Un equip internacional de científics reunits sota la iniciativa Indicators of Global Climate Change (IGCC) aporta actualitzacions anuals dels principals indicadors climàtics comunicats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per tal de proporcionar les darreres proves sobre com està canviant el sistema climàtic i la influència que exerceixen les activitats. Aquest any l’estudi ha estat desenvolupat per un equip internacional de 70 científics de 17 països
Les principals conclusions de l’estudi han estat presentades aquest dijous al matí a Bonn, en el marc de la Conferència prèvia a la COP31 que s’està celebrant aquests dies a la capital alemanya. Els ponents que han participat a la presentació són el Professor Piers Forster, Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (CBE, per les sigles en anglès), Membre de la Royal Society (FRS, per les sigles en anglès), i director del Centre per al Futur Climàtic de la Universitat de Leeds; el Dr. Chris Smith, investigador principal del Programa d’Energia, Clima i Medi Ambient de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA, per les sigles en anglès); la Dra. Samantha Burgess, responsable d’estratègia climàtica, ECMWF i Tristram Walsh, candidat al doctorat en Filosofia en Geografia i Medi Ambient de la Universitat d’Oxford.
Principals conclusions
-El pressupost de carboni restant (la quantitat total de diòxid de carboni que encara es pot emetre si volem mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 °C) serà de 130.000 milions de tones de CO2 a partir d’inicis del 2026. Si es mantenen els nivells actuals d’emissions de CO2, aquesta estimació
-El desequilibri energètic de la Terra, que mesura la velocitat amb què la calor s’acumula al sistema climàtic, ha augmentat més del doble en les últimes dècades.
-El nombre de dies amb onades de calor marines —un indicador de recent inclusió— s’ha triplicat més a nivell mundial entre 1991 i 2025, d’acord amb l’escalfament continuat de la superfície de l’oceà.
-Tot i que les emissions de gasos d’efecte hivernacle no estan augmentant tan ràpidament com a la dècada del 2000, les conclusions d’aquest any continuen mostrant fins a quin punt i amb quina rapidesa està canviant el clima a causa de l’activitat humana, cosa que posa en relleu la necessitat de descarbonització durant aquesta dècada crítica.
L’actualització d’aquest any també conclou que les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEI) es troben en un màxim històric, amb 56.800 milions de tones (gigatonel·lades [Gt]) d’emissions de diòxid de carboni equivalent (CO2e) el 2024, principalment derivades de la crema de combustible
Altres conclusions indiquen que el 2025 va ser el tercer any més calorós mai registrat, cosa que concorda amb el nivell d’escalfament causat per activitats humanes que ha presentat el món, i que la variabilitat natural del sistema climàtic va tenir un efecte limitat sobre les temperatures mitjanes globals l’any passat.
El ritme de l’escalfament d’origen humà es manté en un màxim històric de 0,27 °C per dècada, impulsat principalment per nivells rècord de gasos d’efecte hivernacle, que es combinen amb una disminució contínua de les emissions de diòxid de sofre(SO2), en part com a resultat de mesures per combatre la contaminació atmosfèrica. Encara que les emissions de CO2 segueixen sent el factor principal que impulsa l’escalfament global, la reducció dels aerosols de sofre està deixant al descobert part de l’efecte d’escalfament dels GEI.
D’acord amb l’augment del desequilibri energètic de la Terra, s’accelera l’augment global del nivell del mar a causa de l’increment de les temperatures oceàniques i la fosa del gel terrestre.
.
