En primer lloc, és important conèixer les característiques de l’animal. Alguns gossos i gats, per exemple, són de races que no estan del tot adaptades al nostre clima, com les originàries dels països nòrdics. D’altres, com els gossos braquicèfals o xatos (bulldogs, bòxers, carlins, etc.) poden presentar problemes respiratoris que s’aguditzen amb la calor. Prevenir un cop de calor
Cal tenir en compte que les mascotes no suen, és a dir, no perden calor a través de l’evaporació de la suor sobre la pell, com succeeix en els humans. Per produir el mateix efecte, baixar la temperatura corporal, es veuen obligats a panteixar de forma constant. En gran mesura, aquesta funció es produeix per l’efecte radiador de la seva llengua i de les seves vies respiratòries.
Quan en un gos la temperatura interior s’apropa a la exterior amb 38 ºC o 39 ºC, aquest respira cada vegada més fort i s’allarga i s’eixampla la seva llengua per fer-ho de forma més eficaç. Però quan el seu cos supera aquesta temperatura, per exemple, dins d’un cotxe, la “refrigeració” es torna insuficient i la seva temperatura corporal pot disparar-se.
Si s’assoleixen els 42 ºC o més, poden bloquejar-se els sistemes vitals del nostre animal de companyia, inclús de manera irreversible, el que es coneix com a “cop de calor”. Per això, mai hem de deixar a un gos en un vehicle ni en un lloc tancat, ni tan sols amb les finestres obertes, ja que l'”efecte forn” també eleva la calor corporal.
Hi ha altres circumstàncies que també poden ser perilloses. Així, s’ha d’evitar treure els gossos a fer exercici en les hores centrals del dia. Encara que es mostrin animats al principi i sembli que estan bé, els símptomes poden trigar una estona a aparèixer. Les situacions estressants també son perjudicials, ja que n’augmenten el metabolisme i, per tant, el calor corporal.
Aquestes precaucions s’han d’extremar en el cas dels “gossos xatos”. A causa de la seva anatomia, aquests cans tenen una dificultat notable en el pas d’aire. De nas curt i estret, tenen el paladar llarg i, encara que resulta suficient per respirar en condicions òptimes, no els permet “refrigerar-se” adequadament. Per aquesta raó, s’angoixen, situació que els porta a intentar respirar més fort, entrant en un cercle viciós que cal trencar per posar-lo fora de perill.
Què fer davant un cop de calor?
Si no hem pogut evitar una situació nociva per a la nostra mascota, cal actuar el més aviat possible per abordar els símptomes i restablir la salut i el benestar de l’animal.
Els passos a seguir són: portar-lo a un lloc fresc; calmar-lo; i mullar-lo amb aigua no molt freda, especialment, les potes, el cap i les zones on no té pèl.
Després d’un episodi d’aquest tipus, és important visitar al veterinari. Tot i que les condicions hagin millorat, pot haver lesions en el cervell i en òrgans interns, indetectables o que no es manifestin fins al cap d’unes hores.
