Descarbonització i transició energètica
Les jornades han arrencat amb tres ponències d’experts en transició energètica. La primera, a càrrec de l’exdirector de canvi climàtic a l’Agència Federal del Medi Ambient d’Alemanya i expert en Power-to-X, el dr. Harry Lehmann, ha versat sobre la implementació de sistemes d’emmagatzematge d’energia i la reconversió de l’energia excedentària que es genera a partir de les renovables, per la seva posterior utilització en diverses aplicacions. Lehmann ha exposat el protagonisme que pot tenir l’hidrogen verd per a determinats processos industrials,vinculats a la logística i el transport d’alta capacitat.
Tot seguit, l’enginyer, empresari, professor i assagista Joan Vila, ha donat una visió de la transició energètica des del punt de vista de l’empresa i com aquest camí cap a la descarbonització pot esdevenir una oportunitat, si s’aprofita la transformació econòmica i social que implica, o bé com pot ser un llast pel benestar i la qualitat de vida si no s’aprofita. En aquest sentit, Vila ha remarcat que “cal canviar de model econòmic, per passar d’un model de producció i consum indiscriminat, a un basat en la qualitat, que afecti fins i tot els models de consum, passant de la propietat a l’ús”.
D’altra banda, l’expert en energies renovables i articulista Jaume Morron ha fet un repàs a les dades que marquen l’estat de desenvolupament de les energies renovables a Catalunya, remarcant que “ocupa una posició de cua respecte a la resta d’Europa i de l’Estat”. En aquest sentit, i a partir de les xifres que es proposen a la PROENCAT aprovada pel Govern de la Generalitat, Morron ha apuntat que “el model a seguir és el d’Escòcia, que en vuit anys ha estat capaç de fer un salt qualitatiu i quantitatiu fins a cobrir un 112% de la seva demanada elèctrica a partir de renovables, o Dinamarca que supera el 75%”.
La transició energètica de les indústries energèticament intensives
La taula ha comptat amb la participació d’Oriol Alcoba, director general d’indústria de la Generalitat de Catalunya, Maria Mas, directora de l’AEQT, Javier Uría, líder de CO2 a Espanya per CEMEX i Joan Vila, CEO de LCPaper i president de la comissió d’energia a PIMEC.
La directora de l’AEQT, Maria Mas ha remarcat la necessitat de “garantir seguretat jurídica per continuar descarbonitzant l’activitat del sector. L’AEQT té previst multiplicar per tres el consum elèctric actual el 2030 i per sis el 2050. Sense una normativa clara que eviti regulacions diferencials no serem competitius”. Javier Uría, líder de CO2 per CEMEX, ha remarcat que “la descarbonització implica electrificació, i el full de ruta competitiu actual es limita a l’autoconsum i els acords de PPA (Power Purchase Agreement)”.
Joan Vila ha compartit l’experiència de la paperera LCPaper com a solució alternativa: “la hibridació de l’activitat ens ha posicionat en el sector. Deixar de pensar únicament en l’estalvi energètic per situar la reducció i el reaprofitament del CO2 com a palanca de transformació. A partir d’aquí hem desenvolupat nous productes, lliures de plàstic, CO2 zero i residu zero”. Finalment, Oriol Alcoba, director general d’indústria de la Generalitat de Catalunya, ha destacat el rol dels centres de recerca “per desenvolupar una cadena de valor del coneixement. La transició energètica s’ha de liderar des de la indústria i una de les vies és la combinació de tecnologies que permeti la captura, ús i l’emmagatzematge de CO2”.
Recerca i desenvolupament de projectes d’H2
La taula sobre recerca en projectes d’H2 ha comptat amb la participació de Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la Xarxa H2CAT, Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica, Isaac Justícia, director de la Vall de l’Hidrogen i Emilio Palomares, director de l’ICIQ. Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la Xarxa H2CAT ha recalcat la complexitat del canvi, ja que “la innovació necessita temps i assolir la neutralitat climàtica el 2050 és un procés urgent”. Isaac Justícia, director de la Vall de l’Hidrogen, ha destacat la que “quan pensem en indústria, pensem en grans empreses, però el teixit empresarial de Catalunya és fonamentalment PIME. Des de la Vall de l’Hidrogen, precisament, volem fer créixer i exportar la transferència de coneixement des d’aquesta PIME cap a la indústria”.
En aquest sentit, Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica, ha manifestat que “hi ha unes condicions i oportunitats extraordinàries. A Messer tenim equips a tot el món per impulsar la recerca i el coneixement i Tarragona té tots els ingredients per ser un pol de referència i innovació internacional”. Finalment, Emilio Palomares, director de l’ICIQ, ha explicat que “per fer competitiu l’hidrogen cal un canvi de cicle econòmic. La transició implicarà un canvi profund, en què algunes empreses desapareixeran i d’altres s’adaptaran. La clau està en generar una nova indústria que mantingui la ja existent, i això només és possible a través de la transferència de coneixement” 14 de novembre: emmagatzematge i xarxa de distribució
Les II Jornades d’Energies Renovables i Sobirania continuen dimarts 14 de novembre amb dues taules que tenen per objectiu situar al centre de reflexió la capacitat limitada de la xarxa de distribució elèctrica. Per parlar de planificació de la xarxa elèctrica, pública i privada, es compta amb la participació de Carlos Ontañón, director de transició i medi ambient a Forestalia, Daniel Pérez, director de l’Energètica, Víctor Cusí, president d’EolicCat, Salvador Salat, codelegat d’Unefcat, i Josep Ballart, enginyer superior de telecomunicacions. Pel que fa emmagatzematge energètic es compta amb Franz Bechtold Gabarró, business developer de Lhyfe, Isaac Justícica, director de la Vall de l’Hidrogen, Lluïsa Marsal, coordinadora node Badalona del CBCat, Robert Navarro, managing director i CFO de RWE i l’enginyer Antoni Tahüll.
La Jornadaha comptat amb la participació de més de 20 entitats. Per aconseguir donar una visió general dels projectes i iniciatives en curs, la jornada s’ha organitzat en quatre blocs: Desplegament industrial de l’hidrogen, activitats i projectes dels agents científico-tecnològics de la Valls, Projectes d’I+D+I Empresarial i Desplegament Mobilitat H2.
Desplegament industrial de l’hidrogen
El primer bloc de la jornada es va centrar en experiències d’adopció de l’hidrogen en els processos industrials amb ponències d’empreses amb centre de producció o d’arrel catalana. Repsol va explicar el projecte que està desenvolupant per posar en marxa l’electrolitzador més gran de l’estat espanyol que donarà servei al clúster químic de Tarragona. Aquest giny tindrà una potencia de 150Mw inicials i ampliables fins a un Giga watt. L’entrada en funcionament està prevista per a l’any 2026.
European Energy, una empresa amb seu a Roda de Berà, va explicar que ja posseeix els terrenys per construir una planta de producció de metanol. El seu objectiu és aconseguir finançament per poder iniciar les obres el més aviat possible. Per a la qual cosa participarà en la subhasta de la UE, treballarà per accedir a ajuts dels Fons PERTE i s’ha personat en l’operació de manifestació d’interès d’Enagas. European Energy veu una oportunitat d’exportar metanol a través del Port de Tarragona quan la planta entri en funcionament al 2027 amb una producció de 16 tones sal dia. Una altra oportunitat senyalada per aquesta empresa és la possibilitat de participar en la construcció d’una dessaladora que donés servei a la seva planta i, a la vegada, als municipis de la zona.
Un dels darrers ponents d’aquest bloc, José Antonio Arévalo, de l’empresa Inovyn va presentar un projecte local que de moment està aturat mentre es realitza la prospecció de mercat per a la captació de clients. Inovyn és l’empresa operadora d’electrolitzadors més gran d’Europa i membre AEQT.
Activitats i projectes dels agents científico-tecnològics de la Vall
El segon bloc de la jornada va versar sobre projectes científic i tecnològics impulsat des de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Els diferents ponents del bloc van exposar els avenços tecnològics al voltant de la producció, transport, consum o emmagatzematge de l’hidrogen. La Xarxa H2 Cat, membre de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya treballa com a ens impulsor per al coneixement i la valorització de les tecnologies desenvolupades en territori català. Aquesta activitat té com a objectiu afavorir les Pimes catalanes amb eines útils perquè les empreses que treballen en processos i complements de producció d’hidrogen puguin donar el salt dins de l’economia catalana i convertir-se en pols industrials a nivell peninsular gracies a centres de recerca i tecnologia com EURECAT i la URV.
Projectes d’I+D+I Empresarial
El tercer bloc de la jornada organitzada per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya va consistir en un recull d’experiències d’innovació, desenvolupament i inversió d’empreses catalanes en l’aplicació del vector energètic de l’hidrogen. Jordi Anglès, responsable comercial de l’APT, va ser el primer ponent. El tècnic del port va explicar el treballs de prospecció del mercat i de contactes realitat pel port per situar-se com un hub de l’hidrogen a la Mediterrània i a Europa. També va donar a conèixer els treballs que l’APT està realitzant per posar en marxa experiències de transformació de maquinària portuària a l’hidrogen, especialment una locomotora i vaixells que presten servei dins del Port. Javier Lavernia de l’Empresa Tecnovelero, situada al polígon de Riu Clar de Tarragona, va presentar el cotxe “Virante”, Un biplaça mogut amb hidrogen de disseny íntegrament tarragoní.
Els representants de les empreses gironines QEVTech i Teisa, van presentar el primer bus interurbà amb hidrogen de fabricació catalana. Alberto Bucci, de l’empresa Jolt, una start up sorgida a l’entorn de l’ICIC va explicar que s’han convertit en el referent en la fabricació d’elèctrodes destinats a la procés de
Desplegament Mobilitat H2
El darrer bloc de ponències de la jornada va estar el destinat a conèixer projectes concrets de desenvolupament de la mobilitat accionada amb hidrogen. El primer ponent ha estat Joan Manrubia, gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), que ha fet una avaluació positiva de l’experiència de la incorporació de vehicles moguts amb hidrogen. Júlia Romeu, representant de l’empresa Air Productes – Carburos Metálicos, va exposar el projecte d’Estació d’Hidrogen a Tarragona. Un projecte que ja disposa dels terrenys, compta amb 3 milions d’euros de Fons CEF i està a l’espera dels permisos per part del Ministeri per poder iniciar les obres amb l’objectiu de poder tenir-la en funcionament el més aviat possible. Segons Romeu, serà la primera estació pública d’hidrogen a l’Estat espanyol i serà proveïdora de l’EMT per als busos hidrogen. L’empresa també compta aprofitar el desenvolupament d’aquesta estació per descarbonitzar la seva flota de vehicles de distribució de productes.
El tercer en presentar un projecte va ser Jeffrey Doust de Kopala International que presentava el projecte “Hydrogenizin Barcelona”, una inversió per crear el primer corredor terrestre d’hidrogen verd del Sud d’Europa: Madrid-Saragossa-València- Barcelona. Un conjunt de 4 hubs 2 amb una potencia de 20Mw/any capaç de produir i distribuir 1000 tones d’hidrogen per any per proveir principalment el mercat industrial. Es tracta d’un projecte que compta amb un finançament de 12,8 milions d’euros que inclou una planta de producció i d’emmagatzemament. Segons Doust, aquesta xarxa estava pensada amb paràmetres molt ambiciosos i, un any després, després de la prospecció de mercat realitzada ja s’ha quedat curta: Múrcia i Lleida se sumen als 4 hubs inicials. Per a Doust, la sostenibilitat del negoci està assegurada perquè serà capaç d’oferir hidrogen competitiu amb el dièsel. El primer hub que serà construït se situarà a la població de Subirats a Barcelona, amb un hub 20 Mw/any i una producció de 7500 kg al dia per subministrar el Port de Barcelona i els complexos industrials dels Vallesos i altres centres industrials propers. Un altre projecte en marxa és la construcció d’una HRS a la Zona Franca, prop Mercabarna, orientada a la recàrrega de vehicles i també com a punt de sensibilització i informació a través de campanyes de promoció per a l’adopció de l’hidrogen verd en el transport de mercaderies. Jacobo Kalitovics, representant de TMB – Transports Metropolitans de Barcelona i responsable de l’àrea d’autobusos va exposar l’experiència d’aquesta empresa pública en el desplegament del transport accionat amb hidrogen. TMB va iniciar una experiència al 2003 que posteriorment es va abandonar. No obstant, fa 5 anys la introducció de l0hidrogen en el transport públic es va revisar amb profunditat, posant el focus no només en adquirir vehicles, sinó també en la generaciód’hidrogen, el seu emmagatzematge i transport. L’experiència és molt positiva. TMB va demostrar que, amb només 24 kg d’hidrogen, un bus pot circular durant 20 hores. Els consums registrats són de 5,74kg al 100 km a l’hivern i 7,20m a l’estiu. Però ja han fet proves pilot en altres línies verticals i horitzontals en els que s’han arribat a donar consums de 4 kg/100 km. De fet, segons Kalitovics, els cost del transport públic amb hidrogen és inferior a l’elèctric. Finalment, ha afirmat que “l’hidrogen està cridat a ser més competitiu en molts altres sentits: els vehicles tenen menys pes que els elèctrics, més capacitat passatgers, i a la llarga el cost de l’energia més barat”.
La darrera intervenció a càrrec del representant d’FM Logistics Group es centrava en l’aplicació de l’hidrogen en el transport de mercaderies. Aquesta firma és la primera empresa que ha instal·lat una planta de producció d’hidrogen a la seva flota de vehicles. En aquest moment, alimenta els carretons elevadors i una furgoneta. FM Logistics ha adquirit un camió d’hidrogen que de moment no està en carretera. L’empresa també té en projecte la construcció d’una hidrogenera i està cercant el finançament a partir d’ajuts per amb l’objectiu de tenir-la en funcionament al 2025. El directiu d’FM Logistics també es va sumar a la queixa general pels problemes de legalització i d’obtenció de permisos per poder operar tant a nivell de producció com d’ús de vehicles moguts amb hirdogen.
La Catalunya Hydrogen Week
APPORTT, l’Oficina Tècnica la Vall de l’Hidrogen, la Xarxa H2CAT, la Secció Catalana de l’Associació Europea per les Energies Renovables EUROSOLAR, ACCIÓ- Generalitat de Catalunya, el Port de Tarragona i de la Universitat Rovira i Virgili són els organitzadors de la Setmana de l’Hidrogen al Moll de Costa del Port de Tarragona.
Les jornades van començar el 9 de novembre amb la celebració del VII Med Hub Day i clouran el 17 de novembre amb la Jornada d’Innovació en l’hidrogen renovable organitzada per H2CAT Innovation Summit. La setmana està formada per jornades amb perspectives diferents sobre les noves energies, especialment l’hidrogen, relacionades amb iniciatives divulgatives, públiques i privades, de diferents vessants: la logística, l’estratègica, la innovació, les aliances públic-privades i la recerca científica. La setmana de l’Hidrogen continua el 16 i el 17 de novembre.
L’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ACCIÓ, sota el títol “L’hidrogen renovable a Catalunya, de l’estratègia als projectes” s’iniciarà el dijous 16 de novembre a les 10 h del matí. Després de la benvinguda inicial, s’hi celebrarà la primera ponència sobre l’informe tecnològic sobre l’hidrogen per part d’ACCIÓ amb una posterior taula rodona sobre mobilitat on hi seran presents el Port de Tarragona i Barcelona i experts en mobilitat.
Passat el migdia s’iniciarà la segona taula rodona amb la presència d’empreses i organismes com Repsol, Enagás, VallH2CAT i la Generalitat de Catalunya. Seguidament es donarà pas a una nova ponència sobre les oportunitats de finançament que ofereixen els fons Next Generation i l’Innovation Fund, mentre que l’ultima intervenció anirà a càrrec de la Comissió Europea.
La xarxa H2CAT, que agrupa 33 grups de recerca i més de 200 investigadors especialitzats en diferents línies de recerca i tecnologies relacionades amb l’hidrogen renovable, organitzarà el primer “H2CAT Innovation Summit” el pròxim divendres 17 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. La Jornada d’Innovació en l’hidrogen renovable permetrà descobrir alguns dels projectes tecnològics més innovadors en aquest àmbit, fruit de la col·laboració entre empreses i els grups de recerca que formen la xarxa.
També s’obrirà un fòrum de debat per conèixer els principals reptes tecnològics del sector i el futur d’aquesta tecnologia en l’horitzó 2050. La xarxa H2CAT és una iniciativa coordinada per Eurecat en col·laboració amb l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Rovira Virgili; i agrupa els principals grups de recerca catalans en el sector de l’hidrogen verd per dur a terme programes de valorització i transferència de resultats de recerca i desenvolupament en la cadena de valor de l’hidrogen verd a Catalunya.
