El PLATER tanca el procés informació pública amb més de 12.000 al·legacions rebudes

Pel govern català, l'alt nombre d'al·legacions rebudes al Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de Catalunya (PLATER) respon a la voluntat de participació pública expressat des del principi per la Generalitat. Per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, la xifra de 12.000 al·legacions mostra la mobilització del territori en contra d'aquest Pla impulsat per la Generalitat, que aplega l'oposició de més de 300 ajuntaments de 38 comarques, a més de consells comarcals, sindicats agraris, entitats i ciutadania

El Departament de Territori de la Generalitat ha comunicat que el procés d’informació pública del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER) s’ha tancat amb 12.143 al·legacions rebudes. La Xarxa per una Transició Energètica Justa, per la seva banda, demana la retirada del PLATER i dels projectes que inclou fins que no estigui consensuat amb el territori i anuncia la redacció d’un PLATER «responsable» alternatiu al del Govern, del qual 308 municipis de 38 comarques en demanen la reforma total

Les 12.143 al·legacions -segons diu el Govern en un comunicat- donen resposta a la voluntat de participació pública expressada des del primer moment per l’executiu català per a l’elaboració del PLATER, i «són l’eina que permetrà ajustar els resultats, fruit de la metodologia utilitzada, a la realitat social de cada municipi».

El comunicat del govern català afegeix que a més, des del mes de novembre de 2025 moltes entitats supramunicipals i corporacions locals han abordat el debat sobre les al·legacions del PLATER i han facilitat la creació de taules de treball i espais de diàleg, que s’han traduït en 1.312 aportacions per part d’administracions.

Ara, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha iniciat el procés d’anàlisi de les al·legacions rebudes, per tal d’introduir-hi totes aquelles que siguin tècnicament viables. Un cop s’hagin analitzat les al·legacions i fet les modificacions escaients al document, s’obrirà un segon procés d’informació pública, que servirà per validar els criteris locals i per actualitzar elements de la metodologia emprada, com ara l’establiment de fites temporals.

La xifra dal·legacions aportada per la Generalitat, en principi, no quadra amb la que aporta la Xarxa catalana per una Transició Energètica Justa (XTEJ) que afirma que només amb les al·legacions presentades per la xarxa i a través d’aquesta ja són unes 11.800. Sigui com sigui, el PLATER és la proposta normativa amb més al·legacions de la història de la Generalitat

Aquesta afirmació ha estat el títol de la roda de premsa oferta aquest dilluns per la XTEJ a l’Ateneu Barcelonès i en la que hi han participat representants de sindicats i organitzacions agrícoles, d’entitats ecologistes i de defensa del territori i consellers comarcals i alcaldes contraris a la propòsta del PLATER presentada pel Govern.

La XTEJ demana al Govern que es replantegi la situació i tingui en compte la realitat del territori i anuncia la redacció d’un nou PLATER «responsable» i alternatiu al proposat per la Generalitat

El president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i impulsor del moviment Ajuntaments oposats al PLATER va demanar que el projecte del PLATER es faci en un model basat en la distribució pròxima als llocs de generació i en l’aprofitament d’espais antropitzats. «No cal trinxar el país per fer la transició energètica» i «la transició no es pot fer carregant-se el territori i la sobirania alimentària» va afirmar Terès en la seva intervenció, tot recordant que 308 municipis de 38 comarques demanen la reforma total del PLATER del Govern i anunciant la creació de l’Associació de Municipis per a la Reforma del PLATER, l’AMRP, una «associació que vol donar defensa jurídica a tots els municipis afectats». Terès ha conclòs la seva intervenció responent a la crítica sobre la baixa implantació de renovables al país: «si Catalunya està a la cua dels països amb implantació d’energies renovables és per la mala gestió que n’ha fet la Generalitat».

El conseller comarcal del Solsonès Xavier Vilalta, que ha recordat que els 17 municipis del Solsonès s’han unit en contra del PLATER, també ha afirmat que «la transició energètica és important, però el manteniment de la vida agrària i rural i de la sobirania energètica també». A la comarca del Solsonès, el PLATER ha projectat 2.600 Has de plaques solars.

El responsable de polítiques territorials d’Unió de Pagesos Josep Marrugat, per la seva banda, afirma sense embuts que «el PLATER és un bunyol» i recorda que el 60% de la pagesia treballa en terres arrendades i que la propietat sovint no viu ni a la zona i per tant no li afecta el que es faci en el seu territori.

La representant de les Terres de l’Ebre del GEPEC-Ecologistes de Catalunya Josepa Vilurbina ha centrat la seva intervenció en la necessitat que la gent del territori lluiti per protegir-lo: «Ens compet a cada poble salvar els nostres santuaris de natura» i ha recordat que si be en l’anterior onada de transició energètica el petroli s’havia d’anar a buscar lluny, l’energia renovable la tenim aquí.

Per la seva banda, la representant de Mobilitzem la Llera Consol Riera, que ha recordat que l’oposició no és contra les renovables sinó contra la manera de projectar-les i implantar-les, ha assenyalat que «la participació no pot ser només un tràmit administratiu» i que la ciutadania també ha de tenir veu en el debat energètic, que «la participació no pot començar quan el procés ja està decidit i definit» i que ha de començar abans, que «les al·legacions no poden ser només el final d’un procés».

Des de la taula també es va explicar que s’ha demanat als partits del Parlament (ERC, Junts i la CUP) una proposta de resolució (PR).

Finalment Montserrat Coberó va explicar que des de la XTEJ es vol aprofundir en la disposició d’espais entropitzats o ja alterats per reduir les hectàrees de conreu i boscos que sacrifica el PLATER per a la implantació d’energies renovables a Catalunya i va afirmar que el PLATER del Govern incompleix tant la normativa catalana, com l’espanyola i l’europea, «Sense anar més lluny, incompleix l’Article 9 de la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya» (Llei 16/2017, de l’1 d’agost).

Per tot això, la XTEJ demana la retirada del PLATER projectat pel govern català i dels projectes que inclou fins que no estiguin consensuat amb el territori i anuncia la redacció d’un PLATER «responsable» i alternatiu a l’actual.

D’esquerra a dreta, Josepa Vilurbina del GEPEC-Ecologistes de Catalunya; Xavier Vilalta conseller Turisme i Transició Energètica del Consell Comarcal del Solsonès; Montserrat Coberó, de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa; Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens i impulsor del moviment Ajuntaments oposats al PLATER; Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i impulsor del moviment Ajuntaments oposats al PLATER; Josep Marrugat, responsable de polítiques territorials d’Unió de Pagesos i Consol Riera de l’entitat Mobilitzem la Llera, del Gironès i Pla de l’Estany

Comparteix-me:

El consum de biomassa a Catalunya va créixer un 19% l’any 2025

L’aprofitament de la biomassa és una eina que contribueix a mitigar el canvi climàtic, fomenta la prevenció d’incendis i millora l’estat dels boscos. Entre el 2012 i el 2025 s’han...

Convocats els ajuts del Pla d’assegurances 2026 per les produccions agrícoles, ramaderes, forestals i aqüícoles

El Govern aposta per l’assegurança agrària com a instrument principal per a la gestió dels riscos climatològics, i destina 20 M€ a la subvenció del seu cost. Els ajuts no...

Èxit per erradicar el veró amb un ictiocida biodegradable i restaurar estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu

L’actuació, emmarcada en un projecte Life europeu, aporta nou coneixement sobre l’ús de la rotenona, un insecticida vegetal, com a eina de restauració ecològica. S’ha eliminat completament el veró als...