Les primeres observacions realitzades després de l’actuació als llacs de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, confirmen l’eliminació completa del veró (Phoxinus spp.) i evidencien els primers signes de recuperació ecològica. La presència d’aquest peix al Pirineu català és conseqüència de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita, una pràctica que ha provocat alteracions significatives en aquests ecosistemes d’alta muntanya

L’actuació, executada el setembre passat en el marc del projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, va consistir en l’aplicació de rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l’objectiu de restaurar l’equilibri ecològic d’aquests sistemes lacustres i generar evidència científica sobre l’eficàcia i la seguretat d’aquesta metodologia de restauració. Aquesta és la segona prova pilot realitzada en estanys del Pirineu català, després de la intervenció duta a terme el setembre de 2024 a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran.

Les dades recollides fins ara confirmen que l’actuació ha assolit el seu objectiu principal amb l’erradicació del veró als dos estanys tractats. Paral·lelament, els primers resultats del seguiment mostren indicis clars de recuperació ecològica, amb una millora notable de la transparència de l’aigua i el retorn d’amfibis i d’invertebrats, grups especialment sensibles als impactes causats per aquesta espècie introduïda.

Segons Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l’aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que n’escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l’ecosistema”.

Així mateix, no s’ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats. Aquest resultat confirma que, tal com estava previst, el producte ha quedat confinat a l’àmbit d’actuació i no s’ha dispersat fora dels estanys objecte de la intervenció.

Recuperar ecosistemes alterats

La introducció de peixos és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat als estanys d’alta muntanya. El veró és una espècie que s’ha establert en nombrosos estanys del Pirineu arran de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita. La seva elevada capacitat de reproducció i adaptació n’afavoreix l’expansió i provoca alteracions importants en les xarxes tròfiques.

La presència d’aquest peix comporta una disminució significativa de la biodiversitat, especialment entre els organismes aquàtics de mida petita i les poblacions d’amfibis, ja que depreda les seves postes i altera les condicions necessàries per a la seva reproducció. Per aquest motiu, la seva eliminació es considera una de les mesures més efectives per afavorir la recuperació dels ecosistemes lacustres d’alta muntanya.

Els mostrejos realitzats deu mesos després de l’aplicació han detectat una resposta molt positiva al tractament, amb una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat. També s’hi ha constatat el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des de l’inici dels primers programes de seguiment, l’any 2014.

Una experiència de referència per a la conservació dels estanys del Pirineu

L’actuació als Tres Estanys representa la segona prova pilot desenvolupada en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, després de l’experiència de l’estany Manhèra, a la Val d’Aran. En ambdós casos s’ha aconseguit l’erradicació del veró i s’han observat els primers indicis de recuperació de la biodiversitat pròpia dels estanys d’alta muntanya.

Segons Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l’actuació, “en el cas dels Tres Estanys, el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l’estany de Manhèra pel fet de tractar-se d’estanys interconnectats”. Els resultats obtinguts demostren que aquesta metodologia també pot ser efectiva en sistemes lacustres més extensos i complexos.

Una diferència important entre els dos estanys tractats a l’Alt Pirineu, és que a Tres Estanys del Mig s’hi havien dut a terme actuacions prèvies de control del veró mitjançant mètodes mecànics, com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i que aquestes actuacions no van aconseguir erradicar completament l’espècie, van permetre mantenir-ne la població sota control durant diversos anys.

Segons Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, «les primeres dades indiquen que la recuperació ecològica està sent més ràpida a Tres Estanys del Mig que a Tres Estanys de Baix i que a l’estany de Manhèra. Una possible explicació és que els treballs previs de control de la població de veró van permetre conservar un reservori latent d’espècies al sediment, que ara estaria afavorint una recolonització més ràpida de l’ecosistema”.

Seguiment científic a llarg termini

Tot i que l’eliminació del veró en les dues proves pilot ja s’ha pogut confirmar, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa d’aquests ecosistemes és un procés gradual que requereix un seguiment continuat a llarg termini. Per aquest motiu, les tasques de monitoratge es mantindran durant els pròxims anys per avaluar l’evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals dels estanys.

Segons Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, “aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d’alta muntanya. Més enllà de l’èxit de l’actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”.

L’actuació ha estat coordinada i executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR

Aquest és un projecte que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia) (www.liferesquealpyr.eu).

El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides dins de la xarxa europea Natura 2000. És un projecte coordinat pel CEAB-CSIC. A la part catalana del projecte hi participen com a socis el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Barcelona, l’IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i l’associació La Sorellona. Pel que fa a la part italiana, els socis són el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia, la Università della Calabria i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso a Itàlia i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.