El canvi climàtic alterarà profundament la dinàmica de les brises marines a l’àrea metropolitana de Barcelona, el que farà que es retinguin més gasos contaminants sobre les zones costaneres i augmentarà el risc sanitari per a milions de persones. Així ho demostra una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha projectat amb alta resolució com evolucionaran les brises marines i la qualitat de l’aire segons els escenaris de canvi climàtic previstos per al 2050 i el 2100.
Les brises marines tenen un paper crucial durant els mesos d’estiu: actuen com un regulador tèrmic natural que frena la calor extrema a la costa i, alhora, funcionen com un mecanisme de ventilació que ajuda a dispersar i desplaçar els gasos contaminants urbans des del litoral cap a l’interior del territori. Aquest procés alleuja la contaminació a les zones costaneres, encara que també trasllada part del seu impacte cap a àrees interiors, com ara la Plana de Vic, situada a 70 km de Barcelona.
Tot i això, les simulacions d’aquest nou estudi revelen un canvi de patró sense precedents de cara a l’any 2100: en lloc de penetrar cap a l’interior, el vent tendirà a accelerar el seu component paral·lel a la línia de costa, cosa que reduirà la capacitat d’avançar terra endins i endarrerirà la seva arribada entre una i dues hores.
Segons Gara Villalba, investigadora ICREA a l’ICTA-UAB i el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, les masses d’aire contaminat quedaran així retingudes sobre les zones costaneres, precisament les més densament poblades de Catalunya, i això prolongarà l’exposició de la seva població a nivells perillosos d’ozó. El principal contaminant afectat és l’ozó troposfèric (O₃), un gas contaminant invisible que no s’emet directament, sinó que es forma a l’atmosfera a partir d’altres contaminants (com els òxids de nitrogen del trànsit i de la indústria) en condicions d’alta radiació solar i temperatures elevades.
L’estudi demostra que l’augment generalitzat de les temperatures modificarà l’estructura de la capa més baixa de l’atmosfera (capa límit), cosa que accelerarà la producció química d’ozó. Com a conseqüència d’aquesta combinació de factors (més producció de contaminants i menor capacitat del vent per arrossegar-lo), es preveu un increment molt significatiu de les concentracions d’ozó a la línia de costa per al 2100. «L’estudi apunta a increments d’entre 5 i 7 parts per bilió a les concentracions d’ozó a la franja costanera, litoral Sergi Ventura, investigador principal de lestudi.
Això genera una nova preocupació per a la salut pública a les àrees urbanes del litoral, on l’exposició perllongada a l’ozó pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars aguts, especialment en col·lectius vulnerables durant les onades de calor. Aquests resultats impliquen, a més, un canvi als mapes de risc de contaminació de l’àrea de Barcelona
Els resultats d’aquest treball posen en relleu que, a l’hora de dissenyar els plans de mobilitat i les polítiques de qualitat de l’aire del futur, ja no n’hi ha prou amb reduir el volum d’emissions dels cotxes i de les fàbriques, sinó que també cal integrar urgentment com l’escalfament global modifica les dinàmiques dels nostres vents i fenòmens microclimàtics locals.
