El Dia Mundial de la Terra ens recorda una vegada més que hem de prendre consciència de l’agressió que suposa l’actual model de producció i ens ha d’ajudar a comprometre’ns a canviar de rumb. Aquest és un dia important per a recordar i avaluar els problemes ambientals que afecten la Terra: la contaminació de l’aire, de l’aigua i del sòl, la destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, les espècies vegetals i animals en perill d’extinció, l’esgotament de recursos no renovables…
Hem de treballar en la recerca de camins que permetin eliminar els efectes negatius de les activitats humanes, que estan esgotant els recursos de la Terra. Alguns d’aquests camins inclouen el reciclat, un consum responsable, la fi de la destrucció d’hàbitats fonamentals com els boscos humits i la protecció d’espècies amenaçades, el canvi dels models productius, una nova política energètica basada en energies netes i renovables…
Els orígens
La manifestació del 22 d’abril de 1970, promoguda per les organitzacions socials va ser l’esdeveniment batejat com a Dia de la Terra (Earth*Day). La pressió social va tenir els seus fruits i el Govern d’EE UU va crear la EPA (Agència de Protecció Ambiental) i va promulgar la «Clean Air Act». Molts consideren aquella fita com el naixement del moviment ecologista modern.
El 1972 es va celebrar la primera cimera mundial sobre medi ambient: la Conferència d’Estocolm. L’esperit «d’Estocolm» va servir per a sensibilitzar, encara que insuficientment, als governs i a la societat civil sobre la magnitud dels problemes que afecten al medi ambient que es desenvolupa la nostra existència, però és indubtable que el Pla d’Acció i les recomanacions emanades d’Estocolm no s’han traduït encara en una acció decidida.
L’any 1990 s’organitza de nou el Dia de la Terra, aquest cop a tot el món. La celebració va ser tot un èxit: més de 1000 ONGs organitzaren actes en 140 països i s’estima que van participar de l’ordre de 200 milions de persones.
El 1992 es va celebrar una altra macro cimera mundial. La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992, que va despertar de nou grans esperances i fou la major conferència celebrada fins al moment, no només en nombre de participants sinó d’assistència de caps de govern.
18 anys de cimeres
Moltes Cimeres han seguit a aquella primera conferència de Rio. En 18 anys, hem passat d’una primera presa de consciència, no reconeguda per tot el món, a un reconeixement mundial sobre les causes del deteriorament del planeta i a una consciència -també mundial- sobre la necessitat d’actuar per aturar o mitigar un canvi climàtic que ja s’està evidenciant.
Ara, el que cal, i de forma urgent, és posar «seny» i actuar.
