Dissenyen els primers “arbres” sintetics que absorveixen mes cO2 que els naturals

Segons el seu inventor, el doctor Klaus Lackner, geofísic del Centre d'Ingenyeria de la Terra de la Universitat de Columbia a Nova York, aquestes màquines estan estructurades com torres d'alta tecnología amb materials especials absorvents i ambbranques similars a les d'un pi, amb agulles fetes de material plàstic capaç d'absorvir el diòxid de carboni a mesura que flueix l'aire, però a una velocitat gairebé mil vegades més ràpida, i de la mateixa manera que fan els arbres naturals, mantenir-lo al seu interior. Un dels avantatges d'aquests arbres sintètics respecte als naturals és que necesiten la llum solar per a funcionar.

Els arbres sintètics atraparien el CO2 amb un filtre on seria comprimit com a dioxid de carboni líquid, fet que posibilitaría enterrar-lo i magatzemar-lo a la profunditat de la terra. Cada màquina creada d’aquesta manera comptaria amb 30 filtres que en total medirien uns 2,5 metres d’alçada i un metre d’amplada, i podria absorvir una tona de diòxid de carboni al dia. Això permetria eliminar una quantitat de gas equivalent al que produeixen 20 cotxes. A partir d’aquestes estimacions, es necesitaría milions d’unitats d’arbres sintètics perque l’absorció de C02 fos significativa a nivell planetari. Pel que fa al cost econòmic, s’estima que cada màquina podria costar uns 22000 euros. Pel que fa al cost ambiental, caldrà valorar l’impacte -tant pel que fa al contingut, però també al volum dels tanques contenidors- que pot tenir pel sol i pel planeta el magatzematge de tot el C02 capturat. També caldria reflexionar si la producció d’aquests arbres sintètics s’ha de considerar com una mesura extraordinaria dins d’un conjunt d’un pla de xoc a nivell planetari o si s’ha d’incorporar com un nou element necessari en aquesta nova era.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...