Els boscos espanyols de la Península tenen avui més arbres, més fulles i més arbustos que fa tres dècades. Aquest canvi ha fet que avui en dia els boscos utilitzin prop d’un 20% més d’aigua que als anys noranta. Un estudi publicat a Journal of Environmental Management, liderat pel CREAF, conclou que aquest increment ha modificat profundament el cicle de l’aigua als ecosistemes naturals i reforça la necessitat d’ajudar els boscos a afrontar un futur amb menys aigua disponible, per fer-ho insten a promoure més gestió forestal però pensant en assegurar l’aigua pel bosc, amb tècniques com la silvicultura de coberta continua, és a dir, mantenir sempre una coberta arbrada elevada.
Per arribar a aquesta conclusió, l’equip ha emprat el model MEDFATE, un model eco-hidrològic per separar els components del cicle de l’aigua dels boscos de l’Espanya peninsular durant 30 anys i ho ha fet a partir de la informació del bosc obtinguda en 11.456 parcel·les forestals que es van mostrejar repetidament en tres inventaris forestals nacionals realitzats entre 1986-1996, 1997-2008 i 2009-2024.
Els resultats apunten a que la vegetació dels boscos espanyols no ha parat de créixer, principalment per l’abandonament rural i la manca de gestió. Això ha fet que, no només utilitzin cada cop més aigua, sinó que en conseqüència, durant aquest mateix període, la quantitat d’aigua que arriba a rius i aqüífers després de caure al bosc, hagi disminuït un 28%. Quan plou en un bosc, una part de l’aigua es filtra i alimenta rius, embassaments i aqüífers (aigua blava), mentre que una altra part la capten arbres i arbustos i torna a l’atmosfera a través de l’evapotranspiració de les fulles (aigua verda).
«Els boscos s’han densificat molt durant les darreres dècades, ara tenen més fulles que abans, i aquest fet ha canviat la manera com circula l’aigua dins dels ecosistemes», explica Jesús Sánchez-Dávila, investigador del CREAF, primer autor de l’estudi. «De fet, els nostres resultats indiquen que l’estructura del bosc expliquen la major part dels canvis en el cicle de l’aigua en aquests darrers 30 anys més que el propi canvi climàtic«.
Els arbustos compten molt
Tot i que a moltes zones han crescut tant els arbres com el sotabosc, els investigadors atribueixen aquest canvi sobretot a l’augment dels arbustos, ja que en boscos on siguin molt abundants, la seva contribució a evapotranspirar aigua supera el dels arbres.
«Quan pensem en l’aigua que utilitza un bosc solem pensar en els arbres, però els arbustos també consumeixen una quantitat important d’aigua. De fet, part de la transformació que han viscut els boscos els darrers anys ha estat el creixement important del sotabosc, provocat pel retrocés de la ramaderia extensiva i per la manca de gestió forestal«, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF i coautor del treball.
Els autors subratllen que això no significa que els arbustos siguin un problema. El sotabosc protegeix el sòl, dona refugi a moltes espècies i forma part dels ecosistemes mediterranis. Però sí que cal entendre quin paper juga quan l’aigua escasseja i cada cop hi ha més vegetació que competeix per cada gota. Mantenir a ratlla el sotabosc, però preservant les seves funcions clau, serà imprescindible en la gestió forestal del futur.
Més que buscar aigua per als rius, cal garantir aigua per als boscos
Els investigadors remarquen que els resultats no s’han d’interpretar com una invitació a reduir boscos per augmentar els cabals dels rius o omplir embassaments. A la major part del territori espanyol, l’aigua ja és un recurs limitat i pretendre tallar boscos per tenir més aigua és un objectiu que cal compatibilitzar amb moltes altres funcions i serveis ecosistèmics. Quan es talen arbres o es redueix la densitat d’un bosc en una zona mediterrània àrida – el que trobem a la major part del territori espanyol-, la vegetació que queda aprofita ràpidament l’aigua disponible perquè ja tenia un dèficit crònic. Això permet que els arbres disposin de més recursos i suportin millor les sequeres, però sovint no es tradueix en un augment significatiu de l’aigua que arriba als rius.
«El repte principal no és produir més aigua blava, sinó gestionar millor l’aigua verda i ajudar els boscos a continuar funcionant en un context cada vegada més sec», explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF i coautor de l’estudi.
Segons els autors, només en zones més humides o després d’intervencions molt intenses (per exemple transformant un bosc en una pastura) es poden observar increments clars de l’aigua que arriba als cursos fluvials. Tot i això, aquests efectes acostumen a durar poc, perquè un cop tallats, els arbustos i els arbres tornen a créixer, recuperen ràpidament les fulles i tornen a captar una gran part de l’aigua disponible. Així, aquestes accions necessitarien una manutenció constant i costosa per anar controlant aquest creixement.
Gestió forestal per a un futur amb menys aigua
Les projeccions climàtiques indiquen que les sequeres seran més freqüents i més intenses a la regió mediterrània. Això significa que els boscos tindran cada vegada menys aigua i que aquesta aigua haurà de sostenir ecosistemes que avui acumulen més biomassa que en el passat.
Per això, els investigadors defensen que cal posar el focus en la gestió forestal i assenyalen que models com la silvicultura de coberta contínua poden ajudar a assolir aquest objectiu. Aquest tipus de gestió manté una coberta arbòria permanent i evita obrir grans clarianes al bosc. Així, es limita l’entrada massiva de llum al sòl i es redueix el creixement explosiu dels arbustos que sovint segueix les tallades més intenses.
