Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant la fotosíntesi, el transforma en oxigen. Aquest aire net recircula novament cap a l’aula, en cas que les condicions siguin adequades. Així funciona l’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), el primer living lab que regenera l’aire dels edificis amb cultius agrícoles. L’ha creat el Grup de Recerca d’Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

L’aula 3.07 de l’edifici TR5 de l’ESEIAAT de la UPC no és una aula qualsevol. En aquest espai, els 80 estudiants que assisteixen a classe respiren un aire de gran qualitat gràcies a l’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab). Aquesta  innovadora infraestructura científica s’ha construït en el marc dels projectes MOVE4EDU i BINAFET, en què participen els grups de recerca GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Es considera el primer laboratori viu que integra l’agricultura urbana en un edifici per millorar la qualitat de l’aire. Proporciona un excel·lent confort ambiental, tot reduint els costos dels sistemes de ventilació. L’adopció d’aquest sistema permetria generar estalvis energètics en els edificis i beneficis provinents de la gestió de l’hivernacle que ajudarien a fer viable la implementació de sistemes de ventilació. El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel  Sàmper, ha visitat avui les instal·lacions del nou equipament, acompanyat del director de l’ESEIAAT, Xavier Roca.

Descarbonitzar els edificis amb la fotosíntesi
L’Airgilab utilitza la fotosíntesi dels cultius hortícoles per capturar diòxid de carboni. L’aula i el despatx de l’ESEIAAT estan connectats a un sistema de ventilació que extreu el COf emès en aquests espais. Aquest CO2 es transporta a un hivernacle tecnificat construït a la coberta de l’edifici TR5 on es cultiven plantes hortícoles (tomaqueres, enciams, mongetes, etc.), les quals absorbeixen el CO2 i el transformen en oxigen mitjançant la fotosíntesi. Posteriorment, s’avalua si aquest aire pot ser injectat de nou als espais interiors de l’edifici.

Així, Argilab integra els fluxos residuals generats als edificis dins de processos agrícoles per tal de sumar en l’estratègia de descarbonització i transició ecològica. De fet, es considera el primer living lab intel·ligent que integra un hivernacle en el sistema de ventilació d’un edifici, perquè els fluxos residuals dels subsistemes es gestionen mitjançat control predictiu i aprenentatge automàtic, que ha dissenyat l’equip investigador del GRIC.

El professor de l’ESEIAAT i investigador del GRIC Marcel Macarulla, un dels principals promotors del laboratori, afirma: “hem construït un living lab que integra un hivernacle en un sistema de ventilació. Es tracta d’aprofitar els fluxos energètics i el CO2 de l’edifici per millorar la productivitat dels cultius. També volem investigar com l’hivernacle podria reduir la demanda de ventilació de l’edifici preescalfant l’aire o netejant l’aire brut de l’edifici entre altres aspectes”. El professor Santiago Gassó, un altre dels principals promotors del projecte i també investigador del GRIC, afirma que “aquesta és una instal·lació que permetrà al nostre grup de recerca validar els models de control que desenvolupem, així com estudiar les sinergies entre edificis i hivernacles”.

D’altra banda, aquest laboratori és dels primers hivernacles tecnificats integrat en les instal·lacions de ventilació i climatització d’un edifici. Per aquest motiu, pretén ser un espai demostratiu, tant per a la comunitat científica, com per a la ciutadania. En l’àmbit de la formació, el laboratori aproparà la recerca a la docència, fent possible que els estudiants puguin veure com funciona un sistema de ventilació, així com testejar diferents sistemes de monitorització i control. A més, les dades generades es recolliran en una base de dades que estarà a disposició de la comunitat UPC per tal d’utilitzar eines d’intel·ligència artificial.

L’Argilab sorgeix a partir de dos projectes conjunts en els quals treballen el grup GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la UAB: MOVE4EDU i BINAFET. En el primer, els investigadors estudien les simbiosis entre hivernacles i edificis per tal d’aprofitar els fluxos residuals de l’edifici i millorar la productivitat del cultiu. En el projecte BINAFET es plantegen millores tècniques a l’hivernacle com ara leds i vidres fotovoltaics, a més d’eines d’intel·ligència artificial per optimitzar el funcionament del sistema. Aquests projectes han estat finançats amb fons de l’Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación, fons Next Generation i fons del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, amb un total de 600.000 euros repartits entre els dos grups de recerca.

L’Airgilab forma part del Centre Específic de Recerca (CER) AgroTech de la UPC, en què s’integra la recerca de la UPC en l’àmbit agroalimentari. A més, forma part de la xarxa X_AgriTech per a la transferència de coneixement al sector.

Comparteix-me:

Unió de Pagesos rebrà la Creu de Sant Jordi l’any en què celebra el cinquantè aniversari

El sindicat agrari rebrà la Creu de Sant Jordi el 23 de desembre. El guardó arriba coincidint amb la celebració dels 50 anys de l’organització i la presentació del llibre...
Acte central de celebració dels 50 anys d'Unió de Pagesos, al Casal de l'Espluga de Francolí, el 3 de novembre del 2024

Centres educatius de Santa Perpetua de Mogoda, Valls, Llagostera i Vilafranca del Penedès obtenen el Premi Escoles Verdes 2024

L’Escola Barcanova de Santa Perpètua de Mogoda, l’Institut Jaume Huguet de Valls, l’Escola Lacustària de Llagostera i l’Escola Vedruna de Vilafranca del Penedès ha estat els centres guanyadors del Premi...

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...