Presidència del COAMB: Hem de plantejar el viratge cap a un nou model socio-econòmic sostenible

Isaac Rodó
Secretari de la cooperativa Som Energia

El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals feien públic el passat gener un Manifest en el que demanen al govern de Catalunya el compliment dels compromisos ambientals adquirits, una resposta coherent amb la declaració d’emergència climàtica i la creació d’una Vicepresidència de Medi Ambient i Transició Ecològica. En aquesta entrevista, la presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya Lorena Vela explica el perquè d’aquest manifest i desgrana les peticions que traslladaran al nou govern de Catalunya un cop aquest es constitueixi.

Com sorgeix aquest Manifest i per què?
Aquest manifest sorgeix en el sí del Grup d’Acció Climàtica del Coamb, format per tres dels nostres membres, que són en Jordi Oliver, en Lluís Torrent i en Joan Pons. Aquest grup d’acció climàtica es va constituir a l’Assemblea del 25 de gener de 2020, i com bé diu el nom, la seva àrea de treball és fer determinades accions per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Després d’algunes reunions que han mantingut amb determinades persones influents en el camp del medi ambient i el canvi climàtic, van arribar a la conclusió que el que cal és demanar el compliment d’aquells compromisos en matèria climàtica i que encara no s’han complert, i a part, com a solució proposar una conselleria que tingui com a eix central la transició ecològica i que tingui rang de vicepresidència.

Què demaneu exactament?

Bé, el manifest està format per tres parts:
– En la primera part exposem el context d’emergència climàtic que estem vivint
– En la segona part fem unes peticions concretes, per tal que tots els grups polítics tinguin un compromís ferm per complir amb els acords presos, i que encara són vigents, en matèria de política i regulació climàtica, i que es posin en marxa diferents mecanismes i accions que van amb retard i que, per tant, fan que incompleixin els seus propis compromisos, acords i lleis…
– I per últim, en la tercera part, proposem que per tal d’assolir aquests reptes, cal una autoritat climàtica i ambiental catalana, com seria una conselleria exclusiva que tingui la transició ecològica com a prioritat, i que tingui rang de Vicepresidència per poder coordinar i liderar de forma efectiva aquesta necessària transició.

Desgranem una mica les peticions
En primer lloc, quins compromisos climàtics adquirits ha de complir el govern i per on passa aquest compliment?
– En matèria legislativa, cal assegurar el compliment dels compromisos adquirits en matèria de canvi climàtic i no es poden prorrogar més els requisits legals en matèria climàtica i ambiental:
En relació a la Llei de canvi climàtic manca:
a) Aprovar els pressupostos de carboni per als períodes 2021-2025,
b) Implementació de l’avaluació de la petjada de carboni de productes,
c) L’aplicació de l’impost a les emissions de CO2 dels vehicles
d) I la creació de la Taula Social del Canvi Climàtic. També s’ha de complir amb les accions relacionades amb Declaració d’emergència climàtica o en relació a l’Estratègia Catalunya 2022 i escenari post COVID-19, recordar que el juny del 2020 es va crear un grup de treball format per una trentena d’experts coordinats por Genís Roca i Victoria Alsina, amb l’objectiu de fer propostes per a aquest escenari post-covid. En aquest sentit requerim que es facin públiques les solucions/propostes del Grup de Treball Catalunya 2022, però preveiem que aquestes mesures encara trigaran una mica, i seran públiques un cop s’hagi constituït el nou govern, serà com una mena de “regal”.

Per on ha de passar la resposta a la declaració d’emergència climàtica?
El 14 de maig del 2019 es va declarar l’emergència climàtica per part del govern de la Generalitat , i de la que es va fer un acte al desembre de 2019. El que pot passar amb aquestes declaracions és que són molt ambicioses, però després per fer-les efectives cal posar-hi recursos i fer accions encaminades a lluitar contra aquesta emergència climàtica que hem declarat i que sabem que existeix. Per això, caldria:
a) Aplicar mesures per incentivar la transició energètica renovable, desnuclearitzada i descarbonitzada. És a dir, la descarbonització de l’economia
b) Cal aplicar mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat,
c) Canvis en la mobilitat, afavorint la mobilitat en transport públic,
d) Revisar la legislació que pugui tenir un impacte en termes de mitigació i adaptació al canvi climàtic

Per què creieu necessària una Conselleria de Medi Ambient i Transició Ecològica amb rang de vicepresidència?
Primer creiem necessària aquesta conselleria que tingui com a prioritat la transició ecològica perquè amb una secretaria de medi ambient no n’hi ha prou.
A part que aquesta secretaria depèn de Territori, i es pot caure en el parany de donar-li més pes a Territori que no pas a la Sostenibilitat i Medi Ambient.
També perquè aquesta conselleria pròpia de Medi Ambient es va perdre a l’any 2010, i el que s’ha vist en altres països és l’impuls a la creació dels ministeris en transició ecològica.
Per tant, cal recuperar aquesta conselleria, però “modernitzar-la”, potser ara no tindria sentit parlar només de Medi Ambient. A part, cal elevar-la al rang de vicepresidència perquè lideri altres departaments, i sigui un eix cabdal que faci que la resta de polítiques siguin sempre en clau de transició ecològica.

Altres punts del Manifest que vulgui destacar?
Si, d’entre les peticions que fem en el manifest també s’inclou que:
– Demanem la dotació dels recursos tècnics, econòmics i humans necessaris per assolir els objectius climàtics (vigents i futurs).
– Que es realitzi un adequat seguiment i avaluació del nivell d’implementació dels actuals plans i programes en matèria d’acció climàtica (el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, el Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019, etc.) així com l’avaluació dels resultats assolits amb l’objectiu de revisar, reformular o desenvolupar noves accions basades en els acompliments realitzats.
– Millorar la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana activa en matèria de transició climàtica
Els diferents partits coneixen aquest Manifest, però com el fareu arribar al nou govern que es constitueixi a partir dels resultats de les eleccions del 14F?
Normalment quan hi ha un nou govern i nous càrrecs en les diferents conselleries en matèria de medi ambient, se’ls fa arribar una carta donant-nos a conèixer i mostrant el nostre interès en participar de les iniciatives en medi ambient que s’impulsin des del departament. Per tant, el que farem serà enviar una carta de felicitació dels nous càrrecs i òbviament en farem menció al nostre manifest, i els demanarem una reunió per poder exposar els nostres neguits i també les nostres propostes.
Està clar que publicar aquest manifest és un primer pas, però després hem de continuar fent accions perquè esdevingui una realitat.

Representants de diferents partits van expressar les seves propostes mediambientals en un debat que vau organitzar des del Col•legi el passat 14 de gener. A partir de les propostes presentades pels partits i el panorama polític que han deixat les eleccions, quins pactes serien més beneficiosos per Catalunya des del punt de vista ambiental i per què?
Si, de fet el debat que vam organitzar el 14 de gener sobre polítiques mediambientals englobaven diferents temes: canvi climàtic i transició energètica, territori i conservació del medi natural, l’Agència Catalana de la Natura i el seu desplegament, els fons europeus Next Generation EU…
Bé, és complicat poder aventurar quins pactes serien més beneficiosos, perquè quan parlem de propostes mediambientals podem estar parlant de moltes propostes diferents. El que està clar és que ens agradaria que el govern resultant dels pactes posi el medi ambient i la crisi climàtica en el centre, i que sigui un element d’unió i no de confrontació entre els diferents partits.

A partir dels resultats electorals i de les aliances que es perfilen potser podríem comentar una mica les propostes ambientals d’ERC, Juntsxcat, En Comú Podem i la CUP i veure si aquesta seria una bona aliança des del punt de vista ambiental i per fer front a l’emergència climàtica, sanitària i social a Catalunya?
Com bé he comentat, propostes ambientals n’hi ha moltes i variades, però per resumir en alguns aspectes:
– En relació a la creació d’una conselleria de transició ecològica o acció climàtica, hi estarien d’acord: En Comú Podem, CUP-Guanyem, ERC
– En relació al desplegament tant necessari de l’Agència Catalana de la Natura, hi tenen propostes adequades: CUP-Guanyem, En Comú Podem, i Junts
– En relació a la creació d’una llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural, hi estarien d’acord: CUP-Guanyem, En Comú Podem, Junts i PSC
– En Transició energètica, fan propostes adequades: CUP-Guanyem, En Comú Podem, ERC, PDeCat i PSC
– En relació a la recaptació d’impostos que contempla la Llei de Canvi Climàtic fan propostes adequades: CUP-Guanyem, En Comú Podem, ERC, i PSC
– En relació a l’economia circular i gestió de residus fan propostes adequades: CUP-Guanyem, ERC, Junt i PSC
Veiem que poden tenir molts punts en comú aquestes forces, però insisteixo, cal tenir el verdader compromís en voler fer realitat aquestes accions, i donar-li la importància que realment mereixen.
……
Des del Col•legi també creieu que en aquesta legislatura clau contra l’emergència climàtica s’hauria de crear un cos d’ambientòlegs? Quin hauria de ser el paper d’aquest cos?
La creació del cos d’ambientòlegs el demanem des de la creació del propi Col•legi, és a dir, des de l’any 2004. Però en situacions com la que estem vivint, de crisi climàtica que es transforma també en crisi sanitària, i per tant en crisi econòmica (i altres crisis que poder sobrevenir de la crisi econòmica), es fa més evident que cal la creació d’aquest cos.

En aquest context que passaria amb alguns organismes existents com eI Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i l’Oficina del Canvi Climàtic?
Aquests organismes podrien continuar mantenint-se sense problema, perquè té les seves pròpies funcions, com són funcions d’assessorar o funcions més administratives.
Però en relació a la presa de decisions i a les responsabilitats que cal assumir, cal que es faci a nivell polític, a través d’una conselleria, no a través d’aquests organismes. I aquests organismes, òbviament han d’estar integrats en aquesta conselleria.

Alguna qüestió més que vulgui destacar?
Si. M’agradaria apuntar el viratge cap a un nou model socio-econòmic sostenible, o començar a parlar inclús d’un decreixement degut als límits del planeta, que no són infinits. Aquest és un tema molt ampli, però que cal que ens el comencem a plantejar seriosament.
Gràcies Lorena Vela per la feina que feu des del Col•legi d’Ambientòlegs, i per aquesta entrevista.

Comparteix-me:

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...

La transició energètica centra l’edició d’enguany del cicle Desnormalitza’t de Coopsetània

Sota el títol "L’energia et crema, o cremes energia", l'ateneu cooperatiu Coopsetània organitza del 9 al 12 d'octubre el cicle Desnormalitza't, que en aquesta 4a edició posa al centre del...