Els riscos naturals sorgeixen quan conflueix l’amenaça dels processos naturals amb l’exposició dels elements humans i la seva vulnerabilitat. Controlar els primers no és al nostre abast; controlar els segons, sí. L’estudi RISKCAT [1] analitza la situació dels riscos naturals a Catalunya així com línies de treball per afrontar una problemàtica que no es pot obviar: casa nostra és una de les comunitats amb una despesa més gran associada a les catàstrofes naturals, principalment inundacions, amb una mitjana anual de danys valorats en 89.000.000 euros. La capacitat de gestionar aquests riscos combina mesures en l’àmbit de la predicció, la prevenció i la recuperació.
Això només és possible amb un coneixement científic més gran dels fenòmens naturals, dissenyant programes d’observació, aplicant mesures que redueixin o evitin els possibles impactes, i millorant els sistemes d’alarma i alerta. Però també és fonamental la implicació de la societat en la gestió dels riscos, i per això cal desplegar mesures d’educació i sensibilització de la població. Cada cop estem més desvinculats del territori on vivim i tenim poca consciència de la perillositat de certs fenòmens, fet que genera comportaments imprudents o temeraris que augmenten el risc. Cal ser conscients que aquests riscos ja no són tan «naturals», sobretot en un moment en què l’efecte antròpic sobre el clima fa preveure una major incidència de fenòmens naturals extrems i s’hauran de maximitzar els esforços en la gestió de riscos.
