El preu del menú NO ha variat en cap de les escoles que treballem

Isabel Ginés
Coordinadora de l’ACGPE, Associació Central Gironina de Productes Ecològics.

L’Associació Central Gironina de Productes Ecològics és una associació sense ànim de lucre que treballa per la millora de la qualitat dels menjadors escolars de les comarques gironines, tot fomentant els productes de temporada i ecològics, és a dir, tot treballant directament amb els productors locals -pagesos i ecoramaders-. Recentment el DARP va aprovar un pla d’acció per a incentivar els menjadors escolars ecològics. L’ACGPE compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona i del DARP, i està coordinada per la Isabel Ginés.

Explica’ns d’on sorgeix el projecte de l’Associació Central Gironina de Productes Ecològics…
El projecte de l’ACGPE sorgeix d’un grup de pares de la comissió de menjador, a l’AMPA del CEIP Joan Bruguera (Girona). Després d’assumir la gestió del menjador escolar, es va adaptar a una dieta mediterrània, limitant al màxim els fregits i incorporant productes ecològics al menú. Com que som una de les escoles pioneres en la incorporació de productes eco al menú escolar, rebem moltes trucades d’altres escoles preguntant com ho han de fer per seguir les nostres passes. Així doncs, i veient la demanda que hi ha d’aquests productes, posem en marxa la Central, amb la finalitat d’agrupar comandes i facilitar la feina entre els proveïdors (pagesos, ramaders, etc) i els clients (escoles).

Quina ha estat la rebuda de la iniciativa per part de les escoles gironines i per part dels pares?
Moltes escoles gironines i de fora de Girona, estan interessades en formar part d’aquest projecte i adaptar els seus menús. D’altres com ara els CEIPS Joan Bruguera i Pericot de Girona, el CEIP Sta. Margarida de Quart, o les escoles bressol públiques de Girona, ja formen part i consumeixen productes eco. Per part dels pares, la rebuda ha estat molt bona, ja que veuen que els seus fills en surten beneficiats.


Què els diries als pares i mares perquè no tinguessin cap dubte a l’hora de triar que el menjador de l’escola on van els seus fills i les seves filles treballés amb productes ecològics?

Decidir l’educació dels nostres fills és un punt molt important a tenir en compte. Però una bona alimentació és el puntal principal per assegurar un bon creixement. A part d’ampliar la cultura alimentària, que moltes vegades, no va més enllà de la pasta amb tomàquet i de precuinats.
Així doncs, la tasca del “menjador ecològic” va molt més enllà que la d’oferir uns menús més saludables i sostenibles per als nostres fills…
Crec que la tasca del menjador ecològic és una tasca educativa. L’equip de monitoratge del menjador ha de ser conscient del que s’està servint a taula. Però la divulgació d’una dieta sana i equilibrada ha d’arribar també als pares, i als mestres, perquè aquests es motivin i acabin consumint els mateixos productes que els seus fills a l’escola, i alhora, estiguin sensibilitzats per tot allò que envolta l’alimentació de tota la família. És a dir… aquesta tasca va més enllà de l’escola.

Quines són les principals diferències entre els menús escolars de tota la vida i els que ofereix un menjador ecològic, a part de la qualitat de les matèries primeres, és clar?
Les diferències principals podrien ser, en el nostre cas, que limitem al màxim els fregits, productes precuinats i la pastisseria industrial; és cuina a la planxa, al forn o al vapor. I els productes, intentem que siguin de temporada, frescos i de bona qualitat. Si no poden ser eco, mirem que siguin de proximitat.

Per què creus que els serveis de restauració que serveixen els menús a les escoles encara no treballen amb productes ecològics, o si més no, com tu dius, de proximitat i de temporada?
Els càterings que actualment serveixen a les escoles tenen com excusa que aquests productes són més cars. Tot i que alguns ja han començat a introduir alguna peça de fruita, obligats per la demanda que tenen.

Així doncs, el menú ecològic que oferiu resulta més car?
El preu del menú NO ha variat en cap de les escoles que treballem, com ja he comentat, els productes es van introduint paulatinament, si comprem productes de temporada eco, no tenen perquè ser molt més cars que els productes convencionals.

Què necessitem per a adaptar els menjadors escolars convencionals a la proposta ecològica?
En principi els requeriments són els mateixos, l’únic que pot variar una mica és que l’equip de monitors de menjador han de treballar el menú, és a dir, com que apareixen ingredients nous, com ara l’arròs integral, el bròquil, etc. I que els nens no hi estan acostumats, els han d’explicar els beneficis d’allò que mengen.

Treballeu conjuntament amb altres associacions d’altres indrets de Catalunya que realitzin la mateixa tasca?
No directament. Però sí que al principi del projecte vam parlar amb gent d’Andalusia, on fa temps que s’estan introduint productes eco a les escoles, residències d’avis, hospitals, etc.

Com valores el pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura ecològiques 2008-2012 del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, pel qual es destinaran 175.000€ l’any vinent per a promoure els menjadors escolars ecològics?
Molt positivament, esperem que siguin moltes l’escoles que es puguin beneficiar d’aquesta iniciativa, i sobre tot que se’n beneficiïn els escolars.

Comparteix-me:

Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí,...

Puigcerdà acull la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...