Els arbres sintètics atraparien el CO2 amb un filtre on seria comprimit com a dioxid de carboni líquid, fet que posibilitaría enterrar-lo i magatzemar-lo a la profunditat de la terra. Cada màquina creada d’aquesta manera comptaria amb 30 filtres que en total medirien uns 2,5 metres d’alçada i un metre d’amplada, i podria absorvir una tona de diòxid de carboni al dia. Això permetria eliminar una quantitat de gas equivalent al que produeixen 20 cotxes. A partir d’aquestes estimacions, es necesitaría milions d’unitats d’arbres sintètics perque l’absorció de C02 fos significativa a nivell planetari. Pel que fa al cost econòmic, s’estima que cada màquina podria costar uns 22000 euros. Pel que fa al cost ambiental, caldrà valorar l’impacte -tant pel que fa al contingut, però també al volum dels tanques contenidors- que pot tenir pel sol i pel planeta el magatzematge de tot el C02 capturat. També caldria reflexionar si la producció d’aquests arbres sintètics s’ha de considerar com una mesura extraordinaria dins d’un conjunt d’un pla de xoc a nivell planetari o si s’ha d’incorporar com un nou element necessari en aquesta nova era.
