el canvi climàtic, sinó també un espai d’agència, ja que les persones despleguen estratègies quotidianes d’adaptació i mitigació, com ara estalviar i reutilitzar aigua, reduir el consum energètic, modificar hàbits de consum o reorganitzar tasques domèstiques”, afirma Mar Coll.

Segons la investigadora, centrar-se en la llar és bàsic per comprendre el canvi climàtic, ja que “molts dels seus efectes es desenvolupen a través de pràctiques quotidianes, relacions socials i vincles emocionals, que esdevenen menys visibles que no pas quan la recerca es fa en llocs públics”.
.
El gènere, l’edat o el lloc de residència configuren la manera com s’experimenta la crisi climàtica a la llar.

L’autora apunta que la crisi climàtica es viu de manera desigual en les rutines i pràctiques domèstiques: “Aquestes experiències i responsabilitats no es distribueixen de manera igualitària dins de la llar, sinó que estan marcades per desigualtats de gènere, edat, situació econòmica i lloc de residència, entre d’altres posicions socials”. Així, per exemple, les desigualtats s’amplien en funció de la capacitat d’adaptació de les persones i les famílies, ja que els que tenen més recursos solen poder afrontar millor els efectes del canvi climàtic o patir-los menys.

En aquest entit, les desigualtats que més s’estan ampliant dins de la llar estan relacionades amb l’àmbit de la conservació i la gestió de l’aigua i de les cures, que recauen de manera desproporcionada sobre les dones i les mares, unes tasques que s’afegeixen a les càrregues físiques i mentals del dia a dia.

Contribució a unes polítiques climàtiques més justes socialment

Per a Mar Coll, les troballes de l’estudi “poden contribuir a comunicar una mirada propera i socialment rellevant sobre el canvi climàtic, i mostrar que la crisi climàtica no és només una qüestió d’infraestructures, polítiques públiques o grans impactes ambientals, sinó que ja està transformant les pràctiques, les emocions i les desigualtats de la vida quotidiana”.

Algunes de les recomanacions sorgides de la recerca, que podrien completar les polítiques públiques, serien l’atenció a diferents experiències de confort tèrmic domèstic, en funció de la situació econòmica i el lloc de residència; incloure mesures sensibles al gènere en les polítiques d’adaptació a la sequera a escala nacional; incorporar la salut mental, el benestar basat en el lloc i les pèrdues no econòmiques de manera més explícita en els debats polítics, o reconèixer les pràctiques quotidianes de mitigació domèstica com a formes significatives de compromís  climàtic.

La metodologia de l’estudi, que inclou una mirada feminista i interseccional, combina Mapes de Relleu Climàtic (Climate Relief Maps, una eina en línia basada en el mètode establert Relief Maps), que han completat 87 persones, i discussions en grups focals (5 grups, amb un total de 55 participants).L’objectiu va ser recopilar informació sobre com les persones de Catalunya senten i viuen el canvi climàtic i explorar les seves experiències. Els participants pertanyen a cinc comarques amb climatologia, paisatges naturals i dinàmiques socials i econòmiques ben diverses: Alt Empordà, Baix Camp, Baix Ebre, Pallars Sobirà i Osona, i en el cas dels Relief Maps, també la ciutat de Barcelona.