Es pot produir biomassa als boscos dels voltants de Barcelona? Malgrat ser una zona amb alta densitat demogràfica, la regió metropolitana de Barcelona és un territori majoritàriament forestal, amb aproximadament 184.000 hectàrees de bosc (el 60% de la seva superfície) i on hi predominen el pi blanc i l’alzina. No obstant, són boscos que han crescut de forma desequilibrada i actualment tenen una configuració que els fa molt vulnerables als incendis, ventades i altres catàstrofes, fet que dificulta la seva regeneració.
La viabilitat de l’aprofitament de biomassa a l’àrea metropolitana de Barcelona va ser l’eix central de la jornada tècnica organitzada pels Serveis Territorials a Barcelona del departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, l’Institut Català d’Energia i el Centre de la Propietat Forestal, celebrada el divendres 23 d’octubre a la seu de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
La biomassa és encara un recurs envoltat de desconeixement i desinformació i, en conseqüència, rodejat de desconfiança. A diferència de països com Austria, Itàlia o Finlàndia, on aquest recurs està ben estès, Catalunya no disposa d’una xarxa que inclogui les tasques de producció, distribució i emmagatzematge i que permeti el subministrament de biomassa a diferents punts del territori. Una de les opcions que es va plantejar a la jornada, com a incentiu per al desenvolupament de la biomassa, és la necessitat de promoure associacions de propietaris forestals. En aquest sentit es va destacar l’experiència de l’associació de propietaris del Baix Llobregat, que arran dels temporals i ventades d’aquest 2009, i gràcies al pla de mobilització de la fusta promogut pel DMAH i al conveni signat entre el mateix Departament, la Diputació de Barcelona, propietaris i municipis afectats, s’ha possibilitat l’extracció d’una bona part de la fusta caiguda.
La generalització de l’ús de biomassa al territori té varis factors positius: estalvi energètic fòssil, disminució de l’impacte ambiental, creació de llocs de treball i disminució de la dependència energètica exterior. No obstant, hi ha encara impediments per estendre la producció i consum de biomassa. Un dels més obvis és el cost econòmic de la instal·lació de les calderes que, en general, s’amortitzen al cap de 3 o 4 anys, encara que les subvencions rebudes per la instal·lació i disposar d’una construcció nova i eficient pot permetre amortitzar la caldera en 12 mesos. Un altre dels handicaps a superar és que es tracta d’un recurs la producció del qual és estacional, fet que significa que cal preveure sistemes d’emmagatzematge i extreure’l de forma sostinguda. Cal també regular la qualitat del pellet i l’estella, combustibles de les calderes, potenciar xarxes de distribució i centres de consum, sobretot pròxims als punt d’extracció de biomassa, i impulsar la recerca en tecnologies d’aprofitament.
La jornada va anar destinada a Ajuntaments i Consells Comarcals de l’Alt Penedès, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb l’objectiu de descriure l’estat de la biomassa a l’àrea metropolitana de Barcelona i els tipus i aprofitaments existents. L’acte va incloure les ponències de Toni Campañá, Cap d’Unitat de Biomassa de l’ICAEN, que va descriure els tipus de biomassa i els seus aprofitaments, del director-gerent del Centre de la Propietat Forestal, Antoni Farrero, que va radiografiar l’estat del sector forestal, centrant-se en els aprofitaments de biomassa. A més, Manel Torrent, de l’Agència Local d’Energia de Barcelona, va explicar la tasca realitzada per instal·lar un centre de consum de biomassa a la capital catalana i Montserrat Cateura, presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat i Territori i regidora d’Obres, Serveis Municipals i Manteniment de l’ajuntament de Molins de Rei, va descriure el procés de posada en marxa de la central de generació d’aigua calenta, provinent de biomassa, que des de l’any 2001 subministra energia a 700 habitatges i equipaments municipals al barri de la Granja d’aquest municipi.
