Els ecosistemes marins a l’Antàrtida, ameçatas per l’mpacte humà i els perills naturals, són decisius per l’equilibri ecològic del planeta

Contribuir a millorar el coneixement sobre la biologia i l'ecologia marines dels ecosistemes extrems de l'Antàrtida, que estan sent amenaçats cada cop més per l'impacte del canvi global, però que a la vegada són tan decisius en l'equilibri ecològic de tot el planeta, és l'objectiu principal del Projecte Challenge de la Universitat de Barcelona que està realitzant la seva segona campanya a l'Antàrtida. La península Antàrtica -des de l'illa Adelaida fins a la badia Esperança- les illes Shetland del Sud i l'illa Elefant és la regió marina d'estudi d'aquesta segona campanya científica Challenge, iniciada el mes de gener i dirigida per la catedràtica Conxita ÿvila, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. La de la UB no és la única expedició que es fa a l'Antàrtida en aquests mesos. Precisament aquest febrer en surt una altra, la Campanya Polar Change, liderada des de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC amb l'investigador Manuel Dall'Osto a.l capdavant

Fins al 7 de març, l’equip liderat per Conxita Àvila ampliarà les línies d’estudi iniciades en projectes anteriors a l’Antàrtida. Obrirà noves vies d’investigació per analitzar els canvis en les interaccions ecològiques; avaluar les transformacions en la biodiversitat; determinar experimentalment l’acidificació i la biomineralització; quantificar les escombraries marines -en especial, els plàstics- en la columna d’aigua, en el sediment i en els invertebrats bentònics, i integrar a l’estudi els vincles entre els diversos agents relacionats amb el canvi ambiental.

Aquesta expedició “Challenge té com a objectiu analitzar i descriure experimentalment les pressions humanes i els perills naturals que desafien el bentos marí antàrtic. Amb aquesta finalitat, es vol determinar com factors com ara l’augment de la temperatura o l’acidificació de l’oceà afecten organismes bentònics seleccionats, com es veuen afectats els canvis en les interaccions ecològiques i l’ecologia química, així com la simbiosi, les malalties o l’aparició d’espècies invasores”, explica la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Amb el suport del vaixell de recerca oceanogràfica BIO-Hespèrides, l’equip està fent diverses immersions per estudiar el bentos antàrtic -els organismes que habiten en el fons marí-, recollir mostres i fer estudis experimentals en els equipaments científics in situ. També està previst fer servir un vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (ROV) i aplicar-hi diverses tècniques -com la xarxa d’arrossegament per al mostreig de la superfície de l’oceà o manta trawl- per estudiar les característiques dels ecosistemes antàrtics.

La integració dels resultats del projecte Challenge en el coneixement general previ sobre la península Antàrtica i les àrees més properes generarà un enorme conjunt de dades i d’informació útil per a la comunitat científica internacional

En aquest context, l’aplicació de l’avaluació del bon estat ambiental (GES) permetrà establir un sistema de descriptors i indicadors per proposar una definició operativa de GES per a aquesta àrea antàrtica.

D’aquesta manera, es disposarà d’una eina d’interès potencial per avaluar possibles activitats addicionals en el continent antàrtic. Les campanyes dirigides per la catedràtica Àvila en regions antàrtiques -Ecoquim, Actiquim, Distantcom i Bluebio- han contribuït a perfilar un mapa més detallat de la biodiversitat en ecosistemes extrems, amb la descoberta de noves espècies d’invertebrats marins i la identificació de productes d’origen marí amb interès potencial en farmacologia, entre altres contribucions.

Challenge

A més de la la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en el projecte Challenge també hi col·laboren equips de l’empresa NO-LOGO Projecte, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Cadis, l’Institut de Química Biomolecular (ICB-CNR) i l’Estació Zoològica Anton Dohrn (SZN) d’Itàlia, la Universitat de la República (Uruguai), la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya) i la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra de Catalunya.

Comparteix-me: