[foto] 
La seu de les Nacions Unides està situada a Nova York, a la vora de l’East River, al barri de Turtle Bay a l’est del Midtown (Manhattan). La seva construcció principal va començar el 1947, va acabar el 1952 i es va inaugurar el 9 de gener de 1951

Les darreres anàlisis indiquen que, si actuem ja, podem reduir les emissions de carboni d’aquí a 12 anys i frenar l’augment de la temperatura mitjana anual per sota dels 2 ° C, o fins i tot a 1,5 ° C per sobre dels nivells preindustrials, segons les dades científiques més recents

La Cimera del 23 de setembre a Nova York ha de significar un gran salt en l’ambició política nacional col·lectiva i mostrar grans avenços en l’economia real en suport de l’agenda que reforcin els mercats i les polítiques i donin l’impuls necessari a la “cursa cap al cim” a països, empreses, ciutats i societat civil, per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Acord de París.

Per sort comptem amb l’Acord de París, un marc normatiu visionari, viable i punter que detalla exactament les mesures a prendre per aturar l’alteració del clima i invertir el seu impacte. No obstant això, aquest acord no té sentit en si mateix si no s’acompanya d’una acció ambiciosa

Perquè siguin efectius i fiables, aquests plans no poden enfrontar-se a la reducció de forma aïllada: han de mostrar una via cap a la transformació completa de les economies seguint els objectius de desenvolupament sostenible. No haurien de generar guanyadors i perdedors, ni augmentar la desigualtat econòmica. Han de ser justos, crear noves oportunitats i protegir aquells que es veuen afectats pels impactes negatius en el context d’una transició justa. També haurien d’incloure a les dones com a principals encarregades de la presa de decisions: només la presa de decisions des de la diversitat de gènere és capaç d’abordar les diferents necessitats que sorgiran en aquest proper període de transformació fonamental.

El sector empresarial està de part nostra

L’acceleració de les mesures contra el canvi climàtic pot enfortir les nostres economies i crear llocs de treball, al mateix temps que genera un aire més net i impulsa la conservació dels hàbitats naturals i la biodiversitat i la protecció del nostre medi ambient. Les noves tecnologies i les solucions ofertes per l’enginyeria ja produeixen energia a un cost menor que l’economia basada en combustibles fòssils. La solar i l’eòlica són actualment les fonts d’energia més barates en gairebé totes les principals economies. Però hem de començar ja a posar en marxa canvis radicals. Això vol dir acabar amb les subvencions als combustibles fòssils i a l’agricultura alta en emissions per promoure el canvi cap a l’energia renovable, els vehicles elèctrics i pràctiques d’agricultura intel·ligent. Significa fixar un preu del carboni que reflecteixi el seu autèntic cost d’emissions, des dels riscos climàtics fins als perills per a la salut que provoca la contaminació de l’aire. I vol dir accelerar el tancament de les centrals de carbó, aturar la construcció de noves i reemplaçar els llocs de treball amb alternatives més saludables perquè la transició sigui justa, inclusiva i rendible.

Àmbits d’actuació

Per assegurar que les accions de transformació tinguin el major impacte possible en l’economia real, el secretari general ha prioritzat les següents carteres d’acció, les quals tenen un alt potencial per frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i una acció global per a l’adaptació i la resiliència.

– Finances: mobilització de fonts de finançament públiques i privades per impulsar la descarbonització de tots els sectors prioritaris i promoure la resiliència.
– Transició energètica: acceleració del canvi de combustibles fòssils cap a l’energia renovable, a més de l’obtenció de considerables guanys en eficiència energètica.
– Transició industrial: transformació d’indústries com la petroliera, siderúrgica, química, cimentera, del gas o de la tecnologia de la informació
– Mesures basades en la naturalesa: reducció d’emissions, increment de la capacitat d’absorció i millora de la resiliència en silvicultura, agricultura, oceans i sistemes alimentaris, inclosos en la conservació de la biodiversitat, l’impuls de cadenes de subministraments i tecnologia.
– Acció local i en ciutats: avanç de la mitigació i la resiliència a nivell urbà i local, amb un focus d’especial atenció en nous compromisos sobre edificis de baixes emissions, transport públic i infraestructura urbana, i resiliència per a les persones pobres i vulnerables.
– Resiliència i adaptació: foment dels esforços globals per abordar i gestionar els impactes i riscos del canvi climàtic, particularment en les comunitats i nacions més vulnerables.

A més, hi ha tres àrees clau addicionals:
– Estratègia de mitigació: impulsar les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (CDN) i les estratègies a llarg termini per aconseguir les metes de l’Acord de París.
– Compromís de la joventut i mobilització pública: mobilitzar les persones de tot el món perquè actuïn contra el canvi climàtic i assegurar que les persones joves estiguin integrades i representades en tots els aspectes de la Cimera, incloses les sis àrees de transformació
– Impulsors socials i polítics: avançar en els compromisos dins de les àrees que afecten el benestar de la població, com la reducció de la contaminació de l’aire, la creació de llocs de treball dignes, l’enfortiment de les estratègies d’adaptació climàtica i la protecció de els treballadors i els grups vulnerables.
Més que una preocupació, el canvi climàtic és
ara és una amenaça existencial i
el major repte que ha d’afrontar aquesta generació.

“Tant la societat com les empreses necessiten un canvi ràpid, profund i transformador, no només per reduir les emissions i estabilitzar globalment les temperatures, sinó també per construir una societat més sana i un futur més pròsper” (Patricia Espinosa, secretaria executiva de les Nacions unides pel Canvi CLimàtic)

 “Hem de limitar l’augment global de temperatures a 1,5 graus com una via per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Cal fer-ho amb urgència i de forma cooperativa. Es tracta d’un projecte global que requereix els millors esforços de totes les nacions, totes les empreses i totes les persones”

Són paraules de la Secretària Executiva de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic Patricia Espinosa en la presentació de l’informe d’Acció Climàtica i tendències de suport, fet públic aquest 9 d’agost i en que continua dient que els objectius són clars i que no es pot esperar més

“La Cimera del Clima del 2019 suposa una important oportunitat per accelerar aquest procés. Reuneix governs i líders empresarials d’arreu del món per fer més que parlar: afirmar clarament com contribuiràn  a eliminar les emissions de CO2 per evitar que el món s’escalfi per sobre de 1,5 ºC. Saber en quin punt es troba cada país ajudarà a comprendre on ens trobem col·lectivament. Aquest informe, sol·licitat per l’enviat especial de la Cimera del Clima de l’ONU 2019 i preparat per la UNFCCC, proporciona una visió general de les accions realitzades per part dels governs per abordar el canvi climàtic, i detalla l’estat de l’acció climàtica amb els suports més rellevants tant proporcionats com rebuts.

La comunitat internacional ha treballat durant més de 25 anys per construir unes bases sòlides pel règim climàtic, amb uns objectius clars basats en la ciència. L’adopció el maig del1992 a Nova York del Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (CMNUCC i UNFCCC de l’anglès) va desencadenar una resposta global positiva pel clima, un canvi que des d’aleshores ha continuat en constant evolució i expansió  Posteriorment, l’Acord de París, del 2015, va suposar un marc global per l’acció. Ara és el moment per a l’acció i l’implementació Ja hi ha moltes nacions que han començat aquest treball i tenim extraordinaris exemples, però el món està encara molt enrera en matèria de canvi climàtic.

Actualment no estem en el camí d’aconseguir l’objectiu de no superar l’1’5 graus d’escalfament. Si no tot el contrari, estem anant cap a un escalfament de més del doble, és a dir, 3 graus per sobre de l’època preindustrial, el que ens situa en un escenari extremadament preocupant pel futur de la humanitat en aquest planeta

Patricia Espinosa, acaba la presentació de l’Informe recordant que “els propers anys ofereixen una oportunitat crucial per a les nacions, però també pels actors no estatals per a capitalitzar el marc actual, generar impuls i fer els canvis que necessitem desesperadament per evitar una catastrofe climàtica” I conclou dient que “la Cimera del Clima del les Nacions Unides del 2019 representa una fita clau en aquest sentit, i assegura que “el contingut de l’informe d’Acció climàtica i tendències de suport (Climate action and support trends) te la intenció no només d’informar i contribuir a l’èxit de la cimera, sinó també de proporcionar aports crítics pel treball futur”.

Mobilitzacions arreu del món coincidint amb la celebració de la cimera de Nova York i de la setmana del Clima

Coincidint amb la celebració de la Cimera d’Acció Climàtica de Nova York, entitats i moviments ecologistes, socials i juvenils, han organitzat mobilitzacions pel clima des del divendres 20 al divendres 27 de setembre i una vaga general i global pel clima pel 27 per reclamar justicia climàtica davant la situació d’emergència climàtica en que es troba el món. Des del web Global Climate Strike es coordinen les mobilitzacions pel clima arreu del món.

La vaga pel Clima a Catalunya

A casa nostra les mobilitzacions pel clima estan convocades des de fa mesos entre els dies 20 i 27 de setembre, dia en que es celebrarà la vaga pel Clima impulsada per diversos moviments com Friday For Future, Extinction or Rebellion  i coordinada per diverses organitzacions com Greenpeace, Ecologistes en Acció o les plataformes Aigua és Vida o Per la Qualitat de l’Aire.